Deu pel·lícules amb dones extraordinàries

No sé si saben que la primera directora de la qual se’n té referència és la parisenca Alice Guy-Blaché. Ella va començar a relacionar-se amb el setè art al 1894 i fou contemporània dels germans Lumière. Qui és recordat? No cal dir res més…

8

CARAMEL

Nadine Labaki (2007)

De la repressió de l’Iran passem a les contradiccions de la societat libanesa, molt més oberta però també mancada d’igualtat, de la mà de cinc dones. Ha de ser un altre cop una directora qui filmi i denunciï la hipocresia i falsedat d’una societat patriarcal.

Per què? Per descobrir l’ús íntim del caramel al Líban. I perquè la mirada de Labaki i l’espontaneïtat de les cinc protagonistes treuen dramatisme a unes situacions, com la violència de gènere, que poden ser molt dures, però, tristament, ben quotidianes. A més la directora aposta per una narració molt continguda, sense caure en cap moment en l’exhibició emocional.