Pere Navarro (Terrassa, 1959) és des del 2018 delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, un dels càrrecs de l’Estat amb més pes a Catalunya. Des que va accedir al càrrec, sembla que la Zona Franca està present en tots els debats de l’àrea metropolitana. A través de la incubadora d’empreses 4.0, el DFactory, el SIL o el BNEW el Consorci de la Zona Franca s’ha convertit en una institució que va molt més enllà de la seva àrea administrativa.
— Què és la Zona Franca?
— El Consorci de la Zona Franca és una institució que té més de 100 anys de vida i que va néixer perquè a diverses institucions els hi va semblar imprescindible crear un port franc perquè Barcelona fos competitiva en el comerç internacional. La Zona Franca actualment és un consorci on hi ha representat gairebé tothom i, per tant, tot allò que desenvolupem en el Consorci de la Zona Franca es fa per consens. Això és molt positiu perquè, encara que hi hagi un canvi de color polític, es garanteix una certa continuïtat dels projectes.
— Què fa el Consorci de la Zona Franca?
— El paper del Consorci és el de la promoció econòmica, bàsicament industrial. I això, en ple segle XXI, es tradueix en la indústria 4.0. Si als anys 50 fabricar un 600 era molt innovador i ocupava molta gent, ara hem de buscar la mateixa fórmula: fabricació innovadora, ocupar gent i, sobretot, una mirada a llarg termini.
— Què és Indústria 4.0?
— Robòtica, sensòrica, intel·ligència artificial, internet de les coses, impressió 3D, etc. Tot això és el que es considera indústria 4.0.
“Si als anys 50 fabricar un 600 era molt innovador i ocupava molta gent, ara hem de buscar la mateixa fórmula: fabricació innovadora, ocupar gent i, sobretot, una mirada a llarg termini”
— I de tot això el DFactory, l’edifici on som ara, en vol ser un emblema?
— Ho és. De fet, al DFactory tenim empreses de robòtica, d’impressió 3D, gent que està treballant amb intel·ligència artificial i altres que estan treballant amb realitat augmentada. És a dir, tot això passa dins l’edifici del DFactory. La idea és que aquest edifici, que ha representat una inversió de 30 milions d’euros del Consorci, sigui un punt de trobada on, a través de col·laboracions entre elles, emergeixin tota manera de projectes. Aquí hi havia empreses que no es coneixien, i a partir la seva relació al DFactory, han generat projectes conjunts.
— Ja hi ha exemples?
— Sí. Per exemple: tenim un cotxe elèctric fet amb impressió 3D que s’ha generat a través d’un projecte conjunt amb Leitat. O un altre exemple: tenim una empresa de Calaf que estan treballant en la detecció de diferents fraccions d’escombraries amb intel·ligència artificial i que han col·laborat amb la gent de Windforce per fer un model del prototip amb impressió 3D. Volem que aquest edifici serveixi just per això: per crear sinergies entre projectes.
— I després?
— Volem que impregni el conjunt del polígon i que sigui un reclam. La idea d’aquest edifici és que es creï una relació entre diverses empreses, grans i petites. I que aquesta relació pugui afavorir a l’entorn. Per exemple, vam saber que Wallbox estaven buscant un espai: doncs estan aquí, al polígon industrial. El DFactory és un edifici de prototips, però el que volem és que la segona fase, que estarà aquí al costat (70.000 metres quadrats), sigui una fase més de fabricació.
— I ara mateix quina ocupació tenen?
— Estem contents, la veritat. En aquests moments estem al 65% d’ocupació i aquest 2023 començarem a dibuixar el que serà la segona fase.
— És a dir, ja pensen en l’ampliació.
— Sí, és la segona fase del DFactory. Uns 70.000 metres quadrats. Serà el gran complex de la indústria 4.0. Volem que sigui un imant d’atracció d’empreses nacionals i internacionals d’indústria 4.0 i, al mateix temps, un lloc a partir del qual s’estenguí aquest tipus d’activitat al conjunt del país.
“Volem que el DFactory sigui un imant d’atracció d’empreses nacionals i internacionals d’indústria 4.0”
— I quina diferència hi ha entre el DFactory i el Tech Barcelona, per exemple?
— Ells es dediquen més a tot el tema digital. És a dir, a la creació de plataformes digitals. I nosaltres estem parlant bàsicament del món industrial, de la fabricació. És cert que tot té una part digital, però aquí tot ho enfoquem a l’activitat industrial. Dit això: nosaltres col·laborem amb tothom que lligui amb la nostra filosofia. I el Tech Barcelona, per exemple, n’és un d’ells. De fet, nosaltres hem col·laborat en les edicions del Barcelona Tech Spirit. Ara: també tenim acords amb la gent del 22@, amb Barcelona Activa o amb Fira Barcelona, ja que la filosofia que ens alimenta és la mateixa.
