Entrades exhaurides

Divendres passat, els Antònia Font van fer una piulada per celebrar que les entrades pel concert de l’endemà al Palau Sant Jordi s’havien exhaurit: “sou molt bèsties!”. La majoria dels seus fans feia setmanes que tenien les localitats comprades i la data marcada en vermell al calendari. Feia vuit anys que la banda mallorquina fundada el 1997 no actuava a Barcelona –exceptuant el seu pas pel Primavera Sound d’aquest estiu– i hi havia moltes ganes de tornar a sentir, cantar i ballar cançons que, per a moltes persones que ja superen de llarg la trentena, són BSV: Banda Sonora de la Vida. Temes que els han acompanyat al llarg dels anys i que, convertits en pares, també han escoltat amb els seus fills. Sospito que, aquest dissabte a la nit, els cangurs devien anar buscadíssims a Barcelona. Nens endollats al nou súper 3, que és la canya, mentre la Sara, la Mireia, en Carles o en Joel –gràcies per fer-nos aquest favor, ja sabem que fer de cangur un dissabte a la nit és una murga– els controlaven, del sofà estant, mentre ells repassaven els apunts de mates o les darreres publicacions del seu crush a Instagram.

No vaig anar al concert d’Antònia Font, però sempre fa bonic que s’esgotin les entrades quan es tracta de cultura. Penso el mateix cada cop que, per exemple, intento anar a La Villarroel i veig que tenen penjat el cartell d’entrades exhaurides. Tractant-se de teatre, tal com està el sector, encara té més mèrit omplir la platea. Per això, hem de celebrar que, per exemple, espectacles com L’oreneta de Guillem Clua, dirigida per Josep Maria Mestres i protagonitzada per dos trossos d’actors com Emma Vilarassau i Dafnis Balduz, ho hagi petat tan fort que, l’abril de l’any que ve, tornarà al mateix teatre.

Hem de felicitar-nos igualment de l’èxit d’assistència que també ha registrat la tercera edició de la Biennal de Pensament que, aquests dies, s’ha celebrat a diversos espais de la ciutat. Feia goig veure la plaça Joan Corominas del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ple de gom a gom per seguir la conversa interessantíssima però gens fàcil entre els historiadors Yuval Noah Harari i Rutger Bregman sobre els reptes de futur de la Humanitat. O el diàleg entre dues de les cineastes del moment: Carla Simón i Lucrecia Martel.

Podríem citar també els bons números registrats per la darrera edició de la Setmana del Llibre en Català, celebrada al Moll de la Fusta; les cues que dia sí dia també observo a l’entrada del Phenomena per veure bon cinema o la gentada que trobo cada cop que se m’acut anar a veure una de les grans exposicions del CaixaForum. 

Doncs sí, benvolguts lectors. Malgrat que la inflació ens estigui deixant escurats i que cada cop tinguem més raons per no aixecar el cul del sofà i els ulls de les pantalles, a Barcelona encara es veuen moltes cues per anar a fer cultura. Com canta Antònia Font: Alegria!