El concepte “salut” és una mica eteri i ha variat molt al llarg dels segles, però a mi m’agrada força una definició de l’OMS de l’any 1948 que diu que és “un estat complet de benestar físic, mental i social i no solament la mera absència de malaltia o dolència”. La definició és força ambiciosa i sembla impossible arribar-hi però aquí, crec, el que compta és participar i no tant guanyar. I com es concreta, aquesta participació? Al final tot es redueix a la manera com ens integrem a l’entorn i això ho fem de dues maneres: menjant-nos-el i habitant-lo, el que inclou també com ens relacionem amb els altres; aquí apunto algunes idees per millorar aquesta integració. Són deu idees i no s‘han d’entendre com a conceptes aïllats, sinó que estan tot interrelacionats, com si es tractessin de les baules d’una cadena; si es compleix una, la següent serà més fàcil de realitzar i l’objectiu serà una mica més a prop. Aquí van.
- Menja aliments reals. Una obvietat? No tant: tots els experts coincideixen a recomanar que reduïm o eliminem els aliments ultraprocessats –sí, aquells que ens agraden tant– i mengem aliments de veritat. Quins són? Cereals, llegums, verdures, fruita, peix, carn, llavors…
- Més aliments integrals. Aquest consell penja de l’anterior. L’evidència científica disponible ens diu que és millor menjar els aliments en la seva forma integral –és a dir, preferir sempre el gra integral que el gra refinat o la farina, per exemple– i que els consum d’aliments integrals està relacionat amb una menor mortalitat per qualsevol causa. Poca broma.
- Més vegetals. Filem encara més prim. Tot indica que les dietes basades en vegetals –no cal que siguin vegetarianes– són molt més sanes. L’Escola de Salut Pública de Harvard, per exemple, recomana que al menys la meitat del plat de cada àpat contingui verdures, tant crues com cuinades.
- Menys carn vermella i processada. Aquest consell és descoratjador per als carnívors, però la majoria d’estudis ens diuen que la carn vermella industrial i sobretot la processada –embotits, salsitxes o hamburgueses industrials– ens perjudica i perjudica el medi ambient.
- Menys automedicació. Aquest consell s’ha de llegir bé, perquè de cap manera us estic animant a saltar-vos les prescripcions del vostre metge, sinó que parlo d’aquella farmaciola improvisada que tots porteu a la bossa. Millor evitar-la, els medicaments no són caramels i tenen efectes secundaris.
- Mou-te. Si aquests consells estiguessin en ordre jeràrquic, aquest seria el segon o el primer. No és només que el sedentarisme ens estigui matant, és que moure’ns ens fa viure: el cos està dissenyat per bellugar-se i quan fem activitat física tot funciona millor. No moure’s és com tenir un Ferrari aparcat al garatge durant anys: el dia que el vulguem treure estarà tot rovellat.
- Dorm. Quan dormim prou hores –unes vuit– és quan ens reparem, tant físicament com mental. Els que pateixen insomni crònic saben bé de què parlem, així que ni sigui per respecte als que no poden dormir encara que vulguin, fiqueu-vos al llit més aviat. L’endemà, com passava amb el dinosaure del conte de Monterroso, ‘Masterchef’ seguirà allà (beneïda televisió a la carta).
- Medita. No es tracta tant de posar-se en posició de lotus i tancar els ulls –cosa molt recomanable, per cert– sinó de practicar activitats relaxades i plaents que et permetin reduir el nivell d’estrès. Per alguns serà simplement respirar, tocar el piano, fer ganxet o mindfulness.
- Més aire lliure. Molts estudis assenyalen que l’entorn és capaç de modificar el comportament de les persones i tots conclouen que l’entorn més favorable i saludable des del punt de vista psicològic és el natural, ja que redueix l’estrès perquè desencadena l’atenció involuntària, aquella que no ens exigeix un esforç conscient.
- Ser assertius. L’assertivitat és una de les assignatures pendents de la comunicació del nostre país. Consisteix a defensar les nostres idees respectant les de l’altre: fa pujar la teva autoestima i la de l’altra persona, crea entorns de treball i de relacions més fluïts i… et deixa molt descansat, la veritat.
