Acte Esade Aeroport
Participants a l'acte unitari Tots per l'ampliació de l'aeroport.

Clam empresarial per ampliar l’Aeroport de Barcelona

Més de 200 entitats i agents econòmics reclamen estendre la seva tercera pista per garantir que es converteix en una infraestructura "de primera" i demanen un gran acord institucional que faci possible la inversió prevista per Aena de gairebé 1.700 milions d'euros

Davant la falta d’una posició compartida entre les administracions sobre el futur de l’Aeroport de Barcelona, el món empresarial ha tornat a mostrar la seva unitat, exhibint el seu suport al projecte d’ampliació plantejat per Aena a l’acte Tots per l’ampliació de l’aeroport, celebrat aquest dimecres a Esade. Més de 200 entitats i agents econòmics han donat suport al manifest redactat pels convocants, que veuen l’extensió de la seva tercera pista com a imprescindible i inajornable, tenint en compte que la infraestructura va estar a punt d’arribar al límit de la seva capacitat durant el 2019.

Foment del Treball, Pimec, la Cambra de Comerç de Barcelona,  el Cercle d’Economia, l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), Barcelona Global o el Círculo Ecuestre han estat algunes de les entitats que s’hi han sumat. També ho han fet actors del sector de la mobilitat, com Vueling, l’Asociación de Líneas Aéreas (ALA) i el Racc.

La necessitat de garantir la competitivitat de l’Aeroport del Prat i millorar la seva connectivitat per convertir-lo en un hub de referència ha estat el fil conductor de la reivindicació compartida pels diferents participants. “Necessitem un aeroport de primera”, ha defensat l’exconseller i economista Andreu Mas-Colell. 

Ho ha de ser per garantir el creixement de Barcelona com a ciutat d’investigació i seu d’esdeveniments internacionals com el Mobile World Congress (MWC) o l’Integrated Systems Europe (ISE), però també per continuar captant talent, ha afegit la presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà. “Fem que passi”, ha demanat. En definitiva, aquest lideratge aeroportuari beneficiarà a les futures generacions amb més oportunitats empresarials, segons han recalcat el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, i el president del Racc, Josep Mateu, que han reclamat ser responsables per “no hipotecar el seu futur”.

Aconseguir un gran pacte institucional

Ara bé, per fer-ho possible, cal aconseguir una entesa entre les diferents institucions implicades que encara està lluny de ser una realitat. Tant el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, com el de Pimec, Antoni Cañete, han fet una crida perquè totes es posin d’acord i facin possible la inversió de 1.700 milions d’euros proposada per Aena. Això implica al Govern central, la Generalitat i els diferents ajuntaments afectats per l’ampliació, especialment els del Prat de Llobregat, Gavà i Viladecans.

Les afectacions mediambientals que tindrà el projecte d’ampliació tal com s’ha plantejat són la qüestió que genera més oposició i pot provocar el rebuig de la Unió Europea, tenint en compte que es preveu envair La Ricarda, inclosa dins de la Xarxa Natura 2000, que li dóna protecció a nivell comunitari. Precisament, abans de l’acte de l’empresariat, la plataforma Zeroport, formada per organitzacions ecologistes, socials i veïnals, ha exigit la paralització de qualsevol projecte d’ampliació i la protecció dels espais naturals i agrícoles del Delta de Llobregat.

Les afectacions mediambientals que tindrà el projecte d’ampliació tal com s’ha plantejat són la qüestió que genera més oposició i pot provocar el rebuig de la Unió Europea, tenint en compte que es preveu envair l’espai protegit de La Ricarda

Sobre aquest punt, els diferents representants del món empresarial i econòmic han exigit que l’extensió de la tercera pista s’acompanyi d’una compensació dels espais afectats en relació d’1 a 10 i la creació d’un nou espai natural al Delta, ampliant en un 25% la superfície protegida. En aquest sentit, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, Mònica Roca, ha exigit complir “fil per randa” amb aquests compromisos, ja acceptats per Aena, i garantir que es fan en els terminis adequats.

Josep Sánchez Llibre
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, durant la seva intervenció.

No perjudica els altres aeroports catalans

Els agents econòmics no veuen que l’ampliació del Prat menystingui aeroports com els de Reus i Girona, segons han exposat Cañete i Faus. Aquesta qüestió només ha estat contestada per Roca, que ha demanat “una visió més àmplia i integradora” en la discussió per definir el futur del Prat. La presidenta de la Cambra ha apostat per la intermodalitat dels diferents aeroports a través d’una xarxa ferroviària d’altes prestacions.

