En auge arreu del món —en especial als Estats Units, Japó, Xina, Singapur i Regne Unit—, el nombre de centres de dades no ha deixat de créixer en els últims anys per la importància que està prenent l’adequada gestió de les dades i, per tant, la digitalització de les empreses que requereixen recursos cada vegada més grans d’emmagatzematge i processament de les mateixes. En aquesta cursa, Espanya i Catalunya estan prenent posicions. Segons la consultora alemanya especialitzada en dades del mercat Statista, Regne Unit és el país amb més centres de dades d’Europa el 2021, amb un total de 452. En la segona posició del rànquing es troba Alemanya, amb 443. Per la seva banda, Espanya se situa també entre els deu primers països de la llista, en concret el sisè, amb 122 centres de dades.
Tant és l’interès del sector privat que l’informe Centros de Datos en España, de la consultora Savills Aguirre Newman, determina que per l’estimació dels gegants del negoci dels data center que operen a Espanya, només en infraestructures físiques, la nova inversió directa podria arribar als 3.000 milions d’euros en els pròxims cinc anys, el que col·locaria a Espanya en el mateix nivell que els mercats FLAP (Frankfurt, Londres, Amsterdam, París) i la convertiria en el principal node digital del sud d’Europa. Madrid és la principal ubicació pels data centers amb un 43% del total, seguit de Catalunya (principalment Barcelona), amb el 25%.
Nous projectes
Els inversors privats recorreran cada vegada més a les aliances per entrar al mercat dels centres de dades. Una mostra en són els últims projectes anunciats per Merlin Properties i Renta Corporación. Merlin Properties s’ha associat amb Edged Energy, filial de la firma tecnològica americana Endevour, per desenvolupar un pla de construcció de centres de dades a Espanya (Barcelona, Madrid i Bilbao) i Portugal (Lisboa).
El de Barcelona ja té ubicació, el Parc Logístic de la Zona Franca (ocuparà una parcel·la de 23.000 metres quadrats), s’iniciarà l’any vinent i suposarà una inversió superior als 100 milions d’euros, amb una capacitat inicial de 16 megawatts (MW) i podent arribar als 24 MW. Com recorden des de la consultora Savills Aguirre Newman, a diferència d’altres actius immobiliaris, la mida dels centres de dades es mesura en MW en comptes de metres quadrats, tot i que, per tractar-se d’edificacions, es fa també referència a la superfície. Els grans centres de dades, propietat generalment dels gegants d’internet, poden ocupar uns 10.000 metres quadrats.
Les ubicacions de Madrid i Barcelona tindran una capacitat aproximada de 20 MW cadascuna i els data center campus ubicats a Bilbao i Lisboa tindran la infraestructura necessària per poder construir instal·lacions a hiperescala amb més de 100 MW de capacitat cadascun (20 MW en primera fase). “El nostre equip porta construint data centers els últims 25 anys i aquestes són algunes de les millors ubicacions que hem vist des del punt de vista de l’accés a fibra i a energia renovable”, segons va explicar recentment Jakob Carnemark, fundador de Edged Energy.
També l’any vinent Renta Corporación posarà en marxa la construcció d’un complex de processament de dades a L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) amb l’objectiu de construir un centre de dades —amb 10.000 metres quadrats— i tres naus industrials —amb 6.000 metres quadrats més—, un projecte logístic en el qual invertirà un total de 14 milions d’euros.
Cada vegada més s’imposen les infraestructures més locals i de disseny i dimensió més ajustats, en un enclavament que tingui alts nivells de connectivitat. Això és així perquè els centres de dades no estan exemptes de nous reptes: el consum i cost de l’energia consumida i la sostenibilitat de la seva estructura, a més d’incrementar-ne la seguretat digital. És en la ciberseguretat on els experts del sector reclamen una més gran implicació de l’Administració.
Així, els principals desafiaments per als impulsors d’aquests tipus d’infraestructures són el disseny d’una instal·lació segura que permeti la continuïtat del negoci i optimització de costos, la gestió eco-responsable i el compliment normatiu, assenyala Nicolas Blasyk, conseller delegat de Nuubb, tecnològica espanyola especialitzada en serveis cloud per a empreses.
