Un de cada tres carrers horitzontals i verticals del 22@ passarà a ser un eix verd. ©TNBP

El 22@ prioritzarà l’habitatge públic i guanyarà un milió més de m² per a oficines i indústries

L'Ajuntament de Barcelona actualitza el full de ruta que es va fer fa més de 20 anys per impulsar el districte tecnològic per excel·lència de la ciutat. Es duplica el nombre d'habitatges, fins a 17.000, i el sostre destinat a activitats econòmiques arribarà als tres milions de metres quadrats.

Més de 20 anys després des que es comencés a impulsar el 22@ com el districte tecnològic de la ciutat, l’Ajuntament ha sotmès la idea original a una actualització, reforçant el potencial econòmic que ha consolidat i incorporant nous factors, com més habitatge i equipaments públics. “Defensem un model de ciutat mixta: ha de ser per viure i fer-ho amb qualitat de vida, tranquils i amb salut, però també hem de crear espais on es generin oportunitats de treball”, exposa el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni. Aquest nou full de ruta suposarà una modificació del Pla General Metropolità, que haurà d’aprovar el ple municipal a finals de febrer.

La principal prioritat del nou planejament és l’habitatge, una de les qüestions més demandades pels veïns. Quan es va idear el 22@, l’any 2000, es preveien només 9.000 habitatges en una superfície de 200 hectàrees. D’aquestes, 5.000 eren assequibles i 4.000, lliures. Ara, s’augmenta la xifra total fins als 17.000 habitatges, gairebé doblant-la. Concretament, 12.000 habitatges seran assequibles, dels quals s’espera que un 80% siguin públics, i només 5.000 lliures.

Aquest creixement de l’espai dedicat a l’habitatge s’aconsegueix establint que les noves construccions hauran de tenir un 30% d’habitatge, mentre que des de fa 22 anys només s’ha destinat el 10% i la resta anava a activitat econòmica. També es fomentaran els edificis mixtos que combinin oficines i habitatges. “Volem que el 22@ passi de ser un espai de la ciutat on només s’hi treballava a ser un espai on s’hi pugui viure i treballar”, resumeix la tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz.

La previsió de tenir més habitatges s’acompanyarà per més equipaments locals, reservant 35.000 metres quadrats de sòl a aquest ús. El consistori ja ha detectat 15 parcel·les amb la dimensió suficient per acollir, per exemple, escoles, instituts, centres d’atenció primària, polideportius i un nou mercat.

Per continuar potenciant l’activitat econòmica al 22@, el nou planejament urbanístic contempla sumar un milió més de metres quadrats de sostre econòmic de cara al 2030. Amb 1,2 milions de metres quadrats ja desenvolupats i 800.000 en tràmit, l’augment previst permetrà arribar al potencial de tres milions de metres quadrats per a empreses i activitat econòmica que es va preveure l’any 2000. Segons l’Ajuntament, això permetrà crear 60.000 nous llocs de treball, fins a arribar als 175.000. Actualment, un total d’11.500 empreses estan ubicades al 22@, xifra que representa l’11% de l’activitat econòmica de la ciutat, i ocupen 115.000 treballadors. De totes les companyies que hi ha en aquest districte, el 25% són startups.

Per continuar potenciant l’activitat econòmica al 22@, el nou planejament urbanístic contempla sumar un milió més de metres quadrats de sostre econòmic de cara al 2030

Aquesta modificació afecta només al sòl pendent de desenvolupar, un 40% del total, que també es beneficiarà d’una flexibilització dels usos permesos. Se sumaran sectors com les indústries creatives, l’esport, l’educació, l’economia verda o l’economia social, detalla Sanz. També es buscarà protegir a les empreses que ja estan ubicades en el milió de metres quadrats pendents de desenvolupar. Aquestes companyies es podran quedar al 22@ per “evitar la gentrificació econòmica”, remarca Sanz.

Per cristal·litzar aquests canvis, el consistori està compromès a agilitzar tots els processos urbanístics. Per a això, crearà una llicència directa, que evitarà haver de fer el pla urbanístic previ com calia fer ara, escurçant els terminis de tramitació en dos anys. També es reforçarà l’oficina tècnica que es va crear a finals del 2020, encarregada de centralitzar l’atenció a empreses i ciutadania. En el seu primer any de funcionament, ja ha atès 329 peticions, de les quals el 87,3% han estat peticions informatives; un 10,3%, de tramitació d’altes de llicències d’activitat, i un 2,4%, de registres urbanístics.

Oficinas 22@
Actualment, un total d’11.500 empreses estan ubicades al 22@, xifra que representa l’11% de l’activitat econòmica de la ciutat. © V. G. Zambrano

Més espais verds

El 22@ també guanya més espais verds en el nou planejament urbanístic. Concretament, un de cada tres carrers horitzontals i verticals passarà a ser un eix verd, caracteritzat per destinar el 70% de l’espai al vianant i la vegetació, enfront del 40% actual, protagonitzat pel vehicle i les places d’aparcament. Això es traduirà en la creació de 12 eixos verds, que aniran acompanyats de 15 noves places, també verdes, en els seus encreuaments.

Els carrers d’Almogàvers, Sancho d’Àvila, Cristòbal de Moura, Pujades, Doctor Trueta, Bolívia, Àlaba, Ciutat de Granada, Lope de Vega, Fluvià, Treball i Puigcerdà es transformaran sota aquest nou concepte, sumant deu hectàrees de verd al districte i enllaçant amb la transformació que s’està fent a l’Eixample, que també guanyarà 21 eixos i 21 places.

Així mateix, el consistori fomentarà la rehabilitació d’edificis existents per fer més sostenible el districte, i promourà l’aplicació de criteris de construcció sostenible. També es preservaran un total de 450 finques i 20 passatges per preservar la història d’aquesta zona de la ciutat, antigament poblada de fàbriques i coneguda com el Manchester català.

Primer planejament amb urbanisme feminista

El nou full de ruta del 22@ incorporarà conceptes de l’urbanisme feminista en el disseny de l’espai. “Aquest és el primer planejament de tot l’Estat que incorpora l’urbanisme feminista”, remarca Sanz. Es buscarà que tothom se senti segur al carrer, reactivant els espais buits amb usos temporals i tanques transparents, omplint les cantonades i els espais d’estada amb mobiliari urbà i fomentant l’establiment de locals comercials als baixos. “Volem uns carrers per a tothom”, conclou.