Més de 200 entitats i agents econòmics han donat suport a aquest acte.

Manifest Sí a l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat és un dels principals motors de competitivitat, ocupació i futur de Barcelona, Catalunya, Espanya i la Regió Euro Mediterrània. Les successives ampliacions de l’Aeroport al 1992 i al 2009 han demostrat la importància de disposar d’un aeroport competitiu per tot el que aquest significa en ocupació de qualitat, capitalitat mediterrània, desenvolupament industrial, logístic, innovador i de l’economia del visitant.

L’Aeroport de Barcelona-El Prat, amb el seu actual disseny i configuració, està esgotant la seva capacitat. La xifra de gairebé 53 milions de viatgers registrats l’any 2019 es va apropar a la seva capacitat màxima de 55 milions.

Per incrementar la seva capacitat, cal construir la terminal satèl·lit ja prevista i l’allargament d’una de les pistes; addicionalment aquestes obres donarien a l’aeroport una dimensió adequada per assolir un paper destacat de hub. En aquest sentit, cal mantenir el “camp de vol” de 90 vols/hora amb el que es va fer i plantejar el seu Pla Director vigent, que ara es desplega en la seva totalitat.

Només la reducció de l’activitat econòmica, dels moviments de les persones i dels vols generada per la pandèmia ha donat una no desitjada treva que, benauradament, sembla estar arribant a la seva fi. Ara del que es tracta és que l’Aeroport de Barcelona-El Prat, a través de la seva darrera ampliació, contribueixi a la recuperació econòmica de Catalunya i al seu creixement.

Amb la seva ampliació, l’Aeroport de Barcelona podrà reforçar el seu paper de hub intercontinental pel qual hem estat lluitant durant anys, i donar sentit a la feina, que des de fa anys es fa, per atreure vols intercontinentals i de llarga distancia. Hub que exigeix que es doni en un mateix aeroport, alhora que reforça els aeroports de Reus i de Girona-Costa Brava, com a destí punt a punt, de la mateixa manera que es fa en d’altres de les principals ciutats europees.

Barcelona ha de poder escollir el tipus de visitant que li comporta més valor afegit en termes de coneixement, inversió, tecnologia, cultura, etc. En la situació actual, l’aeroport està limitat per la seva infraestructura, provocant que destinacions interessants per a la societat catalana no es puguin abordar degut a aquestes limitacions. Cal una gestió de l’aeroport de km 0.

L’ampliació de l’Aeroport permet situar Catalunya i Barcelona al món, i no només esdevenir un destí de turisme sostenible, sinó dinamitzar l’activitat econòmica generant ocupació, atracció i retenció de talent i inversió internacional, elements necessaris per fer realitat altres polítiques posades en marxa per al creixement dels nous sectors econòmics verd i blau.

Amb la situació actual i el dèficit històric d’infraestructures denunciada per la societat civil catalana, no es pot renunciar a una inversió de 1.600-1.700 milions de euros en una infraestructura que contribueix el 7% del PIB de Catalunya, i que, amb l’ampliació, arribaria a una contribució del 9%.

Per tot això, les entitats que signem i ens adherim a aquest manifest, considerem que:

L’ampliació de l’Aeroport és imprescindible no només des de la perspectiva de l’“economia del visitant” i de la ciutat de Barcelona, que en cap cas volem menysprear; sinó també, i molt fonamentalment, per a la localització a Barcelona, a la seva Àrea Metropolitana, a les comarques que l’envolten i a tot Catalunya, d’iniciatives empresarials internacionals.

L’ampliació de l’Aeroport respon a un imperatiu d’interès públic general, de caire social i econòmic; dels ciutadans de Catalunya, tant dels empresaris com de la resta de la ciutadania; i reclama el consens de totes les administracions i de les poblacions implicades.

Tot i que resulta obvi la seva dimensió turística, també ho és per aprofundir en el desenvolupament d’activitats d’alt valor afegit, que exigeixen, en un món cada cop més global i urbanita, la necessitat d’un Aeroport de primer nivell per atreure talent i inversió. Aquest aeroport cal que vingui caracteritzat per la seva connectivitat amb Europa, i especialment amb la resta del món, amb una importància creixent dels vols transoceànics, que s’ha produït en el darrers anys de la mà del Comitè de desenvolupament de rutes aèries del mateix.

