Barcelona acollirà aquest any al voltant de 800 escales de vaixells de creuer, una activitat econòmica que genera un volum de facturació a la ciutat de més de mil milions d’euros i més de 9.000 llocs de treball. El 2019, el sector va assolir un rècord de prop de 2,3 milions de passatgers, una xifra que el 2022 va ser sensiblement inferior, d’1,7 milions. Les previsions per al 2023 són positives, però encara és aviat per saber si les navilieres podran igualar o superar els volums d’ocupació prepandèmia.
Ja en plena precampanya electoral, la tinent d’alcaldia d’Ecologia i Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, va tornar a demanar aquest dijous a la Generalitat que limiti la presència “desproporcionada” de creueristes a la ciutat. “Al maig hi haurà 400.000 creueristes que massificaran les zones més turístiques, com la Rambla, el Carmel o el Park Güell”, va assegurar la regidora.
Però, realment arribaran 400.000 turistes aquest mes a la capital catalana? “Rotundament no”, afirma el director de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) a Espanya, Alfredo Serrano. Segons l’executiu, aquest tipus de declaracions són un clar exemple “de la confusió que existeix amb les dades”, i per això demana que les crítiques “es facin amb rigor” i no es confonguin, com en aquest cas, el nombre de moviments portuaris —és a dir d’operacions d’embarcament i desembarcament de passatgers– amb el de visitants reals.
Així i tot, els dos milions de creueristes anuals que han convertit Barcelona en el port més gran del Mediterrani per a la indústria dels creuers són una xifra “desproporcionada”, com indica Sanz? Per donar resposta a aquesta afirmació, CLIA ha encarregat un estudi a la Universitat de Barcelona perquè posi en context, només mitjançant l’ús de les dades objectives disponibles, l’impacte de l’activitat creuerista sobre el conjunt del sector turístic barceloní.
La conclusió principal de l’estudi, utilitzant les dades de rècord del 2019, és que “només el 4,1% dels visitants de Barcelona provenen del turisme de creuers”, segons afirma el catedràtic Jordi Suriñach, director del Laboratori d’Economia Aplicada AQR– Lab de la Universitat de Barcelona. “Hi ha moltes opinions i pocs estudis amb dades reals, però amb la nostra feina veiem com el pes dels creueristes sobre els visitants totals, és de només el 4,1%”, assenyala Suriñach. El professor apunta que en els mesos de més activitat, al setembre i l’octubre, aquest pes no és gaire més gran, ja que és del 5,6% i del 5,3%, respectivament.
L’estudi, diu Suriñach, contribueix a “relativitzar” els missatges que atribueixen als creuers ser els causants de la congestió turística que pateix la ciutat. “Entre 2010 i 2019, només s’han registrat cinc dies (en els anys 2011, 2014 i 2018) en què hagin arribat a la ciutat més de 30.000 creueristes, és a dir, només al 0,1% dels dies al llarg deu anys s’ha superat aquest volum; al contrari, en l’última dècada al 75% dels dies hi va haver un trànsit de menys de 10.000 creueristes, i en el 98% dels dies es van comptabilitzar menys de 20.000. Dades reals, per la qual cosa cal matisar certs discursos”, argumenta el director del Laboratori d’Economia Aplicada de la UB.
Segons la UB, en l’última dècada han crescut especialment els creueristes de port base, és a dir, aquells de més valor afegit, ja que abans o després de prendre el creuer pernocten a hotels de la ciutat (2,8 nits de mitjana) i, conseqüentment, realitzen més despesa. “En aquesta dècada, el creixement mitjà anual dels creueristes de port base ha estat del 3,7%, davant del 2,8% dels creueristes de trànsit o que només estan unes hores a la ciutat”, ha apuntat.
Si se sumen tots dos segments, la mitjana anual de creixement de l’activitat creuerista a Barcelona ha estat del 3,1% al llarg dels darrers deu anys, un percentatge que se situa per sota de l’increment total del nombre de visitants (+4 ,3%), de l’augment de les pernoctacions hoteleres (+4,5%) i del creixement de l’Aeroport de Barcelona (+8%).
“Veiem com les dades ens indiquen que no hi ha evidències que justifiquin que el sector dels creuers sigui el responsable de la congestió turística a Barcelona; no ho podem ser quan només movem el 4,1% dels visitants”, ha destacat Serrano, després afirmar que les navilieres associades a CLIA són les primeres a voler evitar “un destí congestionat”.
En aquest sentit, s’ha mostrat molt favorable de mantenir i aprofundir l’acord que l’Ajuntament de Barcelona i el Port de Barcelona van assolir el 2018 i que va limitar a set en lloc de vuit el nombre de terminals de creuers, situant-les totes al Moll Adossat, el més lluny possible del centre de la ciutat. “Amb set terminals, hem acotat a més o menys 800 el nombre d’escales que podem realitzar a Barcelona, no és una xifra que es mourà gaire en els anys vinents”, ha constatat. “Sentim Barcelona com casa nostra; aportem al territori un turisme de qualitat i volem continuar desenvolupant la indústria de manera sostenible, tant des del punt de vista econòmic i social com mediambiental i sempre en el marc de l’acord subscrit per l’Ajuntament i el Port de Barcelona el 2018”, ha afegit.
