La setmana passada vaig anar a La Villarroel a veure Els gossos. Possiblement, us heu fixat en els cartells que l’anuncien perquè criden molt l’atenció. Hi apareix un grup de gossos de diverses races asseguts en un sofà, com si fossin una família davant la tele. Mercè Arànega, Sandra Monclús, Albert Pérez i Joan Negrié són els intèrprets d’aquest muntatge teatral que ha obert temporada a La Villarroel, tancada des del mes de març. Escrita i dirigida per l’argentí Nelson Valente, es tracta d’una comèdia àcida sobre les relacions familiars amb escenes que, admetem-ho, a tots ens poden ser més o menys pròximes. Aneu-hi. Riureu fins que us adoneu que us n’esteu rient de vosaltres mateixos o potser, precisament, per això.
També vaig assistir al Qlit –festival de literatura queer de l’AELC–, concretament a la sessió que es va dedicar a l’obra del malaguanyat escriptor David Vilaseca, catedràtic d’estudis hispànics i de crítica literària al Royal Holloway College de la Universitat de Londres. En sortir, vaig anar directe a La Calders per comprar Els homes i els dies. Obra narrativa completa, un volum editat per L’Altra Editorial que recull L’aprenentatge de la soledat, la primera part dels seus dietaris que, de fet, ja vaig llegir fa més de deu anys, i El nen ferit, la seva continuació, publicada pòstumament a la seva prematura mort en un accident de trànsit.
Aneu a veure Els Gossos a La Villarroel. Riureu fins que us adoneu que us n’esteu rient de vosaltres mateixos o potser, precisament, per això
Finalment, la setmana passada, també vaig anar al Palau Robert per veure l’exposició La Transició, vista per Carlos Bosch. Yo no susurro, grito, en la que hi ha algunes imatges antològiques de l’època que val molt la pena veure, i també em vaig passar per l’exitosa “Feminista havies de ser”, comissariada per Natza Farré.
Aquesta tardor, Barcelona, malgrat tot –des de fa mesos, aquest “malgrat tot” vol dir, essencialment, malgrat la Covid-19–, té una fantàstica oferta cultural als teatres, sales de concert, museus, però també als cinemes i a les llibreries. De moment, no s’han complert els pitjors auguris. És a dir, que la crisi de demanda provocada primer, pel tancament de negocis i confinament de la població i, després, per la reducció dels aforaments i altres mesures de prevenció, derivi en una crisi d’oferta i, per tant, de creativitat. Però el perill no ha passat i és més important que mai que tornem a consumir cultura si no volem que el problema s’agreugi d’una forma severa.
Aquesta tardor, Barcelona té una fantàstica oferta cultural als teatres, sales de concert, museus, però també als cinemes i a les llibreries
Justament, per tal d’incentivar el consum cultural i ajudar les indústries culturals i creatives de la ciutat a capejar el temporal –en depenen 130.000 llocs de treball–, aquest estiu es va posar en marxa el Bonus Cultura, una iniciativa impulsada per cinc entitats del sector cultural (ADETCA, ASACC, Cambra del Llibre de Catalunya, Gremi de Cinemes de Catalunya i Gremi de Llibreters de Catalunya), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Es tracta d’un abonament cultural, vàlid a tots els establiments i espais culturals de Barcelona per a la compra de llibres, d’entrades de cinema, d’espectacles escènics i concerts. Se n’ha posat 200.000 en circulació, o sigui, que es busca que tingui un impacte real en el sector. El Bonus Cultura té un valor de 40 euros, però, atenció, que aquí hi ha part de la gràcia de la iniciativa: l’usuari, sigui o no de Barcelona, paga només 30 euros i l’Ajuntament de Barcelona li n’afegeix 10 més. Però és que, a més a més, se’n poden comprar tants com es vulgui i, si s’escau, acumular-los en una mateixa compra. És a dir, com més despesa cultural es fa mitjançant el Bonus Cultura, més gran és l’estalvi.
El Bonus Cultura té un valor de 40 euros, però, atenció, que aquí hi ha part de la gràcia de la iniciativa: l’usuari en paga només 30 i l’Ajuntament de Barcelona li n’afegeix 10 més
El Bonus Cultura de Barcelona s’adquireix a bonuscultura.com/barcelona i és vàlid per compres realitzades fins aquest 31 de desembre. Per tant, encara som a temps de comprar-lo i, per exemple, utilitzar-lo per regalar cultura aquest Nadal i així, en lloc d’haver d’escoltar com el sogre torna a recitar-nos els noms de tots els gossos que ha tingut al llarg de la vida –aneu a La Villarroel i sabreu de què parlo–, podrem parlar de teatre, música i llibres!
