De fa setmanes, sentia allò que els cursis anomenen burnout; escriure l’article del dia se’m feia una muntanya, les pestanyes s’acumulaven a la corrua inacabable de finestretes del Mac, notava com si el cervell se m’adormís a cada cantonada, i fins i tot el lleure més il·lusionant em cardava una mandra supina. A banda de tot plegat, com li passa a molta conciutadania, estava enfadat amb Barcelona; els guiris han tornat en massa a Ciutat Vella, tenim tot el barri ple d’obres (recordatori de l’any que resta per a les municipals) i, quan entres a una botiga d’El Call i dius “bon dia”, et sents com un alienígena. Sovint t’emprenyes amb la ciutat i (no hi ha cosa més repugnantment barcelonina) fots el camp a la segona residència per disfressar-te de runner i respirar net, tot esperant que allò que anomenes vida rural, i que de camperola no en té res, et guareixi la crisi i t’ajudi a meditar sobre l’esdevenidor.
Feia molt de temps que no marxava una setmana de Barcelona. Fent-ho he comprovat, per enèsima i amb cara d’imbècil, que els barcelonins vocacionals, per molt que blasmem la ciutat i gaudim criticant-ne els peatges, som incapaços de fer res de bo fora dels seus carrers. La vida lluny de la ciutat és anestesiant, ideal per justificar les migdiades i colrar-se la pell; però els barcelonins indígenes som incapaços de viure mar enllà (potser només en ciutats com ara Manhattan, que també són quadrícula) i quan tresquem per l’Empordà tots fem aquella cara de gos mal passejat que malda per tornar a respirar pol·lució quan abans millor. Enfadar-se amb Barcelona (criticar les obres de Via Laietana i creure que servidor les hauria organitzat amb molta més perícia que l’alcaldessa) forma part de la nostra ètica i de l’esport predilecte de qualsevol urbanita: em queixo, ergo sum.
Fa mesos, fins i tot anys, que els barcelonins estem especialment incòmodes. Aquesta és una ciutat que ha crescut amb les fires i l’olimpisme, i diria que la manca d’una efemèride ens fa perdre la mística. Paral·lelament, opino que hi ha una fet tan senzill com que ens fem grans i ens plau rondinar. En efecte, resulta poc creïble que milions de persones visitin anualment Barcelona si la nostra ciutat fos un indret tan insalubre, poc segur i gens estimulant. Molts tenim la sensació que Barcelona perd pistonada en la competició del rànquing de ciutats més innovadores i vivibles del món, és cert, però sovint penso que tampoc ens plauria viure en una Silicon Valley europea i que, en el fons, si Barcelona es convertís en una d’aquestes ciutats del nord tan cultes, netes, riques i desvetllades… acabaríem fotent-ne el camp cansats de tanta civilització, bones maneres, i primer món.
Fa una setmana, fins i tot vaig pensar en si hauria d’imitar molts coetanis i amics que han marxat de Barcelona i que em canten les gràcies de viure a províncies; tot és més barat (no és gaire difícil) i, al capdavall, t’hi pots estar com un rajà teletreballant, bo i tornant una vegada a la setmana a la capital per recordar com n’és d’espantós el trànsit. Sovint he pensat que els col·legues tenien raó i que la tasca d’escriure podria fer-la igual mentre contemplo un Mediterrani molt més blau. Però avui, quan he sortit a la parada del Liceu, tot i que envoltat d’oceans de turistes desvalguts i amb una calor desèrtica, només veure l’Església del Pi i la bellesa de la seva plaça, era tant feliç que he tingut la temptació d’abraçar el grup d’italians que, as usual, feien processó davant l’efígie de Santa Eulàlia impedint-me entrar a casa. Després he fumat, del balcó estant, he banyat de fum la pedra antiga.
Finalment, he sentit la pulsió incorregible d’escriure La Punyalada. A Barcelona, evidentment.
Els arquitectes reivindiquen que el controvertit accés per Mitre serà de grans dimensions precisament per…
La companyia barcelonina ofereix solucions innovadores tant en el diagnòstic com en el tractament i…
L'economia de la ciutat representa més d'una tercera part de la catalana
“Si t'agrada la música, el millor que pots fer és comprar discos i anar a…
Parlem amb el director i propietari d’un dels locals més emblemàtics de la ciutat, Pere…
El cantant i compositor arrenca la gira de 'Balla la masurca!' en una sala Apolo…