L’ampliació de l’Aeroport ha d’ésser perfectament compatible amb la protecció de la biodiversitat, mitjançant l’adopció de les mesures compensatòries adequades i proporcionades. Cal un diàleg sincer entre les administracions i les associacions implicades que permetin la recerca del consens i l’adopció de la solució que millori la situació de partida econòmicament i mediambiental. En un context d’economia verda, ambdues van juntes de la mà, i es necessiten mútuament.

Aena s’ha de comprometre, també, a que les actuacions projectades per a la consolidació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat comportin no només la mera restauració, sinó la compensació dels espais naturals afectats en relació d’1 a 10, així com la creació d’un nou espai natural del Delta del Llobregat amb una ampliació de la superfície protegida superior al 25% de l’actual, d’acord amb un procediment exigent establert per la Comissió Europea que ha de tramitar la Generalitat de Catalunya per a la modificació de la Xarxa Natura, on s’inclourien els terrenys que Aena adquiriria.

L’ampliació de l’Aeroport ha de portar-se a terme amb ple respecte a l’ordenament jurídic català, espanyol i europeu en general i, especialment, de protecció de la biodiversitat, amb plena seguretat jurídica.

L’ampliació de l’Aeroport ha d’ésser plenament conciliable amb el Port de Barcelona, i així ho exigim, i ha de permetre, el desenvolupament harmònic d’ambdues infraestructures que són rellevants.

La decisió sobre l’ampliació de l’Aeroport és inajornable, no només des de la vessant purament econòmica de la seva contribució a la generació de riquesa, sinó des de la vessant pressupostària i regulatòria del sistema aeroportuari.

El cost d’oportunitat i d’imatge de no portar a terme aquesta inversió seria altíssim per a l’economia de Catalunya, en el que es perdria competitivitat, per una banda, i connectivitat en un món cada cop més global, per l’altra. Alhora que seria senzillament inacceptable en moments de tanta necessitat de recuperació econòmica.

L’ampliació de l’Aeroport és una decisió neutra en relació al seu sistema concret de gestió i no el prejutja. Simplement, millora la infraestructura.

L’Aeroport de Barcelona ha d’aprofitar les finestres d’oportunitat que se li obren, i, més en moment de crisi com l’actual, ha de saber esprémer el seu potencial per tal d’afavorir activitats d’alt valor afegit.

Les entitats signatàries d’aquest manifest reclamem l’Acord entre AENA, la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i els Ajuntaments de Barcelona, el Prat, Gavà, Viladecans, Sant Boi (i la resta dels Ajuntaments afectats), per tal d’enviar a les institucions europees un missatge clar i contundent de consens en relació a l’interès públic que justifica l’ampliació, i a les mesures de compensació mediambiental que cal adoptar; per tal de facilitar la seva execució; i la més ràpida obtenció dels positius retorns econòmics i socials derivats de la mateixa.

D’altra banda, en un món interconnectat, cal aprofundir en la capacitat de l’Aeroport Barcelona-El Prat per consolidar-lo com a hub internacional, alhora que caldrà, també, aprofundir en la seva connectivitat ferroviària, ja sigui en rodalies, com en trens AVE, per apropar aquesta infraestructura al territori.

Així mateix, Aena ha de mantenir el seu compromís amb els plans de futur dels Aeroports de Girona-Costa Brava i Reus, pels que s’ha de continuar apostant amb inversions destacades, que a més de la seva mobilitat internacional pròpia, han d’esser complementaris al desenvolupament del hub de Barcelona, ja que són aeroports imprescindibles en el sistema aeroportuari català i motors socioeconòmics fonamentals per a Catalunya.

Les entitats que signem i ens adherim a aquest manifest diem que:

El país necessita polítiques de creixement, que permetin dinamitzar l’economia alhora que afavorir la cohesió social. Sense creació de riquesa no és possible la seva redistribució, ni personal ni territorial. Sense creació de riquesa, l’Estat del Benestar esdevindrà insostenible.

Cal que es prioritzin les infraestructures públiques i privades vitals per al país i per al seu desenvolupament, que li permeti competir internacionalment i reduir el seu dèficit històric denunciat per la societat civil catalana. No podem renunciar al progrés que aporten les infraestructures, per la qual cosa, i més quan ens hi falten, per això, cal treballar per assolir els consensos necessaris per dur-les a terme.

En definitiva, posar en valor l’interès general del país i del conjunt dels seus ciutadans.