Abans es mirava el Sol per saber quina hora era i no només es mirava cap amunt per saber si plouria o calia abrigar-se. Aquest astre tan llunyà deia quin moment exacte era i servia per ordenar el dia, marcant el principi i el final de la jornada. Quan la tecnologia es va anar obrint pas i van venir aparells com els rellotges automàtics es va produir la ruptura amb el Sol. Ja no feia falta observar-lo per ajustar l’hora perquè ja eren capaços d’autoregular-se sols. Altres invents com els mapes o les brúixoles també van anar desplaçant a la imponent estrella en el seu protagonisme com a guia física.
El Cosmocaixa vol posar fi a aquesta desconnexió amb el Sol, l’astre més important del sistema que habita l’ésser humà i no exempt de misteri i sorpreses, amb la mostra El Sol. Vivint amb la nostra estrella, que es podrà visitar fins al 16 d’octubre. Amb l’emergència climàtica cada vegada fent-se més present i la necessitat de trobar noves fonts d’energia, l’exposició vol reconciliar-nos amb el Sol per poder preparar-se millor enfront tot allò que està per venir.
“Mireu de nou el Sol, però no ho feu directament”, demana amb prudència el comissari, Harry Cliff, “és el moment per parar i pensar com el Sol ens afecta”. L’exposició és el resultat de la nova col·laboració entre el Cosmocaixa i el Science Museum of London. És la primera vegada que totes dues institucions culturals van plegades, encara que la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán, espera que vinguin més en un futur. De moment, aquest treball conjunt ha permès que la mostra viatgi per primera vegada fora de Londres, detalla la subdirectora del museu londinenc, Julia Knights.
El Sol. Vivint amb la nostra estrella abasta des de les primeres civilitzacions fins a l’actualitat i està formada per més de 100 peces històriques i contemporànies, algunes immersives i d’altres dotades de realitat augmentada, que aprofundeixen en aquest astre i els seus secrets, constituint l’exposició més extensa que s’ha projectat mai per explicar-lo. “Conèixer el Sol ha estat una preocupació constant”, exposa Durán, encara no satisfeta i amb la necessitat de conèixer-lo encara més i millor, tenint en compte els perills que provoca no del tot entesos com les tempestes solars.
Per això, l’observació solar és essencial per entendre què pot passar a la terra, com ja es reflectia en una tauleta babilònica inclosa al Cosmocaixa, acompanyada pels primers telescopis i les observacions d’alta precisió que es poden fer ara. La mostra inclou les imatges amb millor resolució que s’han obtingut mai del Sol. Preses a finals de 2019 des de Hawaii, ensenyen les entranyes d’aquesta estrella i revelen la seva superfície dinàmica i amb una aparença que s’assembla a la lava, apunta Cliff. També s’expliquen els processos que es produeixen en el si d’aquest astre, com la fusió nuclear, el camí que segueixen els fotons o el seu camp magnètic.
L’observació solar és essencial per entendre què pot passar a la terra, com ja es reflectia en una tauleta babilònica inclosa a la mostra al Cosmocaixa
Per a entendre el Sol no només cal observar-lo sinó que també cal recordar quina relació ha tingut amb l’ésser humà. L’exposició reflexiona sobre la ruptura que es va produir amb el Sol quan es va consolidar la tecnologia dels rellotges mecànics. El recorregut arrenca amb diferents rellotges, com els solars o els primers automàtics, així com els planetaris que es van crear per demostrar l’òrbita que tenia el Sol respecte de la Terra. També hi ha un astrolabi islàmic, que data de 1650, que servia per calcular l’horari d’oració i localitzar la direcció de la Meca. Per a Cliff, una de les peces més destacades és el rellotge planetari que mostra la relació que hi ha entre l’hora i el moviment de la Terra al voltant del Sol, incloent-hi, fins i tot, la relació amb els diferents símbols de l’horòscop.
La relació humana amb el Sol també abasta el seu impacte en la salut. Si fa temps la pell bronzejada es considerava una mostra de pobresa, aquesta concepció va canviar quan es va veure com la llum solar podia servir per curar malalties com la tuberculosi. L’exposició compta amb un llit que s’utilitzava perquè els pacients prenguessin el sol o material gràfic sobre una clínica que es va obrir als Alps suïssos, en la qual es fomentava esquiar en roba interior per beneficiar-se millor de la llum solar. Però, és clar, aquesta relació entre Sol i salut també es va demostrar que podia ser perillosa si era abusiva. És per això que també s’ha incorporat un llit que es va crear per a aquells que patien una insolació en la seva peregrinació a la Meca, refrigerant als pacients mitjançant vapor fred i aire calent.
El Sol com a font d’energia porta a l’exposició les primeres cèl·lules solars, que primer es van fer servir a l’espai i després van destinar-se a calculadores i rellotges. Es presenta una de les plaques solars que el president dels Estats Units, Jimmy Carter, va col·locar damunt de la teulada de la Casa Blanca per la crisi del petroli, volent buscar ja fonts alternatives d’energia. El seu successor, Ronald Reagan, les va retirar i no va ser fins a l’arribada de Barack Obama que van tornar a poblar aquest habitatge.
L’exposició s’acompanyarà de múltiples activitats paral·leles, que serviran per aprofundir alguns dels temes que es plantegen a través del centenar de peces recollides. Segons indica el director del Cosmocaixa, Valentí Farràs, es programarà un curs d’iniciació a l’Astronomia, tallers per aprendre a fer soligrafies o a utilitzar un rellotge solar, i fires solars en les quals provar les diferents característiques de l’estrella o la cuina solar. Volent revertir la distància amb el Sol, també se celebrarà el solstici d’estiu observant-lo amb telescopis i assistint a monòlegs i un espectacle musical. Fins al dia d’avui i després de l’impacte de la pandèmia, el Cosmocaixa ha registrat uns 160.000 assistents durant aquest 2022, amb una mitjana de 10.000 assistents cada cap de setmana.
