Cementos Molins ha reforçat el seu negoci amb l’adquisició de les participacions dels dos principals accionistes familiars d’Escofet 1886, passant de tenir el 37% de les accions al 76%. L’objectiu d’aquesta operació és accelerar el creixement del grup industrial, amb una amplia trajectòria en el sector de la construcció, i afavorir les sinergies comercials i industrials entre totes dues companyies, amb una relació que es remunta a l’any 1989, quan Molins va comprar el 25% de la societat.
Amb seu a Martorell, Escofet 1886 compta amb gairebé 135 anys d’història, molt vinculada a Barcelona, que ha estat el seu gran aparador. La companyia de paviments i mobiliari urbà va iniciar la seva estreta relació amb la ciutat l’any 1906, quan va començar a produir els panots en forma de flor que van servir per pavimentar els carrers de l’Eixample i que avui són un símbol de la ciutat.
Però aquesta no és, ni de molt, l’única empremta que l’empresa ha deixat a la ciutat. També és l’artífex del panot Gaudí, que de l’interior de La Pedrera va passar a decorar les voreres del Passeig de Gràcia, i del panot que es va dissenyar per la reforma de la Diagonal, característic per les seves fulles de plàtan.
La ruta d’Escofet per Barcelona arriba fins a La Rambla, amb el paviment Ona, que imita el moviment del mar, i el Mosaic de Joan Miró. A més de vestir l’artèria més famosa de la ciutat, aquest va ser el punt d’inflexió en la trajectòria de l’empresa, que, a partir d’aquest moment, al voltant dels anys seixanta, va passar a produir per a tot el món, cobrint els passeigs marítims i places de moltes ciutats amb el mateix paviment que s’havia estrenat a La Rambla.
Més enllà dels panots
L’evolució de les tendències artístiques i arquitectòniques de Barcelona ha anat de la mà d’Escofet, amb qui han col·laborat la majoria d’arquitectes i artistes de la ciutat. La llista inclou noms tan rellevants com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Joan Miró, Enric Miralles o Toyo Ito. La seva contribució a la companyia no només ha servit per decorar el terra d’edificis com La Pedrera i els carrers de la ciutat sinó que també ha permès treballar les façanes d’alguns dels seus edificis, amb aportacions al World Trade Center, la Sagrada Família i el One Ocean de Port Vell, i el seu mobiliari urbà.
La divisió de mobiliari urbà és la que predomina actualment a Escofet 1886, que té una plantilla de 88 treballadors i una facturació de 14 milions d’euros. Un exemple són els característics bancs que Toyo Ito va idear per l’exterior del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, que s’han convertit en un dels trets d’identitat de l’arquitecte japonès i que s’han exportat des de L’Hospitalet de Llobregat fins a moltes altres ciutats del món, com Puebla (Mèxic).
