El sector de la robòtica està recuperant l’embranzida de la dècada passada a Catalunya, després de dos anys d’una certa aturada, no només per la inactivitat industrial que va comportar la covid-19 sino perquè 2019 també va ser un exercici complex per les tensions comercials geopolítiques i un cert alentiment de l’economia mundial. Amb tot, el futur a curt termini dibuixa una represa de l’activitat en el sector de la robòtica, segons Carles Soler, membre del Grup de Treball de Robòtica de la Comissió Indústria 4.0 d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Cal diferenciar però per àmbits. A Catalunya, la robòtica industrial ha tingut un comportament pla al llarg de 2020, sense gaire afectació pel tema de la pandèmia, explica Soler, i argumenta que aquesta activitat venia precedida d’un cicle molt expansiu. “En els sis anys precedents, 2012-2018, el sector de la robòtica industrial va pràcticament triplicar el seu volum, va créixer un 265%”, segons les dades de la Federació Internacional de Robòtica (IFR), i el 2019 va tenir una ensopegada important, amb caigudes del 12% a tot el món i del 28% a Espanya —en bona part per la recessió registrada al sector de l’automoció, una peça clau dins l’expansió de la robòtica a Espanya i Catalunya—.
En l’àmbit dels serveis, el comportament ha anat de forma molt dispar. El 2020 ha estat un any favorable per aquelles activitats que han tingut oportunitats arran de la crisi sanitària, como ara els segments de la intralogística o els vinculats a la salut. Soler explica que la intralogística, la logística mòbil —com el desenvolupament del cotxe autònom— són àrees d’aplicació robòtica que “han vingut per quedar-se”. “S’han accelerat tendències que ja s’apuntaven i que la situació pandèmica ha accelerat”, de fet, en intralogística —robots que optimitzem el funcionament dels magatzems— es preveu que en els dos propers anys “es dobli el nombre de robots instal·lats de 80.000 unitats a 160.000 unitats”, afegeix Soler.
No obstant, altres àrees amb un important pes a Catalunya, com pot ser la robòtica educativa, han patit en l’últim any una aturada significativa arran del descens de l’activitat als centres educatius per l’impacte de les mesures preventives per la covid-19.
No obstant, per potenciar tot el sector a Catalunya “calen més aliances industrials i empresarials”, concreta aquest enginyers en telecomunicacions i director a Casiopea Robotics i president de Fundació educaBOT. Per Soler, “totes les aplicacions de la transformació digital, és a dir, el camí cap a la indústria 4.0, precisen d’unes capacitats d’empresa que a Catalunya, amb un teixit bàsicament de pimes, no tenim”. “Les organitzacions han de col·laborar entre elles i amb altres entitats expertes en tecnologia, ja sigui amb aliances o amb l’externalització de serveis de coneixement, perquè com més capacitat tens més projectes pots abordar ja que estem parlant d’iniciatives que requereixen d’un cert nivell d’inversions”, diu i conclou: “Tenir un teixit industrial d’una certa dimensió garanteix la implantació del 4.0”.
Les empreses han de fomentar les aliances de cooperació per guanyar dimensió i afrontar nous projectes d’indústria 4.0
A Catalunya, les últimes dades referides al sector de la robòtica corresponen a un informe d’Acció i fan referencia a 2019. “Són vàlides, no hi ha hagut massa canvis”, manifesta Soler, alhora que remarca el pes de les grans empreses filials de multinacionals que estan establertes al territori. Això fa que Catalunya destaqui dintre del conjunt d’Espanya perquè hi ha molta indústria a Catalunya, però “ni Catalunya ni Barcelona som un hub de referència en el sector”.
Segons Acció, es pot parlar d’un sector on el 89% són pimes i el 17,69% són startups; de manera que del 44% de les empreses de l’ecosistema tenen una facturació anual superior al milió d’euros; en total, 147 empreses treballen en robòtica. D’aquestes, un 28,5% corresponen a les indústries auxiliars (serveis, enginyeria o fabricants de components); fabricants de robots (15,6%); integradores (33,3%) i empreses dedicades a la formació (22,4%).
Es tracta d’una indústria que tendeix a la internacionalització doncs més d’un terç, el 36%, són exportadores. El conjunt del sector tenia el 2019 una facturació anual de 460 milions d’euros i generava prop de 2.000 llocs de treball.
Dins de les tendències de futur del sector en el seu conjunt, la intel·ligència artificial és, juntament amb la implementació de la robòtica a través de sistemes plug and play i programació intuïtiva i la robòtica sostenible, un dels eixos de futur. Carles Soler és molt clar a aquest respecte: “La intel·ligència artificial serà l’eina que eliminarà llocs de treball, no tan la robòtica”. En aquest sentit, defensa la seva particular tesis de que “s’enganyen els que pensen que els llocs de treball que desapareixeran per la implantació de robots es convertiran en altres ocupacions de més valor afegit; la robòtica elimina llocs de treball”. Malgrat tot, Soler argumenta que al llarg de la Història hi ha hagut altres “canvis radicals dels sistemes de producció i hem estat capaços d’adaptar-nos amb una certa facilitat i de reinventar-nos per garantir el futur”, per tant, també “ho farem amb la indústria 4.0”.
Reconeixement a l’exoesquelet ABLE
Enginyers Industrials de Catalunya acaba de celebrar la Nit de la Robòtica 2021, una trobada del sector que enguany ha pogut ser de nou presencial. En aquesta setena edició, ha premiat com a Projecte de l’any l’Exoesquelet robòtic ABLE, primer producte de l’empresa ABLE Human Motion, que va sorgir del Laboratori d’Enginyeria Biomecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya amb l’objectiu de crear els exoesquelets robòtics més lleugers i accessibles del mercat. ABLE és un exoesquelet robòtic que permet a persones amb paraplegia aixecar-se o caminar de forma autònoma.
ABLE és un exoesquelet robòtic que permet a persones amb paraplegia aixecar-se o caminar de forma autònoma
La Comissió d’Indústria 4.0 ha valorat ABLE pel seu disseny compacte i lleuger, els algoritmes intel·ligents que optimitzen els patrons de marxa i la reducció significativa en cost respecte a les solucions actuals, que permeten la millora de l’eficiència dels processos de rehabilitació convencionals i que moltes persones que veuen la seva mobilitat i independència reduïdes per una discapacitat el puguin usar en el seu dia a dia.
