Cornellà Habitatge Social
Edifici residencial d'habitatges socials construït a Cornellà de Llobregat, a l'espai de l'antic cine Pisa. © Fotografies de José Hevia

Cornellà i Barcelona, entre els finalistes del Premi Mies van der Rohe

L'edifici residencial d'habitatges socials construït a Cornellà per Peris + Toral Arquitectes és un dels quatre projectes que poden aconseguir aquest guardó, un dels més prestigiosos en el sector de l'arquitectura. L'habitatge cooperatiu de La Borda, a Sants, competirà a la categoria d'Arquitectura Emergent.

L’arquitectura catalana viu un bon moment, tal com demostra la llista de finalistes del Premi Mies van der Rohe, amb dues obres locals entre les set seleccionades. Aquest guardó, un dels més prestigiosos, premia els millors treballs de l’arquitectura contemporània europea, que han d’haver estat realitzats en els últims dos anys i, en aquesta ocasió marcada per la pandèmia, en els últims dos anys i mig. En la fase prèvia, amb 40 finalistes, hi havia cinc projectes catalans.

L’edifici residencial d’habitatges socials construït a Cornellà de Llobregat pel despatx Peris + Toral Arquitectes i promogut per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un dels finalistes i competirà amb quatre obres més per aconseguir el Premi Mies van der Rohe. Els projectes Frizz23 (Berlín), la Ferme du Rail (París), Town House – Kingston University (Dublín) i Z33 (Hasselt) són els altres contrincants. El guanyador, que rebrà 60.000 euros, es donarà a conèixer a finals d’abril.

L’edifici de Cornellà, ubicat a l’espai de l’antic cinema Pisa, es caracteritza per haver eliminat els passadissos, amb l’objectiu de garantir el màxim aprofitament possible de la planta. També es defineix per haver escollit la fusta com a material predominant, permetent industrialitzar els elements, millorar la qualitat de la construcció i reduir els terminis d’execució i les emissions de C02.

Peris + Toral Arquitectes és un despatx format per Marta Peris i José Manuel Toral. Amb seu a Barcelona, la seva obra se centra en l’habitatge públic col·lectiu i l’espai urbà. Alguns altres exemples de treballs que han signat són l’edifici d’habitatges socials per a joves que van construir a Can Carelleu i els habitatges per a gent gran, un casal i un CAP que van projectar al [email protected] També són els responsables del punt d’informació turística de la Plaça de les Glòries. Actualment, s’encarreguen de transformar la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a Barcelona en un Centre Obert d’Arquitectura.

El Premi Mies van der Rohe també inclou una categoria d’Arquitectura Emergent, amb un premi de 20.000 euros. Amb només dos finalistes, un d’ells és de Barcelona. L’habitatge cooperatiu de La Borda, a Sants, competirà enfront de l’Escola Enrico Fermi, de Torí.

Lacol és la cooperativa d’arquitectes darrere de La Borda. Defineix aquest habitatge, també de fusta, com “un projecte d’autoorganització per accedir a habitatges dignes i no especulatius”. Es va prioritzar un impacte ambiental mínim, tant en la seva construcció com en la seva vida útil. També es va voler eliminar la possibilitat de pobresa energètica entre els seus habitants, minimitzant la demanda energètica a través d’eliminar l’aparcament subterrani, agrupar serveis i reduir la superfície dels habitatges.

Alguns altres projectes de Lacol han estat la rehabilitació del BlocOnze de Can Batlló; l’espai cooperatiu La Comunal, que acull la llibreria La Ciutat Invisible; l’escola de teatre El Timbal o la nova seu de la CGT. Des de 2016, és cofundadora de LaDinamo, fundació per a la promoció de l’habitatge cooperatiu a Catalunya. 

La Borda
Façana de La Borda.