Arbres en suspensió, acompanyats per arbusts i plantes enfiladisses, cobriran la paret que va quedar nua quan va desaparèixer l’antic restaurant La Pèrgola, darrere del recinte firal de Montjuïc i just abans d’arribar al CaixaForum. La natura substituirà als grafitis que han envaït aquesta mitgera en els últims anys gràcies a la intervenció que realitzarà l’equipament cultural, coincidint amb la celebració del seu 20 aniversari. “Serà únic al món”, defensa la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán.
L’entitat farà així un pas més en els jardins verticals que ha anat desenvolupant, primer a Madrid i després al Cosmocaixa. Per primera vegada, els protagonistes seran els arbres. “Aconsegueix integrar molt bé arquitectura, paisatge i biodiversitat”, subratlla la tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz. A més, Sanz posa en valor que ho fa encaixant perfectament amb la transformació que l’administració projecte per a aquesta zona de la ciutat. Per fer-ho possible, el CaixaForum ha treballat de la mà de Fira de Barcelona en el disseny del projecte. El seu director de serveis de recintes i infraestructures, Marc Serra, assenyala que aquesta intervenció suposa una oportunitat per dignificar una façana que havia quedat en mal estat després de l’enderrocament de La Pèrgola.
Amb una inversió d’un milió d’euros, l’empresa de jardineria vertical i cobertes verdes Babilon serà qui desenvolupi el projecte, amb la col·laboració de L’Obrador Arquitectura i Paisatge, Vidal i Solanes Arquitectes i Most Enginyers. Es preveu que el nou bosc vertical estigui enllestit a finals d’aquest 2022. Els seus integrants ja han començat a créixer en hivernacles, a l’espera de ser trasplantats a aquesta pionera instal·lació, que tindrà una superfície de més de 500 metres quadrats, amb 50 metres d’ample i 12 metres d’alt. Una estructura autoportant, feta d’acer galvanitzat i amb un pes de 45 tones, cobrirà l’antiga paret del Palau de la Metal·lúrgia i serà el suport per als arbres, arbusts i plantes que creixeran en ella.
La instal·lació verda ideada pel Caixaforum estarà formada per 15 arbres de grans dimensions i 22.000 plantes, entre enfiladisses, arbustives i penjants. Es repartiran en quatre nivells, amb una altura de 2,5 metres cadascun. Els arbres quedaran recollits en jardineres, decorades amb escultures hiperrealistes que imitaran les seves arrels, amb l’objectiu de veure allò que mai es veu a través de l’art. “Naturalesa i cultura no es poden separar”, remarca Durán. També hi haurà malles verticals que serviran de suport a les plantes guia. A la zona central del bosc, s’inclourà un element de gran format que explicarà la formació geològica dels penya-segats a Montjuïc.
Per poblar aquest bosc innovador, s’ha seleccionat un total de 40 espècies diferents, totes elles autòctones o adaptades al clima mediterrani. S’han prioritzat espècies amb un alt valor mel·lífer, amb l’objectiu d’alimentar les poblacions d’abelles, papallones o sírfids. També s’han buscat espècies que donin els seus fruits en diferents moments de l’any, però, especialment, a l’hivern, estació en la qual els ocells tenen més problemes per trobar menjar i calor. Fins i tot, s’han inclòs espècies que atreuen insectes que depreden o ajuden a controlar les invasions de plagues, ideant un refugi per a vertebrats i invertebrats de tota mena.
Algunes de les espècies botàniques que s’inclouran seran la festuca, la vinca, la sàlvia, la lavanda, l’heura o les milfulles. També hi haurà plantes com el gessamí o la xuclamel, i arbres com el garrofer, l’olivera, el magraner, l’avellaner, el gatell o l’àlber. Codis QR repartits pel mural vegetal donaran informació sobre com interactuen entre elles les diferents espècies i la diversitat de la fauna local, així com els usos culinaris, curatius, decoratius i econòmics d’aquestes plantes, arbusts i arbres.
El conjunt es completarà amb un sistema de reg, integrat per dues bombes d’aigua i 500 metres lineals de canonades. S’ha dissenyat per poder consumir les aigües pluvials i reaprofitar l’aigua de regar, amb 13 dipòsits per emmagatzemar-la. Es calcula que podran cobrir fins a 15 dies d’autosuficiència de reg, xifra que baixarà als set en els mesos més secs.
