Actors i tècnics amb mascaretes de l’obra Tres germanes saluden el públic a l’escenari del Teatre Lliure. © Laura Guerrero
In the stream

La cultura davant els fons europeus

Quatre especialistes conclouen en un debat al Cercle d’Economia que el sector ha d’aprofitar les esperades ajudes de la UE per solucionar els seus dèficits estructurals històrics

Els esperats fons europeus per a la recuperació post pandèmia han de servir per resoldre els eterns dèficits estructurals del sector de la cultura. Aquesta va ser una de les principals conclusions d’una trobada al Cercle d’Economia que va reunir a quatre gestors públics de polítiques culturals: Mariachiara Esposito, de la Comissió Europea; Dulce Campos, del Ministeri de Cultura; Francesc Vilaró, de la Generalitat, i Xavier Marcé, de l’Ajuntament de Barcelona.

El sector de la cultura està molt atomitzat en moltes petites empreses amb treballadors d’alt nivell professional, però que, llevat d’excepcions, tenen una molt escassa capacitat empresarial i financera. Aquest fet configura un dèficit de models de negoci sostenibles que acaben sobrevivint gràcies a les subvencions públiques. En efecte, cal atacar aquest problema, amb formació i amb estratègies per incorporar el finançament privat a el sector.

Els quatre ponents van coincidir en que els esforços per a la captació dels fons europeus s’han de centrar, en efecte, en la transformació estructural del sector. Però la veritat és que el debat va aportar poc més de substancial, ja que la manca encara d’un marc normatiu que ordeni i reguli l’accés a aquestes ajudes fa que tot el procés estigui sumit ara mateix en una gran incertesa.

Marcé va ser qui, al meu parer, va estar més encertat en els seus plantejaments. No en va era l’únic polític, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i amb una llarga trajectòria en el sector cultural, tant des de l’àmbit públic com el privat. La resta eren funcionaris de les seves respectives administracions i el seu treball es centrarà bàsicament en la gestió i canalització de les ajudes. En canvi, el paper del consistori barceloní serà de receptor finalista de fons per algun dels seus projectes.

Així, els representants de la Comissió Europa, el ministeri i la Generalitat es van limitar a parlar de generalitats i constatar evidències com la de l’esmentat dèficit estructural però sense plantejar concrecions. Marcé ho va posar de manifest i va advocar per la urgència d’establir un sistema que prioritzi accions per obtenir fons. Va advertir d’un altre dèficit: la poca tradició del nostre país i del sector en particular per competir per fons d’ajuda a Europa.

Per a Marcé, és imprescindible “coordinar objectius i agrupar projectes” per concórrer amb eficàcia, més oportunitats i optar amb projectes que siguin realment necessaris. Aquesta, segons el regidor, serà la clau de l’èxit. Tots van apostar també per una estratègia de transversalitat, vinculant els projectes culturals amb altres àmbits com la digitalització i la modernització de la pimes. En aquest sentit, Marcé va posar com a exemple que la transformació turística de Barcelona haurà de passar necessàriament per la cultura. El representant de la Generalitat ho va resumir tot en una frase molt clarificadora: “No es tracta només d’arreglar el que la pandèmia ha espatllat, cal anar més enllà”.

Tots els ponents van coincidir en la reivindicació que la cultura tingui un major pes en el repartiment de les ajudes previstes en el programa Next Generation

També van coincidir tots els ponents en la reivindicació que la cultura tingui un major pes en el repartiment de les ajudes previstes en el programa Next Generation. Perquè la cultura, a més d’un dret universal, genera qualitat de vida i cohesió, atrau talent i competitivitat. I és que, tot i significar tan sols el 1,2% de la despesa pública, el seu impacte en el PIB és del 3,4%.

En conclusió, els fons d’ajuda de la Unió Europea es perceben com el vehicle de la recuperació. A ells s’encomanen la cultura i la resta de sectors colpejats per la crisi de la covid. Però Marcé adverteix de la ja esmentada lentitud a definir un marc normatiu i, sobretot, de les altes expectatives generades que derivaran moltes en frustració. I va afegir que, a la fi, aquests no seran fons estables amb els quals dissenyar pressupostos de futur, sinó conjunturals. D’aquí la importància d’aprofitar-los per atacar els problemes de fons que aportin valor de futur.

Espectacle Likes al Teatre Lliure. © Laura Guerrero