Les emocions que sentim en el desenllaç d’una pel·lícula, escoltant la lletra i melodia d’una cançó o asseguts a la butaca d’un teatre, interpel·lats per aquella història que vivim tan de prop, quant valen? Quant val tot allò que no es veu, però que ens fa sentir bé? Què donaríem per tornar a passar un parell d’hores rient amb els monòlegs d’aquell còmic? Música, teatre, cinema, dansa…, la cultura és un beneficiós bàlsam i estímul que millora el benestar personal. Però, com es mesura en xifres això? En quant es xifra el rèdit per a qui ho fa possible?
Ara un estudi ens ho diu, amb dades numèriques. S’ha traduït a valor monetari el pes intangible de la cultura. Ho han fet conjuntament l’Escola Superior de Música Reina Sofia i la consultora internacional EY. L’escola de música volia posar el seu propi exemple, com a centre de formació musical d’alt rendiment, que forma cada any 150 músics internacionals i celebra més de 300 concerts. “Vivim la paradoxa de saber, tots, en primera persona, que la cultura és una taula salvavides, però els artistes malviuen”, exposa la directora de l’Escola Superior de Música Reina Sofía, Julia Sánchez. Explica que “després de la pandèmia, el cinema, els teatres, els espais de concerts es van anar omplint, la lectura i la música ens havien ajudat molt, i vam acabar anomenant el dret de l’accés a la cultura, com a bé necessari. Però, com pot ser que allò a què donem tant de valor sigui tan fràgil i no sostenible?”.
A partir d’aquesta reflexió, l’escola de música va voler posar en valor el seu propòsit, i va iniciar una investigació que ajudés “a posar en valor la cultura com aliment de l’ànima, però no com a pensament filosòfic, sinó explicant-ho, demostrant-ho amb dades”, diu Sánchez.
Per agermanar cultura i economia, demostrant que ambdues es necessiten i es poden potenciar molt mútuament, van proposar el seu repte a la consultora EY, especialitzada en finances i inversions, que identifica negocis interessants en els quals hi pugui entrar capital privat. “Ens va semblar que hi havia realment una gran oportunitat en el sector cultural, que era el gran oblidat en el context econòmic, tot i deixar tants impactes en la societat, ajudant a millorar l’educació, la qualitat de vida i la felicitat de les persones”, explica Cecilia de La Hoz, sòcia d’EY, que va acceptar la proposta de posar el focus en les entitats culturals.
Aplicant mètriques de l’economia han pogut mostrar que la cultura pot ser un sector atractiu i rendible per a les empreses. Ho demostren en l’informe El valor de la cultura. El paper de les Arts Escèniques i la Música Clàssica en l’economia d’impacte, que s’ha presentat aquests dies a la CASA SEAT, al Passeig de Gràcia de Barcelona, al bell mig d’una ciutat plena de propostes culturals. És un sector que aporta el 2% del PIB a l’Estat espanyol, i dona feina al 3,5% de la població (amb dades del 2020). Són algunes de les xifres que recull l’estudi, perquè el primer que van veure en posar-se a treballar, segons explica Julia Sánchez, “és que no hi havia dades per defensar la contribució econòmica i social de la cultura. I ens vam posar a llegir informes, perquè havíem de recolzar-nos en investigacions i dades científiques, en comptes de fer servir frases filosòfiques, com que la cultura és l’aliment de l’ànima”.
La Fundació Catalunya Cultura, un ens nascut per bastir ponts des de la cultura cap a les empreses, i viceversa, ha volgut portar a Barcelona la presentació d’aquest informe pioner que agermana economia i cultura, com a sectors que es necessiten, perquè demostrar això és justament el propòsit de la fundació. “Al món cultural, ni anem units, ni sabem explicar el valor de la feina que fem”, diu la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve. I ens recorda que “a l’escola, les assignatures de cultura són les Maries, les que menys lamentem si un dia no les podem fer”. En la seva presentació de l’informe, a l’auditori de CASA SEAT, Esteve també va retreure que massa sovint “demanem que vinguin artistes a actuar de franc, a canvi de donar-los visibilitat. Com si a un advocat li poguéssim fer el mateix”. La comparació apel·lava al camí que cal recórrer encara per posar en valor tot el que ens aporten els qui posen l’èmfasi en viure per fer realitat activitats culturals que enriqueixen la societat.
Fa dos anys, l’Organització Mundial de la Salut ja va reconèixer les Arts Escèniques i la Música com a valuós preventiu de malalties mentals. En l’informe d’EY ho recullen i ho apuntalen amb estudis fets en diferents països. “Sovint ens costa trobar el llenguatge i les raons per convèncer els empresaris perquè se sumin al nostre projecte”, expressava en la presentació de l’informe el president executiu de la Fundació Catalunya Cultura, Eloi Planes. D’aquí la importància del treball que s’ha fet, perquè recull i documenta les raons i el llenguatge que mancaven, en un moment propici, a més, segons explicava la directora de l’Escola Superior de Música Reina Sofia. “És un moment molt bo per a la cultura, des del punt de vista dels inversors, perquè les empreses ja no busquen guanys financers, també volen veure un retorn d’impacte social de les seves accions, tal com demanen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). “Si les entitats som capaces de ser sostenibles, podem generar models atractius per a les empreses patrocinadores i mecenes que ajudin a activar encara més el potencial de les entitats culturals. Cada vegada hi ha més empreses que aposten per projectes que reporten més que diners”.
Eloi Planes: “Sovint ens costa trobar el llenguatge i les raons per convèncer els empresaris perquè se sumin al nostre projecte”
Per això l’informe posa en relleu tot allò de la cultura que fa diana en l’economia d’impacte, “aquella que busca el creixement i el desenvolupament econòmic, però, alhora, contribuir a solucionar problemes socials i mediambientals”, expliquen els promotors de l’estudi. “Quin dia ens adonarem de l’impacte de la cultura en la millora de l’educació, tenim milions d’exemples, com aprendre les llengües i una millor oralitat a través del teatre, que al mateix temps reforça la personalitat i treballa la vergonya”, exposa la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve. Agraeix la realització de l’estudi, “perquè a tot allò que anàvem explicant a les empreses, ara li hem posat una base científica, perquè tot el que vols que tingui valor al mercat necessites explicar-ho bé i demostrar-ho. Nosaltres traduïm el món empresarial i el món cultural, perquè ambdós s’entenguin i s’apropin”, diu.
Per això, segons els impulsors de l’estudi, “cal molta feina de pedagogia al sector empresarial però també a les empreses culturals”. En aquest sentit, l’informe, a més de resultats d’estudis de l’impacte real de la cultura en la salut, en l’educació, en l’ocupació o en la productivitat, inclou també un full de ruta per auditar, detectar punts forts i febles de les empreses i autònoms del sector cultural. Ells també han de perdre la por a implementar les estratègies de creixement empresarial per a esdevenir sostenibles.
La presentació de l’estudi va precedir un debat sobre el necessari tàndem de la cultura i l’economia. Hi van participar Sílvia Martí, vicepresidenta corporativa de Moventia; Alicia Rubí, sòcia d’Attalea Partners; Esther Sarsa, sòcia d’inversió sostenible de Miura, i Valeri Viladrich, gerent de la Fundació Teatre Lliure.
