Hi ha vida més enllà del Sònar? El cicle Modern Sound Culture, que acaba d’estrenar-se a la sala Apolo, vol deixar clar que la música electrònica és una forma artística amb vida pròpia que té a Barcelona una de les seves capitals, i donar resposta a un públic cada cop més exigent que demana innovació. Amb una cita mensual, de moment fins al maig, MSC aspira a convertir-se en un radar molt afinat de les bandes amb directes més arriscats que tenen lloc a l’escena internacional, fins ara poc habituals a Barcelona, i que s’allunya de la imatge tradicional de l’electrònica, amb una tarima que entronitza un DJ venerat. Parlem d’un cicle d’electrònica refinada, d’alta elaboració i molt precisa que aposta pel format concert, amb una posada en escena de live band. Són esdeveniments de curta durada, horari amable entre setmana i una programació que combina grups emergents, com Stavroz, amb una d’electrònica més ètnica i “canalla”, i d’altres més consolidats, com els danesos Who Made Who.
“El Sònar és un festival on s’apleguen molts artistes durant tres dies. Nosaltres no volem ser un festival, sinó un cicle de concerts, que vol donar a conèixer el concepte de música moderna i cultura i fidelitzar el públic barceloní, tant el que li agrada més ballar com els d’escolta atenta, donant un toc de qualitat i un punt diferent de l’electrònica que es coneix. Creiem que és perfectament compatible amb allò què representa el Sònar”, explica Gerard Bauza, un dels impulsors d’aquest nou projecte. Però a banda del format, més semblant als concerts de rock que a les sessions de DJ, aquest cicle vol oferir una selecció musical alternativa a l’electrònica que omple les pistes, per exemple de la mateixa Sala Apolo amb les sessions Nitsa Astin dels caps de setmana.
“L’aficionat a la música electrònica sempre ha estat exigent i molt coneixedor del registre en què es mou. L’electrònica refinada és material sensible, i no resulta apte per a totes les oïdes. Després hi ha la gent que acudeix massivament a festivals com el Sónar, però ja sabem que la majoria està més per altres coses que per la música en si, o assimila i gaudeix només la part més bàsica d’aquesta música. En canvi, algú que escolta Nils Frahm, Fort Romeau o Jon Hopkins a casa seva, per exemple, sap molt més el que es fa”, opina el crític Albert Fernández, que veu futur a propostes com el MSC que aporten “altres ingredients que donen més sentit i fan més atractiva la presentació en directe dels sets d’electrònica”.
A Catalunya, potser per la influència de l’omnipresent Sònar i del Primavera Sound, la música electrònica està cada cop més arrelada i el seu consum s’apropa al d’altres països europeus, molt per sobre de la resta de l’Estat. Els organitzadors del Modern Sound Culture consideren que ara és un bon moment per apostar per aquests nous formats “perquè hi ha més cultura musical i un públic que demana sons experimentals barrejats amb ball de qualitat”. El MSC serà també una declaració d’amor a les darreres manifestacions de l’art sonor. “Crec que l’electrònica mai havia estat tan potent i poderosa com ho és ara. Qui es queixa que ara és més avorrida que fa quinze anys s’equivoca de ple”, afirma Gerard Bauza.
Pel periodista musical i conductor del programa Preferències de Ràdio 4, José María Carrasco, es tracta d’un procés natural d’adquisició de més cultura musical per part del públic i que això el porta a ser més exigent i demanar una música més innovadora i creativa. “El format live a la música electrònica és més habitual a la resta d’Europa i obrir-nos a aquest estil és també acceptar uns formats ja acceptats i exitosos a altres mercats. Arribaran shows molt professionals i això que ajudarà a fer que funcioni, i molt, el boca-orella”, assenyala. Malgrat tot, alerta als organitzadors perquè “apostin però amb visió de prova”. “Que funcionin aquest tipus de cicles a Alemanya o França no és garantia d’èxit al nostre país. Potser s’haurà d’anar adaptant durant l’any”, conclou.
De moment, els primers en aterrar han estat Stavroz i el trio danès WhoMadeWho, que actuen aquest dijous 5 d’abril i que ja és ben conegut per la seva capacitat de fer directes divertits i sobretot per fer tremolar les pistes de ball. Han fet de teloners de bandes com LCD Soundsystem, Hot Chip o Soulwax. Després serà el torn del francès Rone. L’aposta del Modern Sound Culture per popularitzar el gènere també es fa palesa en el preu assequible de les entrades, que van dels 15 als 25 euros. A banda, des del cicle potencien la presència dels artistes locals que s’han de presentar a un càsting on un jurat escollirà quin d’ells actua abans dels caps de cartell. Els artistes que es presentin per fer de teloners han de formar part d’una banda i tenir un bon directe. De música electrònica, és clar.
