El Grup Raventós Codorníu abraça la sostenibilitat i incorpora a la seva lògica de negoci la missió de contribuir a millorar el planeta. La històrica companyia catalana, controlada des del 2018 pel fons de capital risc nord-americà Carlyle, ha posat la directa per reconvertir la majoria de les seves finques al sistema de producció ecològica i ser un referent global en l’elaboració de productes vinícoles procedents de cultius lliures de fungicides, pesticides i productes químics, on es practica una agricultura preventiva en lloc de curativa.
“Volem ser l’empresa global de vins sostenibles de més creixement el 2025″, assegura Sergio Fuster, conseller delegat de Raventós Codorníu, que ha incorporat a l’empresa un nou propòsit corporatiu: “donar valor a la terra”. “Fins ara hem extret valor de les vinyes, però ara també hem de tornar valor i posar la sostenibilitat al centre de les nostres decisions”, afirma l’executiu, que abans de fitxar fa poc més d’un any per Codorníu havia treballat en multinacionals com Kellogg’s, Danone, United Biscuits i Procter & Gamble.
Segons Fuster, Raventós Codorníu ja és actualment el líder en la producció de cava ecològic (o orgànic, segons la terminologia anglosaxona), amb un total de 4,77 milions d’ampolles comercialitzades el darrer any. Aquesta xifra es tradueix en una quota de mercat del 35%, ja que, segons les estadístiques oficials del Consell Regulador del Cava, el 2020 es van vendre un total de 13,78 milions d’ampolles de cava ecològic.
Raventós Codorníu assegura que aquesta xifra de 4,77 milions creixerà de forma exponencial i, aquest mateix any, preveu duplicar-la, fins a assolir unes vendes de cava ecològic d’entre nou i deu milions d’ampolles. En total, entre el vi (50% de la producció) i el cava (50%), el grup de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona) comercialitza 50 milions d’ampolles a l’any, de les quals la meitat s’exporten.
Tres de les marques de l’empresa, Raimat, Parxet i Titiana, ja són 100% orgàniques, però el gran repte rau en la transformació de la marca Codorníu, el vaixell insígnia del grup. L’objectiu és que el 2024 totes les ampolles de cava de la marca Codorníu ja estiguin certificades com a ecològiques.
“El 2024, la meitat del nostre negoci ja serà eco, perquè la marca Codorníu genera el 50% del nostre volum de facturació”, destaca el directiu. Aquest pes dels productes orgànics anirà creixent, perquè també ja estan en transició altres marques com Mont-Ferrant, Raventós d’Alella, Scala Dei, Poblet, Portal de Montsant, Legaris i Bodegas Bilbaínas.
Aquest anunci d’aposta total pel mercat orgànic es produeix en un moment dolç per a la companyia, que diu que ha deixat enrere els anys de dificultats i estancament de les vendes i ha iniciat una nova etapa d’acceleració del creixement i guany de quota de mercat. “L’increment de les vendes és important, estem per sobre dels nivells prepandèmia i recollim els fruits de l’intens treball que hem fet per expandir la nostra activitat comercial”, afirma Fuster, que ha renovat pràcticament tot l’equip directiu. Segons el conseller delegat, mes a mes, el grup registra creixements d’entre el 30% i el 40% respecte al 2020, i d’entre el 10% i el 20% respecte als mesos previs a la pandèmia.
Raventós Codorníu agrupa quinze cellers a Espanya, Argentina i Califòrnia (EUA) i va facturar 180 milions d’euros a l’exercici tancat el juny del 2020. L’objectiu de Carlyle i del nou equip directiu és assolir unes vendes de 400 milions a mig-llarg termini i elevar les exportacions de l’actual 50% al 70% o 80%, mantenint l’aposta tant pel vi com pel cava i potenciant la producció ecològica.
Aquesta decisió empresarial implica un cost econòmic important que l’empresa no vol quantificar de forma global, però sí amb un exemple molt palpable: la compra de raïm ecològic implica un increment dels costos de matèria primera del 37,5%, ja que el preu que es paga als viticultors per cada quilo de raïm convencional és de 32 cèntims d’euro, davant dels 44 cèntims que reben per l’ecològica.
Segons Fuster, aquest extracost “no es traslladarà al consumidor”. “No apujarem els preus, el cava ecològic es podrà gaudir al mateix preu”, assegura, després de constatar que tota aquesta estratègia no s’ha improvisat, sinó que el grup la va iniciar fa molts anys. A Raimat, per exemple, es van deixar d’utilitzar insecticides ja fa 20 anys. “Estic recollint la feina feta pels meus antecessors”, constata el conseller delegat. Part de la família Raventós, fundadora d’una companyia amb 460 anys d’història, continua formant part del capital del grup, tot i que ara en són minoritaris.
Els cellers de Codorníu Raventós ja controlen actualment una superfície de vinyes ecològiques que sumen 3.570 hectàrees, de les quals un 50% ja estan certificades com a orgàniques i l’altre 50% es troben en procés de transformació, ja que el segell no s’obté fins al final de la tercera verema. Segons el director d’operacions i dels cellers del grup, Diego Pinilla, el 2022 el 88% de la superfície ja serà 100% orgànica, amb més de 3.000 hectàrees transformades. “El repte tècnic és enorme, però aquest procés que lidera Codorníu marcarà una autèntica fita per a la transformació vitivinícola del Penedès“, assegura l’enòleg. Segons Pinilla, Codorníu ha signat contractes de compra a llarg termini amb un grup de 200 viticultors, a qui també s’ajuda econòmicament perquè puguin fer front a aquest procés de migració a l’agricultura orgànica.
El notable increment de la superfície certificada que s’espera per a la verema del 2022 permetrà fer un gran salt a la marca Codorníu, ja que el seu producte estrella, el cava Anna de Codorníu, podrà sortir al mercat com a 100% ecològic a partir del 2023. Mentrestant, la marca ha llançat al mercat el cava orgànic Codorníu Cuvée Original en homenatge al primer cava elaborat per la firma el 1872.
