Divendres passat, la línia d’amarratge del port de la ciutat presentava un aspecte pràcticament normal: mercants de tota mena en els molls especialitzats, ferris de passatge i càrrega realitzant les seves línies habituals i les estacions marítimes de turisme gairebé al complet. Al World Trade Center, un visitant singular: The World, el vaixell que sembla un creuer, tot i que en realitat és una residència flotant que viatja permanentment per tot el món, i al moll adossat, quatre de les cinc terminals obertes i atenent creuers.
Vaixells de les companyies MSC Crociere, Aida Kreuzfahrten i Costa Cruises ocupaven centenars de metres de moll, donant una sensació pre 2020 llargament esperada al port. Al final del moll i al costat de la terminal Helix, la novetat del dia era el Costa Firenze, novíssim vaixell de Costa, fent la seva primera escala a Barcelona.
Protocol per embarcar
Tot i que la normalitat està tornant, que l’extensió de la vacunació és cada setmana més àmplia i amb ella tornen els vaixells, de moment les companyies de creuers continuen amb el seu exigent protocol anticovid tant per a passatgers com per als que visitin els bucs: un prova d’antígens a la mateixa terminal i una PCR realitzada com a màxim dos dies abans d’embarcar, en el cas de Costa. Amb resultats negatius en totes dues, hi ha llum verda per pujar.
A bord del Costa Firenze, Rafael Fernández-Álava, director de màrqueting i comunicació de Costa Cruceros estava visiblement content: “És un gust veure la gent tranquila a bord, gaudint de la terrassa, prenent el sol i tornant a navegar amb nosaltres”, indicava, mentre mostrava el novíssim vaixell a un grup de convidats amb motiu de la primera escala d’un vaixell que va començar a operar a finals de juliol amb viatges que tocaven exclusivament ports italians i de Malta. Ara la naviliera ha decidit desviar-lo a Barcelona perquè realitzi aquí escales setmanals tots els divendres.
“És un gust veure la gent tranquila a bord, gaudint de la terrassa, prenent el sol i tornant a navegar amb nosaltres”, defensa Rafael Fernández-Álava, director de màrqueting i comunicació de Costa Cruceros
“Amb aquest vaixell doblem la nostra presència a Barcelona. Teníem moltes ganes d’incrementar escales aquí i ara hem posicionat els dos vaixells més moderns de la nostra flota: aquest i el Costa Smeralda, el primer de la nostra companyia que està alimentat amb Gas Natural Liquat”, apunta Fernández-Álava, directiu del sector marítim des de 2013, després de passar pels sectors de l’alimentació (va ser un dels pioners de la venda digital) i tenir prèviament una llarga trajectòria en el món de la distribució de begudes alcohòliques com a director de màrqueting de Diageo, una de les grans corporacions mundials del sector.
El Costa Firenze és el quart vaixell de la naviliera que ha tornat a navegar després del Costa Smeralda, el Costa Luminosa i el Costa Deliziosa. Ha estat un llarg procés posar tota la maquinària en marxa després del reinici gradual de les operacions per part de la companyia on, al marge dels protocols sanitaris, els vaixells van limitats en el seu aforament portant aproximadament un 50% de la seva capacitat màxima, una xifra que anirà augmentant en els pròxims mesos en paral·lel a la millora de les xifres de la pandèmia, confiant que 2022 sigui l’any en què l’operativa torni a la normalitat i un any en què el centenari de l’empresa estarà cada vegada més a prop.
De l’oli als vaixells
La història de la naviliera com a tal es remunta a 1924, tot i que la seva relació amb la navegació neix molt abans gràcies a un oli d’oliva de gran qualitat. Era el 1854 i Giacomo Costa va fundar una societat per produir-lo a Sardenya i posteriorment portar-lo fins a la península italiana a través del port de Gènova, a la Ligúria. Per això havia de llogar espai a les bodegues d’alguns vaixells i a vegades els noliejava sencers. D’aquesta manera, l’oli sard del senyor Costa va començar a fer-se conegut a Itàlia i a l’estranger, doncs l’emigració, nostàlgica sempre amb la gastronomia, va obrir un nou mercat: l’exportació de productes alimentaris a països amb importants colònies italianes, arribant fins i tot a Austràlia.
