Arriba la sisena edició de Dansa Metropolitana, un festival que vol reivindicar aquest art posant en valor la riquesa dels equipaments culturals municipals més enllà de Barcelona. Amb una programació formada per més de 300 activitats, els espectacles es podran veure a 12 ciutats, el doble de les quals van arrencar aquest projecte l’any 2018. “El programa està molt repartit, aconseguint que hi hagi més activitats fora de Barcelona, fins i tot les més potents”, assenyala Giulia Poltronieri, portaveu de Dansa Metropolitana, “aquesta és la nostra voluntat: sense oblidar que Barcelona és fonamental, volem obrir la dansa a la resta de municipis”. Com a prova del seu èxit, Poltronieri posa d’exemple a la ciutat que representa, Terrassa, exposant que a la ciutat la dansa no tenia gairebé presència fins a l’arribada del festival.
Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Viladecans són les ciutats que integren la nova edició de Dansa Metropolitana, que comença aquest dijous i s’allargarà fins al 26 de març. De moment, remarca Poltronieri, no es plantegen incorporar més municipis, encara que hi hagi bastants interessats: “Estem en un moment de redefinició del model, ja que la programació en col·lectiu no és fàcil i hem arribat al límit de gestió”. No hi ha moltes iniciatives culturals com aquesta a nivell europeu, subratlla la portaveu, amb un cas similar a Porto i dues ciutats pròximes, també dedicat a la dansa. El futur del festival barceloní passa per mantenir el mateix nivell de programació en totes les ciutats participants o definir algunes com el nucli dur del projecte i altres que donin suport. “És una qüestió de sostenibilitat”, resumeix Poltronieri.
Els organitzadors esperen que aquest any es deixi completament enrere la pandèmia, després que l’edició anterior encara es veiés afectada per la por a contagiar-se i també afectes el mal temps, obligant a cancel·lar moltes de les activitats que es fan al carrer. Malgrat tot, van rebre més de 60.000 espectadors, amb una ocupació del 75%, sumant un total de 174.000 assistents des que es va posar en marxa el festival. Segons Poltronieri, aquesta edició millorarà encara més les xifres aconseguides l’any 2022, sensació que ha constatat amb el retorn als teatres a Terrassa i compartida pels seus companys d’altres municipis com Viladecans.
Com a principals protagonistes de la sisena edició del festival de dansa metropolità, destacaran les propostes de dansa clàssica, amb presència de ballets internacionals com Acosta Danza i Béjart Ballet Lausanne, que es podran veure a la Factoria Cultural de Terrassa; (La)Horde – Ballet National de Marseille, al Mercat dels Flors; i el Ballets Jazz de Montréal, al Teatre-Auditori de Sant Cugat. “Li devíem més espai a la dansa clàssica”, remarca Poltronieri, recordant que els ballets van començar tenint poc pes al festival i han anat guanyant-lo any rere any. S’esperava comptar amb el Ballet de Lió, però ha estat baixa d’última hora.
Amèrica Llatina també estarà molt present a Dansa Metropolitana 2023, que reunirà un total d’11 produccions estrangeres. A més del ballarí cubà Carlos Acosta, participaran el xilè Marco Layera i la seva companyia Teatre La ReSentida, al Teatre Lliure; la brasilera Poliana Lima, al Mercat dels Flors; l’argentina Marina Otero, al Teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat, i la també argentina Josefina Gorostiza, que estarà al Teatre Principal de Terrassa amb una coproducció del festival que porta les cantates de Bach al present.
Més enllà dels ballets internacionals i els artistes d’Amèrica Llatina, un altre llenguatge que s’ha fet un lloc en la programació és el flamenc, el gran protagonista de l’edició de l’any passat. Rocio Molina presentarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) la seva Trilogía sobre la guitarra, i Maria Moreno portarà una obra sobre la soleá flamenca al Teatre Zorrilla de Badalona, també coproducció de Dansa Metropolitana. Com a propostes contemporànies, la rave catàrtica de Gisèle Vienne a Crowd, que es podrà veure al Mercat dels Flors, i Adrián Vega amb Los lunares del Puma, a La Caldera.
Com cada any, el festival cultural presentarà un nou projecte compartit per les diferents ciutats participants. Aquesta vegada, s’emportarà la dansa a joies arquitectòniques com la fàbrica CACI de Badalona, l’editorial Gustau Gili i la fàbrica Mercedes de Barcelona, Can Bagaria de Cornellà, l’Espai Baronda d’Esplugues, la Plaça Josep Barangé de Granollers, el Vapor Codina i la Plaça Bosch Gimpera de Sabadell, la residència d’estudiants ETSAV de Sant Cugat, els jardins de l’Auditori Can Roig i Torres de Santa Coloma i la Masia Freixa de Terrassa. “Volem veure com el cos i la dansa pot connectar amb les línies de l’arquitectura”, defensa Poltronieri. Les intervencions artístiques seran gratuïtes i s’acompanyaran de visites guiades als espais.
La programació es completa amb espectacles al carrer, també gratuïts, amb una setentena de funcions a parcs, jardins, places i centres cívics. Alguns exemples seran Wild de Motionhouse, que es veurà a la Rambla de la Marina de L’Hospitalet, la plaça de l’Església de Cornellà, i el Parc Catalunya de Sabadell, o Fake you de Clàudia Mirambell, a Roca Umbert – Centre d’Arts en Moviment de Granollers, Can Trinxet de L’Hospitalet i el Centre Cívic Barceloneta. La traca final serà el dia 25 de març, amb una jornada sencera dedicada a la dansa a la Plaça del Poliesportiu del Centre de L’Hospitalet, on es presentaran quinze peces diferents.
