Contracorrent Bar, la revolució permanent

Nedant a contracorrent, Nico Drago i Anna Pla han arribat a bon port al número 35 del carrer de Ribes, una via peatonal a tocar del mercat municipal del barri de Fort Pienc, a la Dreta de l’Eixample. El seu local gastronòmic s’ha convertit en parada obligada dels amants de la slow food, la bistronomia i els vins naturals. Contracorrent Bar, amb un preu mig de 30 euros sense vi, ja s’ha ficat a la butxaca els seguidors d’aquests corrents gastronòmics en l’any i mig que fa que és obert.

Convençuts els fans, l’Anna i el Nico volen seduir igualment els veïns del barri amb una oferta de platillos que varia constantment, sempre en funció d’allò que troben al mercat i de les verdures que creixen a l’hort que la parella té al Carmel; característiques que determinen la slow food: qualitat i proximitat.

Un dels pocs plats consolidats a la carta, l’ensaladilla de pollastre a l’ast, s’elabora amb un pollastre que compren a la rostisseria del barri. Incorporant el seu suc a la maionesa, apareixen triomfals la llimona, la farigola i el romaní. Per rematar l’ensaladilla, feta amb patata i pastanaga, hi col·loquen unes tires cruixents de pell de pollastre que milloren de llarg els clàssics bastonets de pa que sovint acompanyen a aquesta tapa. Democràcia festiva.

Que un plat es mantingui a la carta és poc habitual. El xef Nico Drago, sicilià, no té miraments a l’hora de carregar-se creacions que triomfen, sempre en nom de la seva revolució permanent a la cuina. Durant els primers mesos de funcionament del restaurant, l’hivern del 2020, a Contracorrent s’hi podia menjar una croqueta de bacallà estratosfèrica que avui ja no figura a la carta. Tot i les demandes de la parròquia implorant el seu retorn, Drago no cedeix i es manté ferm en la política de la novetat constant.

Si hi van en els propers dies és probable que encara puguin tastar el tiradito de mero salvatge amb llet de tigre mediterrània, alga wakame i kimchi de col llombarda. Una onada de frescor que combina l’acidesa amb el punt just de mala llet picant.

La truita d’albergínia i botifarra negra de Cal Rovira arriba a taula coronada amb unes cotnes de porc que fan molta il·lusió. Aquí Drago tira de tradició local, jugant una mica amb les textures i buscant la suculència reconeixible.

Les verdures tenen un paper molt important a Contracorrent Bar i són també una de les obsessions de Nico Drago. De l’hort que la parella manté al Carmel en surten rareses com les puntarelle (una xicoira de gust amarg) que denoten l’interès del Nico i l’Anna per recuperar espècies poc habituals, desvetllant de pas la curiositat dels clients.

El llenguatge gastronòmic de Contracorrent Bar recorda a Agreste o a Za Za Cuina i Vi, per la renúncia gairebé total a la pizza i a la pasta, per l’amor al regne vegetal i per un compromís evangelitzador envers els vins naturals. De fet, Anna Pla treballa sense carta de vins, guiant-se per la brúixola de les últimes troballes en el món del vi natural.

Pels profans en matèria d’orange wines i fermentacions espontànies, el meu consell és que es deixin assessorar per l’Anna, que sabrà trobar el vi més adient per allò que demanin i explicar-los, si volen, què coi vol dir això dels vins de “mínima intervenció”.

Encara que la ciència no ho hagi confirmat del tot, existeix la creença que els vins naturals no provoquen ressaca. Creguin-me, val la pena comprovar-ho.