Giacomo Costa va morir fa 105 anys i, només després de la seva mort, la gestió de l’empresa familiar va poder ser assumida al complet per tres fills, Enrico, Eugenio i Federico, que van seguir fidelment l’estil del pare, tot i que al cap de deu anys van decidir fer un pas endavant. Si fins a aquell moment el transport marítim dels seus productes depenia de tercers, a partir del 1924 es van convertir en armadors comprant el seu primer vaixell: el vapor Ravenna, controlant així continent i contingut. Des de llavors i fins a la segona guerra mundial, van anar incorporant-se més vaixells, fins a tenir una flota amb set unitats de càrrega de les quals només una, el Langano, va sobreviure al conflicte armat.
Giacomo Costa va morir fa 105 anys i, només després de la seva mort, la gestió de l’empresa familiar va poder ser assumida al complet per tres fills, Enrico, Eugenio i Federico
Després de la guerra, l’emigració va tenir de nou molt pes en l’evolució del negoci de la família Costa. En aquesta nova etapa el gran pas endavant va costar 122.000 lliures esterlines. Va ser el preu pactat per un vaixell de gran port i segona mà. Reformat i millorat, aquest es va dedicar al transport de fins a 768 passatgers en dues classes i amb una característica nova molt apreciada: estava dotat d’aire condicionat. Es va batejar com Anna C. (durant dècades tots els vaixells van portar noms de membres de la família) i el 31 de març de 1948 va estrenar la ruta de passatge i càrrega entre Gènova i Buenos Aires, realitzant escala a Barcelona, en un viatge de 15 dies.
Costa va adquirir alguns vaixells utilitzats més, fins que a finals dels 50 va apostar per encarregar unitats noves directament a les drassanes com el cèlebre Federico C. i també va reconvertir un vaixell de línia regular —el Franca C.— per dedicar-se en exclusiva al mercat dels creuers, per aquest motiu des de la seva estrena es va basar al Carib per fer rutes turístiques entre Florida i les illes de la regió.
Tot obrint-se a aquest incipient mercat de viatges d’oci, el gruix dels ingressos seguia estant en les línies transatlàntiques de passatge i càrrega. Aquestes es realitzaven tant amb vaixells mixts com purament vaixells de càrrega, a més de les divisions d’oli, tèxtil i immobiliària. En un món en evolució, el transport aeri i la generalització dels avions de reacció, junt amb una notable reducció de tarifes per volar d’Europa a Amèrica, van ferir de mort a les línies regulars de navegació. Aquestes van quedar sense sentit davant d’una competència tan forta, assequible i sobretot ràpida.
La reestructuració dels 70
L’empresa va haver d’afrontar una profunda reestructuració en els 70. Eren temps en què tant a Itàlia com a la resta d’Europa, molts dels grans armadors trobaven a tancament per la inviabilitat dels seus negocis, venent els seus vaixells a baix preu o desballestant-los. Els Costa van crear llavors un grup d’empreses, obrint-se per primera vegada a nous accionistes i es van centrar únicament en el sector dels creuers, passant de ser la Línia Costa a Costa Crociere SpA. Es van abandonar els altres sectors i, fins i tot, es va acabar venent, amb certa malenconia, a la multinacional Unilever la companyia d’oli Dante, després de gairebé 120 anys a les mans de la família. Era una nova època i es va apostar a fons pels viatges de plaer en vaixell, amb l’adquisició de bucs i la fabricació de noves unitats fins a convertir-se durant alguns anys a la líder absoluta del mercat.
