[dropcap letter=”Q”]
uè passarà després del 29 de març de 2019 quan el Brexit finalment es faci efectiu? Grans incerteses i dubtes són els que venen a la ment dels residents comunitaris al Regne Unit. Una gran comunitat d’espanyols resideix al Regne Unit: persones que tenen el seu dia a dia atrafegat cadascuna amb les seves circumstàncies; n’hi ha que treballen o estudien una carrera, d’altres que venen buscant millorar la gran assignatura pendent, l’anglès, i d’altres que han vingut a buscar sort a l’estranger per fer algun somni realitat, cadascú amb la seva vida i les seves il·lusions.
El que tots ells no pensaven és que un bon dia, concretament el 23 de juny de 2016, els seus conciutadans britànics decidirien votar en un referèndum per la sortida del país de la Unió Europea i que aquest referèndum tindria un resultat favorable a aquesta intenció, concretament un 52% a favor i un 48% en contra.
El març 2019 s’apropa cada vegada més ràpid i els dubtes i les inquietuds van sortint a la llum. Un dia perquè un hi pensa i un altre perquè un amic o company de feina treu el tema
El 29 de març de 2017 el Regne Unit va comunicar de forma oficial al Consell Europeu la seva intenció d’abandonar la UE a través de l’activació de l’article 50 del Tractat de Lisboa. I el 19 de juny començava la primera ronda de negociació entre la Comissió Europa i el govern de Theresa May. Al mateix temps, el govern del Regne Unit tranquil·litzava els seus residents procedents de la resta d’Europa enviant comunicats per correu postal –aquí, un exemple– dient que això no els provocaria cap afectació. I, malgrat que en un principi va semblar trontollar tot, al cap d’un temps la major part de la gent va seguir amb les seves vides intentant pensar el menys possible en el Brexit.
Però el març 2019 s’apropa cada vegada més ràpid i els dubtes i les inquietuds van sortint a la llum. Un dia perquè un hi pensa i un altre perquè un amic o company de feina treu el tema.
El cas és que es comença a veure moviment respecte del Brexit. Els diaris en van plens i les converses de passadís també. Tot i que les negociacions entre el govern de Theresa May i la Comissió Europea estan essent molt difícils i de moment no sembla que siguin a prop d’una solució.
Mentrestant, l’Ambaixada espanyola ha obert un espai per atendre les consultes que els espanyols residents al Regne Unit puguin tenir sobre el Brexit i sobre les seves conseqüències. L’Ambaixada d’Espanya a Londres ha publicat a la seva pàgina web preguntes freqüents sobre el Brexit en matèria d’assistència sanitària, ocupació, seguretat social i jubilació, elaborades per la Conselleria d’Ocupació i Seguretat Social del propi ens diplomàtic.
Per part de la Comissió Europea, el 12 de desembre de 2017, es va publicar un document amb preguntes i respostes sobre el futur després del Brexit: “Questions and Answers – the rights of EU27 and UK citizens post-Brexit, as outlined in the Joint Report from the Negotiators of the European Union and the United Kingdom Government”. En aquest document s’afirma que els ciutadans que resideixin al Regne Unit durant la separació tindran les mateixes condicions de residència que requereix la legislació de la UE en vigor, però que hauran de demanar un “special status”, un estatut especial. L’obtenció d’aquest estatut serà d’acord amb les condicions actuals establertes en la Directiva per la lliure circulació, la qual dicta que tots aquells ciutadans residents al Regne Unit que treballin o tinguin recursos econòmics suficients podran aconseguir l’estatut especial vàlid durant 5 anys i que després l’hauran de renovar per passar a ser permanent.
LA GRAN PREGUNTA ÉS: COM ACABARÀ TOT AIXÒ? QUÈ PASSARÀ AMB ELS CIUTADANS QUE VULGUIN EMIGRAR DESPRÉS DEL BREXIT?
Posant-nos en la tessitura del pitjor escenari possible – que no s’arribés a cap acord entre uns i altres- deixaria la política britànica en una situació molt difícil. Probablement, May acabaria per dimitir i el Regne Unit es veuria evocat a una situació d’aïllament provocada per aranzels i duanes, així com la dificultat dels ciutadans britànics de moure’s fora del Regne Unit. Per no oblidar el problema que hi hauria amb Irlanda del Nord, que podria quedar greument aïllada. Quant a les possibles conseqüències econòmiques es comença a calcular el cost que això podria provocar al Regne Unit i les xifres son estratosfèriques. Un altre perjudici amb què es trobaria el país, seria l’eventual fuga de talent, cosa que es pot començar a veure ja amb el moviment d´empreses a altres ciutats d’Europa com per exemple Paris, Dublín, Milà o Amsterdam.
Per aquelles persones que volguessin moure’s a UK després del Brexit, segons el Financial Times, May podria restringir totes aquestes facilitats només a “high-skilled workers” i citen les seves pròpies paraules: “It will be a skills-based system where it is workers’ skills that matter, not where they come from. It will be a system that looks across the globe and attracts the people with the skills we need.” El que en altres paraules significa que el Regne Unit es convertiria en un país en el qual només podrien residir els ciutadans que siguin treballadors altament qualificats, amb les qualitats que el Regne Unit necessita.
A partir d’aquí, hi ha infinitat d’opcions més positives, però el Brexit de moment segueix sent una pedra a la sabata. Fins a nou avis, no sabem si aconseguirem caminar còmodament o haurem de canviar de sabates.
