Mai hi ha excuses per anar al cinema i menys si és per veure un clàssic. Els cines Verdi, un altre clàssic de Barcelona, programen cada dijous una pel·lícula essencial per a la història de la cinematografia en el cicle Dijous d’imprescindibles. A més, ho fan a preu reduït, amb una entrada general de 3,9 euros. I, per als Amics del Verdi, a 2,9 euros.
Aquest dijous 30 de juny el film escollit serà un gran clàssic espanyol, Moros y cristianos (1987), de Luís García Berlanga. Amb una trama insuperable, la comèdia protagonitzada per Fernando Fernán Gómez explica la història d’una família, propietària d’una fàbrica de torrons, que va a Madrid per promocionar els seus productes en una fira gastronòmica. Una decisió presa en contra del patriarca i creador de l’empresa, don Fernando Planchadell, fidel als seus principis i al·lèrgic a la innovació. El repartiment el completen Verónica Forqué, Rosa Maria Sardà, Agustín González, Chus Lampreave, José Luis López Vázquez, Andrés Pajares, María Luisa Ponte i Antonio Resines. I, com en la majoria dels títols inclosos a Dijous d’imprescindibles, la projecció coincidirà amb una efemèride, en aquest cas, el centenari de José Luis López Vázquez i el de Luís García Berlanga.
Per a aquells que s’animin a passar la tarda als Verdi veient un clàssic, però no els hi agradi el film d’aquesta setmana, juliol començarà amb el cinema negre de Jules Dassin a Fuerza bruta (1947), acompanyat per Burt Lancaster, Hume Cronyn i Charles Bickford. Programada per al dijous 7 de juliol, la pel·lícula celebrarà el 75 aniversari de la seva estrena.
El mes seguirà amb Las bicicletas son para el verano (1984), de Jaime Chávarri, prevista per al 14 de juliol. Basada en l’obra teatral homònima de Fernando Fernán Gómez, es retrà homenatge al dramaturg i actor en el centenari del seu naixement. Per si no hi havia hagut prou amb Moros y cristianos.
El dijous 21 de juliol hi haurà La meva preciosa bugaderia (1985), de Stephen Frears. Protagonitzada per Daniel Day-Lewis, l’actor britànic va aconseguir amb aquest títol el reconeixement de la crítica, consolidat poc després en l’adaptació cinematogràfica d’Una habitació amb vista (1985) i els altres èxits que l’han seguit, sumant ja tres Oscars, dos Globus d’Or i quatre Bafta.
Juliol acabarà amb Tot va bé (1972), de Jean-Luc Godard i amb Jane Fonda i Yves Montand en el repartiment. Celebrant el 50è aniversari de la seva estrena, els Verdi recuperen aquest clàssic sobre lluita de classes en una fàbrica amb ressons de maig de 1968, sense faltar els piquets i el segrest al cap de l’empresa.
Per començar agost, una imprescindible recent que no necessita efemèride. The Queen (2006) és l’escollida per al dijous 4 d’agost, un altre clàssic de Stephen Frears, amb una Helen Mirren impol·luta fent d’Isabel II en un dels moments més crítics del seu prolífic regnat, la mort de Lady Di.
Per a aquells que treballin o es quedin a Barcelona a l’agost, el segon dijous del mes, el dia 11, podran riure amb Rufufú (1958), de Mario Monicelli. Basada en el conte d’Italo Calvino Robatori en una pastisseria, té com a repartiment a Vittorio Gassman, Renato Salvatori, Memmo Carotenuto, Carla Gravina, Marcello Mastroianni, Totò i Claudia Cardinale. Nominada a l’Óscar com a millor pel·lícula estrangera, la comèdia va suposar un impuls per a les carreres de Mastroianni i Grassman.
Després d’una italiana, una francesa. El mes seguirà el dijous 18 d’agost amb Tots els matins del món (1991), d’Alain Corneau. Protagonitzada per Gérard Depardieu i Jean-Pierre Marielle, explica la relació —i les picabaralles— entre un mestre, el compositor Monsieur de Sainte-Colombe, i el seu deixeble, Marin Marai. Detall: la banda sonora està dirigida i interpretada pel compositor i director d’orquestra igualadí Jordi Savall.
L’últim clàssic del mes serà L’honor perdut de Katharina Blum (1975), de Volker Schlöndorff i Margarethe von Trotta i amb Angela Winkler com a protagonista. El cinema projectarà aquest film alemany el dijous 25 d’agost, 50 anys després del Premi Nobel de Literatura d’Heinrich Böll, autor de la novel·la que es va adaptar per a la pantalla gran i es podrà veure als Verdi com a colofó a un estiu de clàssics.
