Vista aérea desde Passeig de Gràcia
Vista aèria des del Passeig de Gràcia, il·luminat per Nadal. © Paula Jaume

Barcelona vista per Lonely Planet

L'editora de guies de viatge, propietat del grup Planeta a Espanya, acaba de publicar la setena edició de Barcelona de cerca

Tothom s’aprèn de memòria i omple de post-its les guies que utilitza quan viatja, però poques vegades —o més aviat mai— consulta allò que diuen les guies que expliquen la seva ciutat. Lonely Planet, una de les editores de guies més populars, acaba de reeditar Barcelona de cerca, un format pràctic i amb una mida reduïda per a estades de pocs dies. Ja va per la seva setena edició, tenint en compte que Lonely Planet etiqueta a la capital catalana com una de “les reines de les escapades” per als viatgers espanyols, juntament amb València. Ho són especialment després dels últims anys de pandèmia: “En els dos últims anys han estat les més venudes en línia amb el redescobriment dels destins de proximitat”.

La primera edició de Barcelona de cerca es va publicar l’any 2008 i ara és l’única que s’edita de la ciutat en espanyol. Ja no se li dedica una guia més gran, reservada per a ciutats on la gent va a viure una temporada llarga, segons explica Núria Cabrero, editora de les guies Lonely Planet en castellà, mentre que les que porten l’afegitó de cerca estan pensades per a viatges d’un cap de setmana o un pont, amb la informació bàsica per conèixer el més imprescindible de la ciutat. Això pel que fa a les guies en espanyol, amb Espanya com a principal mercat, perquè per a les guies en anglès Barcelona sí que disposa d’una guia més extensa, que suma dotze edicions. De fet, en aquest cas, la primera guia íntegrament dedicada a la ciutat es remunta a fa més de 20 anys, una mica després de la popularitat aconseguida amb els Jocs Olímpics. “És una de les ciutats que primer renoven en anglès, juntament amb Nova York, Roma, París o Londres”, remarca Cabrero.

La pandèmia va trastocar el ritme de publicacions de Lonely Planet, propietat del grup Planeta a Espanya, on va començar a operar el 1999 amb les guies de Cuba i Grècia. Si abans de l’arribada de la covid, immersos en una efervescència turística constant, guies com Barcelona de cerca es reeditaven cada dos anys, l’editora va parar les noves edicions, sabent que molta informació havia deixat de ser fiable, amb restaurants i botigues que havien tancat i museus que tampoc podien obrir. Segons detalla Cabrero, ara ja s’ha recuperat el ritme prepandèmic, encara que, en les primeres pàgines, les guies no deixen d’avisar als viatgers que comprovin la informació abans de desplaçar-se als llocs, tenint en compte que alguns locals poden haver alterat horaris o haver acabat tancant.

Llegint la guia Barcelona de cerca no sorprèn veure que Gaudí és una de les paraules que més es repeteix. No és d’estranyar que a l’autora de la guia, Isabella Noble, una de les curiositats que més li crida l’atenció és que ha d’investigar “un gran monument que encara està en construcció, la Sagrada Família, un fet que no acostuma a passar amb la majoria de catedrals i esglésies, que acostumen a estar ben acabades des de fa segles; per tant, a l’hora de renovar la guia, sempre hi ha novetats i avanços”. Però també hi ha espai per a obres menys populars de Gaudí, com els fanals de la font de la Plaça Reial o el Portal Miralles. En aquest sentit, Noble anima “a descobrir la ciutat més enllà dels monuments famosos i les zones cèntriques”, recomanant destins menys típics com un passeig per l’antic barri de Sarrià, una visita al Mercat de Galvany o una excursió a peu pel parc natural de Collserola.

Tampoc hi ha imprevistos en els principals punts d’interès seleccionats per Lonely Planet, amb parades obligades en les obres de l’arquitecte més famós de la ciutat, el Camp Nou, la Rambla, la Boqueria i la Catedral. Això sí, la guia reflecteix el cansament barceloní cap a la massificació de certes parades, parlant de la Rambla com “un circ abarrotat” i recomanant visitar-la a primera hora, cap a les 8 del matí, “abans que s’ompli de creueristes”, així com desaconsellant anar a les discoteques del Port Olímpic, ja que “atreuen hordes de turistes sorollosos”, i avisant que els carrers estrets del barri antic són “una mica claustrofòbics, sobretot en temporada alta”.

La guia també perfila altres fenòmens que s’estan produint a Barcelona, com la pèrdua de botigues històriques amb la pujada dels lloguers, la uniformitat dels carrers més comercials, la gentrificació i l’impacte d’Airbnb, els carteristes o el trànsit a l’Eixample, i recorda episodis que han marcat la seva història més recent, com els atemptats del 2017 i la situació política.

Ara bé, també hi ha sorpreses, com descobrir que es veu a Barcelona com “una ciutat per a noctàmbuls”, quan el sentiment local sempre critica que tot tanca massa aviat, o que, si s’ha de resumir la capital catalana amb un plat, es tria la salsa romesco i no la salsa brava. I el vermut és la copa que la defineix, recuperant recentment una popularitat que havia tingut abans de la Guerra Civil entre la classe treballadora local.

Barcelona de cerca Lonely Planet
Barcelona de cerca, l’única guia que Lonely Planet edita en castellà de la capital catalana.

A més, un s’assabenta que la Rambla es va conèixer com el Cagalell —rierol d’excrements—, que l’actual Museu Frederic Marès va ser durant un temps la seu de la Inquisició de Barcelona, que el Museu Picasso va començar anomenant-se Col·lecció Sabartés per evitar el veto franquista, o que la Basílica de Santa Maria del Mar no només es caracteritza per ser la més maca sinó per haver-se construït en el temps rècord de 54 anys. Per a aquells que s’hagin animat a ser turistes en la seva pròpia ciutat, la guia recomana l’Articket BCN, una única entrada a 35 euros per visitar sis grans museus: el Macba, el CCCB, la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Picasso.

Per preparar una guia com aquesta, autors com Noble, britànica-australiana crescuda a Màlaga que actualment viu entre Barcelona i Londres, fan un treball previ a distància, seleccionant quines zones recomanaran —hi ha incorporacions recents com Sant Antoni i es mantenen fora Sants o Sant Andreu—, situant els punts d’interès i recopilant informació pràctica com el transport públic. En aquest treball, reben l’ajuda de “talps”, segons defineix Cabrero, locals que els hi recomanen espais, recollint els diferents perfils que es poden interessar per les guies. Amb aquesta informació, els autors es desplacen al destí entre un i dos mesos, recorrent la ciutat i veient si alguna ubicació que en l’edició anterior estava bé ja no ho està o descobrint nous llocs. Amb tot això, els autors tornen a casa i es posen a redactar.