Enric Asunción (Wallbox) i Valerie Vanhooren (Ona Therapeutics).

“Barcelona em va escollir”

Enric Asunción (Wallbox) i Valerie Vanhooren (Ona Therapeutics) expliquen com les seves empreses van acabar lligades a la capital catalana, on han trobat el talent i els recursos necessaris per aspirar a liderar els seus sectors

El Four Years From Now (4YFN) ha arrancat aquest dilluns amb el testimoni de dues de les empreses emergents més prometedores de Barcelona: la biotecnològica Ona Therapeutics i l’empresa de carregadors intel·ligents per a cotxes elèctrics Wallbox. Tant la consellera delegada d’Ona Therapeutics, Valerie Vanhooren, com el de Wallbox, Enric Asunción, han trobat un punt en comú en els orígens de les seves companyies. “Barcelona em va escollir”, han manifestat tots dos.

En el cas d’Asunción, la ciutat va ser el lloc de naixement de la seva startup per qüestions pràctiques. Tant ell com l’altre cofundador de Wallbox, Eduard Castañeda, estaven vivint fora de Barcelona quan a una boda van decidir que podien liderar la nova mobilitat. Asunción estava als Països Baixos, treballant per a Tesla, i Castañeda, a Zaragoza. Després de dedicar tots els seus estalvis a crear l’empresa, la decisió més lògica va ser anar a viure a casa dels seus pares, a Barcelona. “Era la millor opció”, ha exposat Asunción. Aquesta elecció convenient, fins i tot forçada, es va veure beneficiada per dos factors, que han esdevingut claus per al futur de Wallbox. La presència del talent necessari per formar part de la companyia i d’una xarxa potent de proveïdors del sector de l’automoció, tenint en compte la ubicació d’actors estratègics com Seat i Nissan.

Per la seva banda, Vanhooren va venir de Bèlgica perquè es va enamorar d’un català. En el seu país d’origen, punter en el camp de la biotecnologia, la directiva havia fet recerca i treballat a grans empreses. Quan va decidir que marxava, Vanhooren va veure com tots els seus companys de feina i amics pensaven que s’havia begut l’enteniment, marxant d’un dels principals mercats europeus per a aquest sector. La seva sorpresa va ser quan va descobrir que a Barcelona hi havia un ecosistema incipient i ric, amb un excel·lent sistema científic, fons disposats a invertir i talent. És per això que Vanhooren no té cap dubte que Catalunya pot situar-se al mateix nivell que Bèlgica d’aquí a deu anys o, fins i tot, “potser menys”.

En aquest camí per posicionar la ciutat i el seu entorn en el sector biotecnològic, Vanhooren no descarta que Ona Therapeutics es converteixi en un nou unicorn català —empresa valorada en més de 1.000 milions d’euros—, després de l’èxit recent de Wallbox. “No m’importaria”, ha bromejat. Per a la consellera delegada, el més important és aconseguir que el seu descobriment sobre la metàstasi arribi al mercat, prenent el camí que calgui perquè les persones se’n beneficiïn directament. Després de tancar una ronda de 30 milions d’euros el juny de 2020, Vanhooren ha assenyalat que preveuen anar per una de Sèrie B en uns anys.

Asunción, interpel·lat com a primer unicorn català i tercer d’Espanya, després de Cabify i Glovo, ha explicat que no van tenir cap mena de dubte en llançar-se a sortir a la borsa de Nova York mitjançant una SPAC, un vehicle d’inversió poc comú a nivell local. Per a ell, la SPAC té com a virtut que permet aconseguir inversors a llarg termini i, en el seu cas, amb experiència en el sector. L’operació té riscos, com qualsevol negoci, però Wallbox tenia clar que era necessari guanyar múscul per poder liderar un sector que està creixent molt ràpidament i encara ho farà més en el curt termini. Per garantir aquesta posició, la companyia té uns objectius clars: d’aquí a quatre anys esperen haver entrat en beneficis i tenir una plantilla de 3.000 treballadors.

Vanhooren i Asunción, que no es veuen com local heroes, denominació que els presentava a la xerrada, només esperen servir d’exemple per a altres emprenedors barcelonins. Cadascú ho farà des del seu àmbit. Ella, treballant perquè el càncer s’acabi convertint en una malaltia crònica, mentre que ell ho farà facilitant l’accés al sector energètic a tots els ciutadans, permetent-los generar la seva pròpia energia i convertir-los en actors que la poden vendre i comprar.