“Avui ni Barcelona ni Catalunya disposen d’un model de prosperitat compartit i que tingui la complicitat de tots els agents. Per això, la nostra capital i el nostre país fan arriscar el futur de tothom: podem quedar atrapats en una espiral d’irrellevància econòmica, de decadència lenta, però inexorable”. Així de contundent s’ha mostrat el Cercle d’Economia en una nota d’opinió publicada aquest dimecres. L’organització empresarial demana ambició, realisme, consensos amplis i coratge polític tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat per garantir “un model de prosperitat compartit, consensuat i que arribi a tothom” que pugui revertir-ho. Malgrat la duresa, es mostra “profundament optimista” sobre les oportunitats de Barcelona i Catalunya, remarca a la nota, ja que disposen de “les millors eines per aprofitar les possibilitats que ens ofereix la nova economia del segle XXI”.
En concret, el Cercle critica la falta de pragmatisme i de diàleg amb la iniciativa privada de totes dues administracions, a banda del tacticisme, el curterminisme i la manca d’acció de les polítiques que promouen. “Si la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona tenen un model de desenvolupament econòmic, sovint és fortament ideològic, amb falta de pragmatisme. Altres vegades són models que generen confrontació i, per tant, difícils d’executar en societats tan complexes i diverses com les nostres. Sovint les actuacions es dissenyen sense tenir en compte la iniciativa privada i l’empresa, o directament hi van en contra. Són models que no entenen que sense inversió privada és impossible transformar una realitat, i són ambiciosos en els drets, però que no parlen mai d’obligacions”, censura.
També assenyala que defensar des de l’Ajuntament i la Generalitat el decreixement és una irresponsabilitat. “El decreixement no és creïble ni tan sols en l’àmbit del canvi climàtic. Als països industrialitzats es demostra que es poden fer compatibles el creixement econòmic i la reducció d’emissions”, defensa. En aquest sentit, exposa polítiques que s’han fet a països com Alemanya, Països Baixos i Portugal, i ciutats com París i Milà. D’Alemanya, destaca el seu model polític que fomenta la “prosperitat compartida” i posa com a exemple l’autorització d’una planta de Tesla de 600.000 metres quadrats. La nova fàbrica s’espera que generi 12.000 llocs de treball, però ha rebut crítiques per la tala de 97 hectàrees de pins. Finalment, la justícia ha autoritzat el projecte. Als Països Baixos, un cas similar, el de l’ampliació del Port de Rotterdam, que va necessitar l’aprovació europea perquè afectava àrees de la Xarxa Natura 2000.
Per reconduir la “decepció” amb la Generalitat i l’Ajuntament, l’organització posa el focus en cinc sectors estratègics que poden servir per impulsar la ciutat i Catalunya. La digitalització i la innovació científica i tecnològica, la nova economia verda, les ciències de la vida i la salut o l’impuls a la indústria són alguns dels àmbits econòmics on cal focalitzar. També està el turisme, que el Cercle creu que s’ha de redissenyar per compensar les seves externalitats negatives i evitar el monocultiu, però sense limitar, prohibir o evitar-lo. En aquest sentit, aposta per revisar el model de seguretat i la reforma urbanística que s’està fent, que veu com a elements que difícilment poden atreure visitants de més qualitat. “Els nostres propis actes generen una estigmatització negativa de Barcelona”, remarca.
Una altra qüestió que l’organització considera que també perjudica poder millorar el model turístic actual és la negativa a ampliar l’Aeroport de Barcelona. “La connexió directa de Barcelona al món és essencial, no només per atreure turisme de més qualitat, sinó especialment per obrir grans oportunitats de dinamitzar el nostre teixit econòmic, empresarial i emprenedor”, sosté. És per això que demana a totes les administracions que treballin perquè l’ampliació sigui una realitat i valora positivament els plantejaments alternatius que s’han donat a conèixer en els últims dies.
