Imatge virtual de la futura seu de la Barcelona Cable Landing Station.

Catalunya vol ser el port digital de la Mediterrània amb una estació de cables submarins a Sant Adrià

La nova infraestructura facilitarà que les dades viatgin d'Àsia al continent americà i pot suposar un increment del PIB català d'entre el 2% i el 4% en els propers anys, a més de desenvolupar un nou districte digital a l'àmbit de les Tres Xemeneies.

Sant Adrià del Besòs es convertirà a partir de l’any 2022 en un port d’entrada de cables submarins, amb la construcció de la primera estació d’aterratge a Catalunya. Però, què és un cable submarí? És com un cable de fibra òptica —el que et permet connectar-te a Internet des de casa i veure sèries—, tot i que aquest està enterrat al mar. I protegit amb acer perquè no es faci malbé. Així ho explica el conseller delegat de la Barcelona Cable Landing Station, Norman Albi, l’empresa encarregada de pilotar aquest nou port, que vol competir amb altres similars del Mediterrani, com el de Marsella.

Els indicis d’aquest futur port digital es poden veure ja a la platja de Sant Adrià, on les obres han excavat la sorra per enterrar la infraestructura que la connectarà amb la resta del món. Concretament, les dades, la matèria primera moderna, arribaran a la ciutat a través del mar: algunes continuaran el seu camí cap a altres destinacions i altres es quedaran. Aquesta és l’oportunitat que té el municipi: impulsar una indústria digital al voltant dels bits i generar un nou ecosistema.

Visita d’obres a la platja de Sant Adrià

L’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, indica que projectes com aquest són els que permeten transformar la ciutat i dotar-la dels recursos necessaris per superar les desigualtats que actualment divideixen els adrianencs. “No ens resignem a ser especialistes en droga i pobresa”, defensa. En aquest sentit, Callau subratlla que el litoral de Sant Adrià té un “gran potencial” per explotar, tenint en compte la seva posició geogràfica i la seva proximitat a Barcelona —i al [email protected]—. El Campus Diagonal-Besòs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) és un exemple de com es podrà dinamitzar la localitat amb el port de cables, encara que el recorregut sigui a llarg termini i lent. Però, com diu Callau, “les transformacions són aquestes”.

La Barcelona Cable Landing Station treballarà amb operadors de cable internacionals per oferir-los un servei d’aterratge a Barcelona, de manera segura i sense restriccions. Se’n podran beneficiar alguns dels 400 cables submarins que hi ha al món i que comuniquen amb tots els continents. Podrà treballar amb els principals centres de dades situats al sud d’Europa i servirà d’enllaç pels cables procedents de l’Àsia, l’Àfrica i el Mediterrani que volen connectar-se amb els Estats Units per la via més ràpida possible. El directiu de l’empresa, Norman Albi, exposa que aquest port funcionarà com un aeroport, captant aerolínies i fent que arribin —i es quedin— passatgers.  “Amb les dades passa exactament el mateix”, remarca. De moment, la companyia està en converses amb diversos sistemes submarins i en breu preveu anunciar els acords als quals arribaran.

Permetrà superar els 200.000 ocupats al sector TIC

La Generalitat calcula que el nou port de cables submarins de fibra òptica pot generar un increment del PIB a Catalunya d’entre el 2% i el 4% en els quatre anys vinents i seguir accelerant la creació d’ocupació al sector TIC fins a superar els 200.000 llocs de treball el 2024. El Govern ha dedicat uns 800.000 euros per amplificar l’impacte del desenvolupament d’aquesta estació d’aterratge, a més d’haver-se encarregat de la tramitació de tots els permisos maritimoterrestres.

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, sosté que per a la digitalització de Catalunya calen infraestructures del segle XXI com aquesta. Puigneró recalca que el port de Sant Adrià és una “gran oportunitat” per desenvolupar a la ciutat un nou districte digital. I afegeix que, mentre que abans sortia fum de les Tres Xemeneies i gràcies a això es podia tenir llum a casa, ara continua sent així encara que estiguin apagades, gràcies a la llum de la fibra òptica.