— La sensació que pot tenir la ciutadania és que es fan moltes coses, però no hi ha un punt de coordinació entre totes aquestes.
— Teòricament, el punt de coordinació hauria de ser l’Ajuntament. Però no ho pot coordinar tot ni, fins a cert punt, és bo que tot es coordini. Estem parlant, en el fons, d’una galàxia molt creativa. Hi ha molta gent que està fent moltes coses interessants i, sobretot, orientades a aquesta nova economia.
— El futur de Barcelona, i entenem Barcelona també com la seva àrea metropolitana, passa pels sectors econòmics més disruptius?
— És molt interessant que el món de les start-ups i el món de la innovació estiguin aquí. Però necessitem, també, grans empreses, grans indústries. I aquesta és una assignatura pendent. Està molt bé que tinguem una petita i mitjana empresa repartida per tot el territori. Ara: és fonamental tenir grans empreses industrials. I de fet, nosaltres, el que volem potenciar és justament això: la presència de grans empreses industrials com Wallbox.
“Volem potenciar la presència de grans empreses industrials com Wallbox”
— Els seus veïns són Mercabarna, el Port i l’Aeroport, tres grans motors econòmics de Catalunya. Quines sinergies o quines relacions hi ha entre vostès?
— A banda de ser veïns, tenim molt bona relació, ja que som complementaris. El que intentem vendre, en el millor sentit de la paraula, és aquesta ubicació geogràfica privilegiada que, no ens oblidem, està al costat de la regió metropolitana de Barcelona. La potència que tenim junts és molt gran.
— Per coordinar tot això creu que la figura d’un alcalde metropolità seria interessant?
— El món metropolità el que necessita és escalar, és tamany. La ciutat de Barcelona té un terme municipal petit i la ciutat de Barcelona té poc tamany, comparat amb les grans metròpolis europees. Per tant, necessitem caminar cap a la regió metropolitana dels 4 milions i mig d’habitants. Aquesta regió que queda dins de l’arc metropolità de Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova. Tot el que hi ha aquí dins és la Barcelona real. Crec que seria bo que hi hagués algun tipus de governança d’aquesta Barcelona real. No sé si un alcalde metropolità, però hauria d’existir aquesta governança.
“Necessitem caminar cap a la regió metropolitana dels 4 milions i mig d’habitants. Aquesta regió que queda dins de l’arc metropolità de Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca i Vilanova”
— Sembla complex políticament parlant.
— Sí, ho és. La Generalitat de Catalunya difícilment acceptarà que hi hagi una governança d’un àmbit com aquest, que aplega a una gran majoria de la població de Catalunya. Però és que possiblement no cal una estructura institucional, sinó un àmbit operatiu i de planificació. Ara: el que és imprescindible, si volem competir amb la resta del món, és tenir més dimensió. I la Barcelona dels 4 milions és això.
— Quins haurien de ser els grans consensos de Barcelona o de l’àrea metropolitana?
— N’hi ha un cabdal: el desenvolupament econòmic. Les receptes són diferents, però en determinades qüestions de promoció econòmica hi ha un gran consens. En el BNEW, per exemple, venen representants de diferents opcions polítiques, però les posicions són força similars. L’altra qüestió imprescindible és l’educació. Les polítiques educatives haurien de ser com la Constitució. No pot venir cada govern i fer una llei d’educació. I el tercer gran tema és la mobilitat. La mobilitat dins d’una gran àrea metropolitana és una qüestió fonamental si volem promocionar la gran Barcelona. Necessitem acabar el 4t cinturó i millorar les estructures ferroviàries.
“La mobilitat dins d’una gran àrea metropolitana és una qüestió fonamental si volem promocionar la gran Barcelona”
— A banda del DFactory quins projectes té el Consorci?
— Tenim un projecte que ens fa molta il·lusió: la transformació de l’antic edifici de Correus, que està a la Via Laietana, en un edifici que sigui útil per lligar el món de la nova economia i la gent jove que no té feina. Vivim en una gran contradicció: un atur juvenil gegant i, en paral·lel, empreses que ens diuen que no troben perfils professionals per contractar. Doncs bé, volem crear un punt de trobada entre els joves que no tenen feina —formats o no—, les empreses que necessiten perfils professionals concrets i sectors educatius.
— Quan està previst que obri?
— És possible que aquest 2023 ja hi comencin a passar coses. Però no depèn només de nosaltres. Estem parlant d’un edifici de 30.000 metres quadrats pel que hem fet un acord de col·laboració entre les tres institucions que hi participem: Correus, l’Ajuntament de Barcelona i nosaltres. I, a partir d’aquí, cal fer la remodelació de l’edifici. És un edifici catalogat i calculem que hi farem una inversió d’uns 50 milions d’euros.
