¡Déu meu! Cinc passions cinematogràfiques (perspectives sobre l’espiritualitat cristiana)

El cinema, des dels seus inicis capacitat per representar l’irrepresentable i fer realitat allò que només la màgia i el món dels somnis permetia concebre ―pensem en l’obra de Georges Méliès, per exemple―, no només va evitar el problema de Déu, sinó que va utilitzar el relat bíblic per oferir un gran nombre de variacions, ja a principis del segle XX i fins avui dia.
Jesus Christ Superstar, 1973. Del director Norman Jewison. Fotografia de United Archives GmbH/Alamy Stock Photo.

El misteri de l’encarnació de Déu coneix un camí de retorn, no menys enigmàtic en la mort de Jesucrist, que alhora abalisa la sendera del comportament del cristià. Se celebra per Pasqua el final d’una vida humana i l’obertura a una altra vida, ja espiritual, en la qual no discorre el temps. Però el salt de la temporalitat (incomprensió, finitud, patiment) a l’eternitat (pau, incorrupció i amor) no és senzill ni agradable; requereix un tràngol penós, el rebaixament que narren totes les vides de Crist. El passatge més paradoxal, que fonamenta el moviment espiritual conegut com a fe, és la passió: episodi en què Déu assumeix un patiment humà, o potser inhumà (cap home l’havia patit abans, ja que ningú, com ell, podria haver-lo evitat). Aquest lliure posicionament en el centre de la injustícia, en una relació d’absoluta dependència mitjançant un patiment (passió deriva de pathos, aquell patir lliurement escollit) funcionarà, des de la seva formulació en els evangelis, com a font de consol per al creient. Farà més tolerables els patiments i les angoixes que derivin de la incomprensió, les persecucions experimentades, en suma, tot patiment, tal com relata l’apòstol Pau a la seva Primera carta als Corintis.

El cinema, des dels seus inicis capacitat per representar l’irrepresentable i fer realitat allò que només la màgia i el món dels somnis permetia concebre ―pensem en l’obra de Georges Méliès, per exemple―, no només va evitar el problema de Déu, sinó que va utilitzar el relat bíblic per oferir un gran nombre de variacions, ja a principis del segle XX i fins avui dia. Fins a l’actualitat, amb una recent pel·lícula centrada en la complexa/morbosa relació amb Maria Magdalena, la vida de Jesucrist segueix suscitant interès. I no sempre entre els que es consideren més piadosos o practicants, per sorprenent que pugui semblar. La selecció de creacions que es proposa no segueix criteris artístics ni purament subjectius ―naturalment, tampoc religiosos―, sinó que pretén oferir de forma contrastada diverses perspectives per a la plasmació del missatge cristià.