Instal·lacions dimensionades
Blasyk exposa que “els data center d’última generació són tecnològicament més avançats i sobretot ecològicament més sostenibles, perquè el futur passa per instal·lacions més locals i en zones on estigui establerta la indústria i els serveis, amb infraestructures molt potents i amb alts nivells de seguretat”. “Es tracta de compactar més la infraestructura perquè els costos també siguin més reduïts”, puntualitza.
“Es tracta de compactar més la infraestructura perquè els costos també siguin més reduïts”, assenyala Nicolas Blasyk, conseller delegat de Nuubb
En el mateix sentit s’expressa el president del Clúster Digital de Catalunya, Albino Campo, per qui “val més fer infraestructures locals que permetin gestionar instal·lacions més petites”. Campo recorda com n’és d’important poder actuar contra la petjada de carboni i més després que la irrupció de la pandèmia hagi accelerat l’ús d’Internet de manera exponencial. És per això que esmenta els informes que determinen com n’és també de contaminant la digitalització. En aquest sentit, podem referir-nos als estudis de Jon Koomey, professor de la Universitat de Stanford i científic del laboratori America’s Lauwrence Berkeley, que apunten que l’impacte energètic de l’ús de tots els elements que configuren el funcionament d’Internet suposa entre el 8% i el 10% del consum energètic mundial. Pel que fa als centres de dades, la xifra seria de l’1,5-2%.
De la mateixa manera, altres informes, com el de la consultora Gartner, asseguren que la indústria de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) genera el 2% de les emissions globals de CO2, una xifra que es podria equiparar a l’impacte ambiental de l’aviació.
Un sector a l’alça
Les TIC són doncs un sector encara en plena expansió arreu del món. En el cas de Catalunya la seva importància és cabdal: el configuren unes 17.000 empreses, que donen ocupació a més de 120.000 persones, i facturen uns 18.000 milions d’euros, que representa el 7,3% del PIB català. “Posar això en context implica que hi ha una aposta molt clara del Govern per intentar potenciar el sector TIC al conjunt del país”, manifesta Albino Campo, president del Clúster Digital de Catalunya.
Campo explica que es fomenta la creació d’un ecosistema tecnològic que afavoreixi tant la implantació d’empreses com la creació de start-ups i ho corrobora amb el fet que hi ha més de 400 empreses emergents tecnològiques que han decidit establir-se a Barcelona i que el segment dels centres de dades està agafant un impuls molt important.
Les TIC són un sector encara en plena expansió arreu del món i Catalunya tenen una importància cabdal
Un dels objectius del projecte de Merlin Properties és arribar a ser un operador neutre, una característica que el diferenciaria de la resta d’infraestructures privades i de summa importància per al sector perquè potencia la connectivitat. A Catalunya, ja funciona des de fa dues dècades el punt neutre de connexió CATNIX que ha estat una eina imprescindible per a la implantació dels centres de dades al territori, en concret a Barcelona, ja que afavoreix que les connexions tinguin una mínima latència i major velocitat.
La 5G i el cable submarí
També són primordials a hores d’ara el desenvolupament de la xarxa 5G i les connexions per cable submarí de fibra òptica. Barcelona és capdavantera en projectes de 5G gràcies a la col·laboració publicoprivada, no en va, és des de 2019 el primer laboratori obert 5G a Catalunya, una iniciativa pionera a tot Europa que convertirà el territori en un espai obert per experimentar i validar nous serveis amb la tecnologia 5G i en entorns reals.
Alhora, el Govern ha impulsat la construcció d’un port de cable submarí a la platja de Sant Adrià del Besòs, el Barcelona Cable Landing Station. Es tracta d’una iniciativa de l’empresa catalana AFR-IX Telecom per una infraestructura clau que serà punt d’arribada de cables submarins de fibra òptica d’alta capacitat de la Mediterrània i que enllaçarà cables procedents de l’Àsia, l’Àfrica i el Mediterrani que volen connectar-se amb els Estats Units per la via més ràpida possible.
Actualment, a la Mediterrània, Marsella aglutina l’arribada del major nombre de cables de fibra òptica submarina i es fa evident una saturació i la necessitat d’altres estacions d’aterratge com Barcelona Cable Landing Station. Barcelona esdevé, doncs, “un dels punts més ben connectats del sud d’Europa”, conclou Campo.