Serrano ha demanat als polítics “una anàlisi rigorosa sobre la congestió turística” i la redacció d’un pla estratègic que contribueixi “a esponjar” determinades zones de la ciutat mitjançant “el desenvolupament de noves icones i àrees turístiques” i també portant els visitants a conèixer altres punts del territori, més enllà de Barcelona. “Estem disposats a escoltar i col·laborar amb totes les diferents administracions, els agents econòmics, socials i veïnals per, amb rigor, traçar un pla que permeti maximitzar els avantatges del turisme de creuers i minimitzar les externalitats negatives que es poguessin identificar”, ha reflexionat.
Es dispara la recaptació municipal pels creuers
Una part central de l’informe elaborat per Jordi Suriñach i la professora Esther Vayá, titular d’Economia Aplicada de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, s’ha centrat en la fiscalitat –el sector paga més de 200 milions entre IVA i IRPF i altres impostos— i, concretament, en la recaptació que genera l’activitat creuerista per l’impost d’establiments turístics (IETT) de la Generalitat i el recàrrec municipal que s’aplica des del 2021. “Partim de la base que els creuers són l’únic mitjà de transport que paguen la taxa turística, juntament amb els hotels i els habitatges turístics”, assenyalen els professors.
El 2019 —quan encara no es pagava el recàrrec municipal— el sector va generar per a aquest impost 2,4 milions, xifra que equival al 8,4% del total de la recaptació, un percentatge que duplica el pes que tenen els creueristes (4,1%) sobre el total de visitants que rep la ciutat. D’aquests 2,4 milions, el 50% els va ingressar l’Ajuntament de Barcelona, és a dir, 1,2 milions.
Aquest volum d’ingressos municipals, però, es multiplicarà per sis entre el 2023 i el 2024 a causa dels canvis tarifaris i del recàrrec municipal, fins a sumar 8 milions aquest any i 9 milions d’euros el 2024, respectivament. Els càlculs s’han fet suposant un nombre de creueristes constant. Amb aquestes xifres, el pes dels creuers en aquest impost passa del 8,4% al 13%.
Més turistes nord-americans gràcies a aquesta activitat
L’informe de la UB també posa de manifest “el caràcter poc estacional” de l’activitat creuerista. “Entre els mesos de juny i agost només arriben el 35% dels creueristes, és a dir, el 65% ho fan la resta de l’any”, subratlla Suriñach. El catedràtic també destaca que la fortalesa de Barcelona com a port base de creuers es tradueix en l’atracció d’un perfil de turista molt interessant per a la ciutat, el nord-americà, ja que gasta més que la mitjana, amb 187 euros al dia, davant dels 137 euros del conjunt de turistes. “El pes de nord-americans a l’activitat creuerista és de gairebé el 30%, una xifra molt elevada en relació amb el pes del 7% que tenen els turistes d’aquest origen en el total de visitants de la ciutat”, apunta.
L’informe aporta altres dades, com que el 80% dels creueristes que baixen del vaixell –no tots ho fan– visiten les Rambles i el 62% es desplacen fins a la Sagrada Família. El barri Gòtic i el Passeig de Gràcia ocupen el tercer i quart lloc del rànquing de llocs més visitats. El seu impacte també és elevat al Park Güell, on els creueristes tenen un pes del 15%, percentatge que puja al 18% a l’estiu. Segons Suriñach, aquest tipus de visitants, fonamentalment, fan turisme de compres i turisme cultural —en uns percentatges més elevats que la resta— i es mouen, bàsicament, en taxi o en transport públic.
Compromís amb el medi ambient
El director de CLIA, que representa el 95% de les navilieres, ha reiterat el compromís del sector d’arribar a les zero emissions netes de carboni el 2050, encara que molt abans, el 2026, ja hi haurà un canvi substancial gràcies al projecte d’electrificació dels molls de Barcelona. “Avui, el 40% de la flota ja està preparada, però el 2027 ho estaran el 75% dels vaixells i tots els que arribin a Barcelona apagaran els motors al port i es connectaran a la xarxa”, ha explicat. Paral·lelament, s’avança en la introducció del gas natural liquat (GNL), un combustible més sostenible que ja serà el protagonista del 20% de les escales que es realitzaran el 2023.
En un context d’extrema sequera, Serrano també ha volgut combatre alguns missatges en afirmar que el 80% dels vaixells de creuer que operen a Barcelona ja no s’abasteixen d’aigua en arribar al port per comptar a bord amb les seves pròpies plantes de dessalinització i osmosi. Dels vaixells que sí que necessiten proveir-se d’aigua, ha explicat que el consum és de 27 litres per creuerista al dia, davant del consum habitual de 106 litres per ciutadà al dia a Barcelona.
