Cartell de la setzena edició del Festival de Novel·la Negra de Barcelona. ©BCNegra
In The Stream

El virus no pot amb BCNegra

El festival resisteix a les restriccions de la pandèmia i a les baixes i adapta tot el programa en streaming per mantenir la capitalitat de Barcelona en la novel·la negra

La gran cita de Barcelona amb la novel·la negra ha demostrat la seva resiliència en aquesta gran batalla global contra la covid. Aquest any, totes les activitats han hagut de fer-se telemàtiques, sense públic, i tan sols alguns ponents han acudit de forma presencial a un plató al Palau de la Virreina. Malgrat totes les restriccions i inconvenients, el comissari del festival, Carlos Zanón, ha aconseguit tirar-lo endavant perquè de cap de les maneres faltés a la cita i que Barcelona tornés a ser, durant aquesta setmana, capital de la novel·la negra. Zanón ha demostrat en les últimes edicions que és un més que digne successor de l’enyorat Paco Camarasa, amb el qual tan bones estones vaig passar a la seva llibreria Negra i Criminal de la Barceloneta divagant sobre el gènere i el nostre ídol Sherlock Holmes.

 
 

La pandèmia ha ocasionat inevitables baixes. Per exemple, la de Elly Griffiths, una autora britànica que es va incorporar l’any 2019 al mercat literari espanyol, tot i que ja havia llegit algunes de les seves novel·les en anglès. Al nostre país ha debutat amb Los ecos del pantano, primer lliurament de les aventures de l’arqueòloga forense Ruth Gallowey, i acaba d’aparèixer la segona, El Umbral de la mentira, igualment ambientada en un paisatge rural britànic. La seva absència en la BCNegra ha impedit que pugui conèixer-la i xerrar una estona amb ella, com si vaig poder l’any passat fer-ho amb un altre autor que m’ha entusiasmat en els últims temps, el danès Mads Peder Nordbo i Los crímenes del Ártico.

En els últims temps, m’he lliurat a descobrir nous escenaris per a la novel·la negra. Griffiths ho fa combinant arqueologia i crim. Tot i que no és la primera ni serà l’última autora a fer-ho, sí que en aquest cas m’atrapa l’estil d’aquesta seguidora del més pur polar britànic. Nordbo trasllada l’acció a una insòlita Groenlàndia, en la qual constatem que aquesta societat aïllada i freda pot generar complexes trames criminals no exemptes de la violència que ja ens tenen acostumats els escriptors nòrdics.

BCNegra
A la pantalla, la novel·lista Joyce Carol Oates, guanyadora del Premi Pepe Carvalho d’enguany. ©BCNegra

Seguint aquesta línia, anhelo escoltar el dissabte a una de les novetats de 2021, el japonès Hideo Yokoyama, que acaba de publicar en castellà Seis Cuatro, un cas que es desenvolupa a Tokio que espera a la meva tauleta de nit amb l’expectativa generada per les bones crítiques. L’escoltarem en línia al costat del seu amic David Peace, un altre autor resident al Japó. Tot i que sense covid, Yokoyama tampoc hauria viatjat a Barcelona, ​​ja que pràcticament no surt de casa seva.

No ens podran signar les seves últimes creacions, però per BCNegra ja han passat o passaran aquesta setmana, encara que sigui per streaming, molts altres referents del gènere i habituals del festival. Per citar només alguns i que em perdonin la resta: Andreu Martín, Boris Quercia, José Sanclemente, Juan Ramón Biedma, Alicia Giménez Barlett, Claudia Piñeiro i Emma Riverola. I, per descomptat, ja hem tingut l’oportunitat d’escoltar des de Nova York a Joyce Carol Oates, premi Pepe Carvalho d’enguany. Oates és una escriptora nord-americana a qui el jurat ha atorgat el premi per la seva trajectòria i contribució a la novel·la negra. Confesso que no he llegit res seu, el que la converteix en una de les meves assignatures pendents.

L’actitud resilient de BCNegra 2021 ha estat d’admirar. Una setmana abans d’iniciar-se el programa es van endurir les restriccions per la pandèmia, el que va obligar els organitzadors a renunciar a la carpa prevista a la Rambla que hauria permès alguns actes presencials. Les adversitats no han impedit que s’adaptessin tots els actes previstos en streaming, de manera que no s’ha suspès cap de les taules. Fins i tot s’ha aconseguit preservar la vocació internacional que el certamen ha consolidat en els seus ja 16 edicions.

L’actitud resilient de BCNegra 2021 ha estat d’admirar; fins i tot s’ha aconseguit preservar la vocació internacional que el certamen ha consolidat en els seus ja 16 edicions

La història de BCNegra és una història d’èxit i de superació de dificultats. Pocs apostaven en el seu inici per la continuïtat d’aquella iniciativa capitanejada per Camarasa, però aquí està, convertida en un dels esdeveniments literaris de referència de Barcelona i de l’agenda internacional del gènere. Barcelona i la novel·la negra tenen química. Per descomptat, el desaparegut Manolo Vázquez Montalbán i el seu Pepe Carvalho tenen un paper clau en aquest fenomen, però no hem d’oblidar que BCNegra és una pota més, cada cop més important, de les que sostenen la capitalitat literària i editorial de la ciutat.

BCNegra
Els esdeveniments del festival literari es retransmeten en streaming. ©BCNegra

Barcelona i el llibre acumulen un llarg matrimoni des del segle XV. Seria interminable fer una relació d’escriptors, editorials i esdeveniments que sostenen aquesta capitalitat: Vargas Llosa, García Márquez, Marsé, Planeta, Barral, Bruguera, Sant Jordi i fins el mercat d’ocasió de Sant Antoni són només alguns d’ells, però ens podem remuntar a el Quixot, passant per la Renaixença i el boom de creativitat de la postguerra i inicis de la democràcia. Barcelona ha estat també el pont amb el mercat llatinoamericà.

Barcelona i el llibre acumulen un llarg matrimoni des del segle XV. Seria interminable fer una relació d’escriptors, editorials i esdeveniments que sostenen aquesta capitalitat

El sector ha aguantat tot i les nombroses sacsejades. L’última, la duríssima de la pandèmia, però consola constatar que el cop del virus a la indústria editorial ha estat molt menor del què podia haver estat, segons asseguren els editors. El llibre s’ha convertit en un dels refugis en temps de confinament, encara que els grans beneficiats hagin estat les llibreries en línia. Aquests dies encara romanen tancades les llibreries de més de 400 metres quadrats tots els caps de setmana, igual que molts altres establiments comercials que estan sent els grans perjudicats d’aquesta crisi sanitària i econòmica. La visita a les llibreries s’ha convertit en una activitat d’alt risc segons el parer de les autoritats.

Potser, però em costa acceptar-ho. És la meva pròpia resiliència.