La inestabilitat actual del context geopolític està accelerant el procés de transició energètica. El mercat energètic no ha tingut mai tanta dependència de les decisions geopolítiques com ara. L’anomenada geopolítica de l’energia dicta i dictarà les tendències futures en el consum de l’energia així com les opcions de combustible. I això comporta conseqüències i prioritats econòmiques, de seguretat energètica i ambientals, que es plasmaran en un nou futur energètic. No serà fàcil, però és inevitable que transitem cap a un nou model energètic.
El context d’ara ens fa ser més conscients de la forta dependència del món actual d’un subministrament finit de combustibles fòssils. A mesura que augmenta la demanda i l’oferta es fa escassa, el problema es fa més agut, amb conseqüències econòmiques i socials. Una transició a gran escala, lluny de l’energia fòssil, suposa un gran repte per a la societat. A Catalunya la demanda elèctrica es va recuperant després de la pandèmia. Al 2021, la demanda va ser de 44,66 TWh, un 1,4% superior a la de 2020, però encara lluny dels 47,09 TWh de 2019, i es va cobrir gràcies, principalment, a l’energia nuclear amb un 52,06%.
Si es vol assolir els objectius de producció d’energia renovable que va marcar Catalunya per al 2030, caldrà aplicar mesures extraordinàries. Per tot això, ara més que mai, es fa evident, que la transició energètica, és necessària, i és una realitat, que cal portar a terme de forma endreçada i segura, però, de forma accelerada.
La transició energètica, probablement, serà un dels majors reptes als quals s’enfrontarà el món en les properes dècades. A més a més, és probable, que aquesta transformació sigui irregular i requereixi d’esforç per part de tots, però inevitablement s’ha de fer. Aquesta transició és cosa de tots i només serà una realitat si entre tots, ens posem a treballar-hi colze a colze, amb uns objectius i unes directrius clares.
Els impactes de les decisions energètiques no són iguals per a totes les persones ni tots els territoris. Les societats pobres o marginades tenen més probabilitats de patir conseqüències negatives de les decisions energètiques perquè tenen una capacitat d’adaptació reduïda i poden no tenir poder de negociació en comparació amb les societats més riques. És responsabilitat de tots contribuir a que aquesta transició energètica a més de ser sostenible sigui justa.
Per assolir els objectius de producció d’energia renovable que va marcar Catalunya per al 2030, caldrà aplicar mesures extraordinàries
Un dels punts claus d’aquesta transició energètica, és l’eficiència energètica, on encara, a dia d’avui, hi ha molt recorregut per fer. De fet, si mirem les mesures presentades recentment pel govern espanyol, moltes d’elles, passen, per augmentar l’eficiència energètica. Sovint, l’eficiència energètica, és de les mesures més senzilles, menys costoses i més ràpides d’aplicar. Alguns es preguntaran si és possible reduir encara més el consum energètic sense afectar el benestar de les persones. La resposta és clarament sí. L’eficiència energètica significa utilitzar menys energia per fer la mateixa tasca, és a dir, eliminar la pèrdua d’energia sense perdre confort. Ser més eficients ens comportarà beneficis directes com la reducció de la nostra factura de la llum, alhora que contribuirem a la reducció de les nostres emissions al planeta.
Des del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya apostem per dibuixar junts, amb tots els agents implicats, un nou escenari que permeti una transició energètica més eficient, justa i inclusiva. El canvi de paradigma és inevitable. No ens resistim. Tot al contrari: impulsem i facilitem aquest canvi, perquè el futur és d’aquells que s’avancen.