La concentració del sector
Amb el canvi de segle, hi va haver molts moviments de concentració en un sector que va quedar polaritzat entre tres grans corporacions i algunes companyies independents: els grans noms són Carnival, Royal Caribbean i NCL, d’on pengen les majors navilieres de passatge del món, sense oblidar en aquest grup a una empresa familiar: MSC, que ara té dues divisions de creuers.
Amb el canvi de segle, hi va haver molts moviments de concentració en un sector que va quedar polaritzat entre tres grans corporacions: Carnival, Royal Caribbean i NCL
La família Costa va vendre el paquet d’accions majoritari a Carnival Corporation, integrant-se en aquesta estructura junt amb vuit navilieres, mantenint nom, gestió i seu a la ciutat de Gènova, tot i que fa uns anys part de les seves atribucions es van traslladar a Alemanya, ja que es pretén centralitzar el control de Costa i la seva filial Aida Cruises (una naviliera especialitzada mercat germanoparlant) a Hamburg.
El grup Costa, que inclou també una ramificació al mercat asiàtic, té 27.000 empleats, presència directa a 40 països, 20 oficines i gestiona 68.000 llits en 26 vaixells: els 13 que porten la característica i clàssica C blau sobre fons groc i els 13 d’Aida Kreuzfahrten.
Un vaixell per a la Xina
A la segona dècada d’aquest segle, la Xina es va veure com un mercat prometedor, amb un creixement exponencial de la demanda i algunes navilieres van decidir dissenyar vaixells específics per a passatgers d’aquesta nacionalitat. El Costa Firenze va ser un d’aquests i es pot veure a simple vista: a bord tota la cartelleria està escrita tant en anglès o italià com en xinès i els espais estan dissenyats en funció d’aquest mercat. Dos exemples: la zona de botigues és molt més gran que en vaixells centrats en passatge europeu o estatunidenc i el casino és molt més gran que en vaixells similars.
Segons Rafael Fernández-Álava amb cada nou vaixell “s’aprenen lliçons que després es perfeccionen i milloren en el vaixell que s’incorpora a continuació” i això ha estat el que s’ha fet amb el novíssim Costa Firenze, on hi ha més espais exteriors i sobretot la major varietat gastronòmica de tota la flota: amb 13 restaurants, alguns d’ells temàtics, inclosos dos d’especialitats xineses i un japonès a més d’un teppanyaki, diversos italians, un celler amb tast de vins i un steak house a més de vuit bars.
Visitant setmanal
Fins al proper hivern, el vaixell més modern de Costa seguirà visitant Barcelona tots els divendres, mentre que el Costa Smeralda ho farà els dilluns. Després, i durant l’hivern de 2021-22, el Firenze es posicionarà a Dubai per realitzar creuers d’una setmana de durada visitant ports d’Emirats Àrabs Units, Qatar i Oman, amb escales a Abu Dhabi, Doha, Masqat i una parada de diversos dies a Dubai, amb paquets específics per a les visites a l’Expo Dubai 2020, ja que Costa Crociere és el patrocinador principal del Pavelló d’Itàlia en aquest esdeveniment. Un cop acabada la fira, el vaixell tornarà a la Mediterrània occidental per reprendre el viatge setmanal que realitza actualment.
Fins al proper hivern, el vaixell més modern de Costa seguirà visitant Barcelona tots els divendres, mentre que el Costa Smeralda ho farà els dilluns. Després, i durant l’hivern de 2021-22, el Firenze es posicionarà a Dubai.
De moment, el Port de Barcelona ha guanyat un nou visitant setmanal i segueix creixent per recuperar el seu lideratge a la Mediterrània, ja que fins al 2019 era el quart més important del món, només superat per tres de Florida: Miami, Fort Lauderdale i Port Canaveral, tres de les grans bases de les navilieres que viatgen pel Carib. A Europa, la capital catalana competeix pel lideratge europeu amb Civitavecchia, el port comercial de Roma i una altra de les cases principals per a Costa.
