El director general del BIST, Gabby Silberman.

El Barcelona Institute of Science and Technology i l’èxit de promoure la recerca col·laborant

El BIST es va crear amb la voluntat de dotar de massa crítica a set centres d’excel·lència en recerca a Catalunya, com l’ICFO, l’IBEC i l'ICN2. Representa a gairebé 2.500 investigadors, professors i estudiants, i compta amb un pressupost de 3,1 milions d’euros.

Hi ha investigadors que se centren en la recerca biomèdica, uns que avaluen el potencial de la fotònica i altres que ho fan amb la nanotecnologia. Tot i que són disciplines molt dispars, totes elles conflueixen en el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), una fundació científica que agrupa un total de set centres d’excel·lència en recerca per fer-los guanyar capacitat i visibilitat.

El Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) formen part del BIST, que representa a gairebé 2.500 investigadors, professors i estudiants. Compta amb un pressupost de 3,1 milions d’euros que es destina a fomentar la investigació, el talent i la innovació. Els recursos provenen del Govern, d’Europa i, sobretot, d’entitats privades com la Fundació La Caixa, el Banc Sabadell, FemCat, la Fundació Cellex i la Fundació Catalunya La Pedrera.

El BIST es va crear el 2015 amb la voluntat de dotar de massa crítica als diferents centres de recerca que hi ha a Catalunya, que ja eren excel·lents, però els hi faltava força, amb l’impuls de l’exconseller Andreu Mas-Colell. Tenint en compte que els set centres tracten conceptes molt específics, la nova fundació també havia de servir per fomentar la col·laboració multidisciplinària entre ells i imaginar formes diferents d’abordar la investigació, a més d’unir esforços per arribar allà on no podien fer-ho en solitari.

Aquests objectius originals s’han traduït en diferents iniciatives que volen solucionar aquestes carències del sistema de recerca català, que creant massa crítica es podien remeiar, segons explica el director general del BIST, Gabby Silberman. Un exemple de la missió perseguida pel BIST va ser quan va detectar que a Catalunya calien equips avançats d’òptica electrònica, que són molt cars i pocs centres tenen els recursos suficients per comprar-los pel seu compte.

El BIST es va crear per fer créixer els centres de recerca catalans, que ja eren excel·lents, però els hi faltava força, amb l’impuls de l’exconseller Andreu Mas-Colell

Què va fer el BIST? Es va posar en contacte amb altres centres de recerca i universitats i es va formar una coalició, que es va encarregar de buscar diners per poder instal·lar aquests equips a Catalunya. Juntament amb centres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), es van presentar a una convocatòria de fons Feder i van obtenir deu milions d’euros per construir dos equips avançats d’òptica electrònica al Sincrotró Alba.

“El paper que va jugar el BIST va ser, senzillament, el de convocar a aquesta gent dins del sistema, els que vam identificar una necessitat en comú, i impulsar el treball necessari per obtenir finalment l’equipament”, exposa Silberman. Tots dos equips estaran llestos aquest mateix any i permetran que l’ecosistema barceloní compti amb la plataforma de col·laboració en microscòpia avançada més important del sud d’Europa.

Aquest és un dels molts exemples de la filosofia darrere del BIST de sumar esforços per fer créixer el sistema de recerca català. Col·laboració, col·laboració i més col·laboració. Com la que està promovent a l’Antic Mercat del Peix per desenvolupar un complex de recerca i innovació de la mà de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el CSIC o per crear una escola a l’Eixample que fomenti les disciplines STEAM entre els estudiants de Secundària i Batxillerat.

Un altre exemple d’aquesta manera de funcionar de la fundació dirigida per Silberman és el BIST Ignite Programme, que busca, precisament, la interacció entre investigadors dels set centres que formen part del BIST per enfortir la seva relació i rellevància i generar aproximacions innovadores a reptes científics. Aquest programa selecciona cada any projectes que estiguin en una fase inicial i els finança amb 20.000 euros perquè els desenvolupin. Des de la seva creació el 2016, s’ha donat suport a una vintena de treballs.

El futur complex de recerca i innovació del BIST, el CSIC i la UPF, de color beix, s’ubicarà al costat del Campus Ciutadella de la universitat.

També cal excel·lència i traduir-la en innovació

Per a Silberman, objectius com els que persegueix el BIST tenen un efecte més enllà de sumar agents, recursos i iniciatives, i multipliquen el valor del sistema de recerca català. Però amb la col·laboració no és suficient, remarca. “La col·laboració és la nostra naturalesa, sol no arribes gaire lluny. Tot el que fem és col·laboració. Però pots col·laborar i que les coses no surtin tan bé, que els actors no tinguin la capacitat de fer-ho i que no siguis capaç d’atraure la gent amb qui has de fer aquestes coses”, exposa. Allò que marca la diferència és l’excel·lència, que Silberman està segur que Catalunya té.

Segons ell, ara, el següent pas és traduir aquesta excel·lència en innovació. Per això, calen iniciatives com el fons deep tech creats recentment pel Govern per afavorir la transferència de coneixement, amb un finançament estimat de 80 milions d’euros. Però també cal crear una marca, que aspiri a comparar-se a la que tenen ubicacions com Sillicon Valley o Oxford. “Tenim la capacitat i gent molt bona”, defensa el director general del BIST, que també emfatitza en la necessitat de fer tornar a casa els investigadors catalans que han hagut de marxar. “El secret de crear una marca poderosa que atregui aquest talent i arrossegui darrere seu innovació, empresa i progrés és ser excel·lent”, resumeix.

Silberman i l’origen del Barcelona Supercomputing Center

Tot i que Silberman va arribar a Barcelona fa poc més tres anys per ser el director general del BIST, la seva història amb la capital catalana es remunta a l’any 1995. Nascut a Xile, va estudiar Ciències de la Computació a Israel. Els Estats Units es va convertir en el tercer país en el qual va viure quan va començar a treballar per IBM. És en aquesta etapa quan va entrar en contacte amb Barcelona, acompanyant Deep Blue, una computadora que jugava a escacs i que hagués pogut guanyar, fins i tot, a la protagonista de Gambit de dama.

En una conferència a Barcelona amb Deep Blue, Silberman va conèixer dues persones que el van acabar fent tornar a Barcelona per dirigir el BIST, a més de ser essencials en el camp de recerca barceloní. En concret, aquestes dues persones eren l’actual director del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC-CNS), Mateo Valero, i l’exdirector associat del BSC, Francesc Subirada, que en aquell moment també treballava per IBM. Aquesta trobada casual propiciada per Deep Blue va acabar permetent la creació del mateix BSC, ja que va donar peu al naixement d’un centre a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb IBM sobre computació, que va anar evolucionant fins al BSC.

Barcelona Supercomputing Center MareNostrum
Instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center, a la capella de Torre Girona, a la UPC.