Pilar Conesa, Toni Aira i Francesc Fajula
La fundadora i consellera delegada d’Anteverti, Pilar Conesa, el periodista Toni Aira i el conseller delegat de la MWCapital, Francesc Fajula. © Marc Llibre

“Barcelona té l’oportunitat de posicionar-se com a epicentre de l’humanisme digital”

Francesc Fajula i Pilar Conesa analitzen el futur de Barcelona com a capital digital gràcies al MWC en una nova sessió del cicle The New Barcelona - Moments Estel·lars

Barcelona s’ha convertit en el centre mundial de l’actualitat tecnològica amb la celebració la setmana passada del Mobile World Congress (MWC), saló que mostra les últimes disrupcions, ja no només mòbils, sinó de múltiples sectors, com la salut i la mobilitat. Una de les qüestions que comença a estar cada cop més present a la fira és la de la necessitat d’una ètica digital que protegeixi els ciutadans davant la cada vegada més omnipresent digitalització.  

“Barcelona té l’oportunitat de posicionar-se com a epicentre de l’humanisme digital”, ha sostingut el conseller delegat de la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), Francesc Fajula, en una nova sessió del cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars, organitzat en col·laboració amb la CASA SEATMust Media Group i Barcelona Global. Acompanyat per la fundadora i consellera delegada d’Anteverti, Pilar Conesa, Fajula ha defensat que el debat sobre els límits que ha de tenir la tecnologia no es produirà ni als Estats Units ni a Àsia, però sí a Europa, on la capital catalana pot jugar un paper clau: “Des de Barcelona, ho estem començant a liderar”.

Fajula ha assenyalat que la protecció digital abasta qüestions com generar una ètica per a l’ús dels algoritmes, però també solucionar les bretxes digitals que s’estan generant. “És fonamental la inclusió digital. Qui no tingui connectivitat no tindrà oportunitats i no podem deixar ningú fora d’aquestes oportunitats”, ha remarcat. La MWCapital, la fundació publicoprivada nascuda per garantir que la ciutat consolida un llegat més enllà dels dies que dura el congrés, treballa per impulsar el lideratge de la capital catalana sobre aquesta qüestió des de fa anys a través de la iniciativa Digital Future Society. En un principi, anava a suposar la creació d’un fòrum internacional amb seu a la capital catalana, una espècie de cimera similar a Davos que discutís sobre l’humanisme digital i liderés el debat. El projecte va quedar completament aturat amb la pandèmia i encara no s’ha recuperat.

Francesc Fajula MWCapital
El conseller delegat de la MWCapital, Francesc Fajula. © Marc Llibre

No només cal pensar en els límits que ha de tenir la tecnologia, sinó en els perills que també suposa, com s’ha posat en evidència, ha indicat Conesa, amb el ciberatac que ha patit l’Hospital Clínic aquest cap de setmana i que està dificultant el seu funcionament. “La transformació digital és un eix clau per a totes les activitats, però cal reduir riscos”, ha subratllat. Els plans de contingència són vitals en aquesta nova era connectada, més quan es té en compte la ràpida expansió de noves tecnologies com està passant amb la intel·ligència artificial (IA). En aquest sentit, Conesa ha exposat que quan ChatGPT va començar a popularitzar-se va aconseguir un milió d’usuaris en cinc dies i, 40 dies després, deu milions d’usuaris. “Estem en una evolució constant, creixent i exponencial”, ha remarcat.

Una tendència vertiginosa, tot i que no ho és tant si es posa en context. El primer mòbil va arribar fa només 50 anys i el primer Iphone, fa 16, un curt període en què els telèfons i la tecnologia que s’ha desenvolupat al seu voltant han canviat completament la quotidianitat. “Ara no sabem viure sense el mòbil”, ha incidit Conesa, “ha canviat com planifiquem un viatge, com comprem o com teletreballem”.

Barcelona i el Mobile es retroalimenten

Barcelona no s’entendria sense el saló que acull des de fa 18 anys. Com han posat en valor els ponents del debat moderat pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira, el MWC ha permès que la capital lideri els principals rànquings d’emprenedoria, un fenomen ara habitual que abans era inimaginable. “El Mobile ens posiciona en el mapa”, ha advocat Fajula. Però, a més, permet que les empreses locals tinguin un accés directe a grans multinacionals i arribin a acords comercials. Només en l’edició de la setmana passada, hi van participar més de 300 companyies catalanes.

Ara bé, la ciutat també ha afegit valor a la fira, com no es cansen de repetir els seus organitzadors. Conesa ha recordat que un dels seus èxits, el Four Years From Now (4YFN), va ser una iniciativa originàriament de la MWCapital, però la GSMA la va acabar absorbint i, com es podia veure fa uns dies, s’ha acabat convertint en un dels espais més dinàmics del congrés. “Això té molt a veure amb l’ADN de la ciutat”, ha remarcat.

Pilar Conesa
La fundadora i consellera delegada d’Anteverti, Pilar Conesa. © Marc Llibre

Tant Conesa com Fajula han coincidit en assenyalar que la marca Barcelona al món és “molt potent” i que s’han de fer valdre elements com el fet de tenir tres escoles de negoci situades en posicions privilegiades en els rànquings internacionals. “Tenir l’IESE, Esade i EADA suposa una potència molt gran, és un orgull de ciutat perquè això només ho tenen Londres i París”, destaca Conesa. “No poden haver-hi més notícies positives a Barcelona a hores d’ara”, ha tret pit Fajula, que ha elogiat també la tasca que du a terme Fira de Barcelona, que defineix com “un motor transformador de la ciutat”. En aquesta línia, Conesa ha apuntat que esdeveniments com el MWC demostren que les fires tenen futur, són “essencials i presencials”, perquè “la gent, per fer negocis, s’ha de mirar als ulls, cara a cara”.

Finalment, en l’apartat de deures, Fajula s’ha referit a l’escassetat de talent tecnològic i digital i ha instat a posar en marxa els mecanismes per formar aquest talent i despertar “les vocacions tecnològiques”. Un altre tema pendent és el gap que existeix a Barcelona en matèria de transferència tecnològica. “Demano que tot el coneixement que tenim en els centres d’investigació tingui una canalització més senzilla cap al mercat”. Per la seva part, Conesa ha posat l’èmfasi en la problemàtica de la bretxa de gènere, ja que les dones ocupen menys del 30% dels llocs de treball en l’àmbit tecnològic.

Aquí els enllaços per poder recuperar la conversa per Spotify Youtube.