La il·luminació és un dels elements urbanístics que més influeix en les sensacions que tenim quan caminem per la ciutat. Esdevé clau en carrers estrets, sense botigues o amb cantonades tancades, i en solars i zones abandonades en les quals no veiem del tot què hi ha. No només per una qüestió de seguretat personal sinó per evitar caure amb vorals o sots que no hem pogut intuir. A Barcelona, hi ha gairebé 150.000 punts de llum, però encara queden punts foscos per resoldre arreu de la ciutat. El consistori treballa per renovar els punts de llum i guanyar en seguretat i eficiència energètica, potenciant l’ús de la tecnologia led.
L’Ajuntament de Barcelona utilitza dues vies per millorar la il·luminació de la ciutat: el contracte d’enllumenat públic, que s’encarrega del manteniment i la conservació dels diferents llums, i els plans de renovació integral, que els van renovant. Els fanals que veiem pel carrer tenen una vida útil d’entre quinze i vint anys, i es van canviant quan s’espatllen o quan apareix una tecnologia millor, com la llum led. A la capital catalana podem distingir dos tipus de llums, uns amb un color més groguenc i uns altres de més blanc. Els primers són làmpades de vapor de sodi a alta pressió, mentre que els segons estan dotats de leds.
La tecnologia led es va començar a implementar fa uns sis anys a Barcelona i actualment representa gairebé el 30% de tots els punts lumínics de la ciutat, segons assenyala la directora de Serveis d’Energia de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Castells. Totes les renovacions que el consistori realitza en l’enllumenat públic les fa amb llums led, perseguint un doble objectiu. Per una banda, són més eficients i permeten reduir el consum elèctric, tot i que les làmpades de vapor de sodi ja ho són força i, per tant, no se’n guanya tant. El que la tecnologia led sí que canvia considerablement és la sensació lumínica gràcies a l’ús de llum blanca, fent percebre als vianants que hi ha més quantitat de llum i millorant la precisió dels colors que veuen.
La tecnologia led representa gairebé el 30% dels 150.000 llums que hi ha a la ciutat
Aquest és un dels mecanismes que té l’Ajuntament per millorar la sensació de llum que tenen els barcelonins, però no és l’únic. Tradicionalment a les ciutats, els llums del carrer servien majoritàriament per il·luminar les calçades per on circulen els cotxes i no tant les voreres. Segons detalla Castells, actualment s’està apostant per garantir que es veu bé a les zones per on passen els vianants, a través de punts lumínics amb dos fanals, que enllumenen tant les vies com les voreres. Així mateix, es treballa per assegurar que no hi ha espais foscos entre les zones que il·luminen els fanals i hi ha una uniformitat, és a dir, que es pugui veure tot el carrer amb llum i no hi hagi parts pel mig que es quedin sense.
Un dels factors que també influeix en la percepció que tenim quan caminem per la ciutat és la presència d’arbres, que creixen cap a la llum i, a vegades, les seves branques i fulles tapen l’enllumenat. És per això que el consistori està introduint bàculs amb dos nivells, un per sobre de les copes dels arbres que il·lumina la carretera i un per sota que ho fa per la vorera.
Il·luminar més les voreres i no tant les calçades és una de les demandes dels comerciants barcelonins, a més de posar més punts de llum a la ciutat i no només anar-los renovant. El president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell, sosté que, si la ciutat continua avançant cap a una pacificació dels seus carrers, cal assegurar que es pugui veure bé quan es camina per les seves voreres de nit, i posa en valor el paper que juguen en això les botigues, que, amb els seus llums, donen vida al carrer i seguretat als veïns.
Per a Vendrell, l’últim pla integral de renovació de l’enllumenat, aprovat a finals de 2017, ha estat insuficient perquè no s’han guanyat més llums i reclama que el proper trobi un major equilibri entre l’enllumenat a les voreres i les calçades, incrementant els punts lumínics a les primeres i renovant els que hi ha a les segones.
Recorreguts nocturns per detectar punts foscos
L’Ajuntament detecta les zones on l’enllumenat només il·lumina la carretera, on moltes botigues han tancat recentment i s’ha perdut llum al carrer, o on els arbres han crescut massa i tapen les làmpades, a través de les empreses que s’encarreguen del manteniment i la conservació dels punts lumínics. Però també a través de les observacions dels mateixos veïns. Una de les vies per conèixer quina sensació tenen quan caminen per la ciutat és a través de recorreguts nocturns, en els quals s’identifiquen els punts foscos que hi ha al barri o quines zones són més insegures per les dones o la gent gran.
L’Ajuntament i entitats com Col·lectiu Punt 6 fan rutes nocturnes per veure quines són les zones més insegures de la ciutat per les dones
Aquests recorreguts nocturns també els fa el Col·lectiu Punt 6, una cooperativa barcelonina que treballa per fer una ciutat més inclusiva. Una de les seves integrants, Roser Casanovas, exposa que aquestes rutes serveixen per comprendre que les sensacions al carrer de nit o quan és fosc tenen claríssimament un component de gènere i que es fonamenten en com estan configurats els elements urbans.
Il·luminació per garantir una ciutat més inclusiva
Per revertir la desigualtat de gènere urbanística, Casanovas defensa que una de les solucions passa per posar èmfasi en una millor il·luminació, amb més llums led, enfocant les voreres i fent conviure les làmpades amb els arbres, però també amb enllumenat a les façanes dels edificis —la llum és més contínua i no es troba amb obstacles pel camí—, o il·luminant més espais com les parades d’autobús, que serveixen de guia en llocs que no coneixem. També proposa canviar el disseny dels portals dels edificis i els aparadors de les botigues, amb finestres o portes de vidre que permetin que els seus llums interiors traspassin al carrer, i dotar dels equipaments públics de llums d’emergència que sempre estiguin enceses.
El Col·lectiu Punt 6 suggereix enllumenar més espais com les parades d’autobús, que serveixen de guia a llocs que no coneixem
No obstant això, Casanovas remarca que amb una millor il·luminació no hi ha prou per fer ciutats més inclusives. Enllumenar més espais que es perceben com a insegurs pot ser una solució a curt termini, però subratlla que a llarg termini cal reformular-los. Posa d’exemple els túnels per accedir a parades de metro com la de Mercat Nou, que per molt que tinguin molts llums continuen generant sensació d’inseguretat.
Nou contracte d’enllumenat públic i pla de renovació integral
El consistori va aprovar recentment els plecs del nou contracte d’enllumenat públic, que tindrà una durada de tres anys més dos prorrogables i un valor de 18,8 milions d’euros anuals. La directora de Serveis d’Energia de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Castells, indica que s’acostumen a presentar empreses mitjanes, no massa grans, especialitzades en el manteniment de serveis urbans o en obres. El nou contracte, bastant continuista amb l’anterior, divideix Barcelona en tres zones, facilitant que es puguin presentar empreses més petites —no gestionen tota la ciutat— i fomentant la competència entre elles. La previsió amb la qual treballa l’administració local és que el mes de setembre es faci la formalització de les empreses adjudicatàries.
El contracte d’enllumenat públic divideix Barcelona en tres zones, facilitant que es puguin presentar empreses més petites
Un cop s’escullin les tres empreses que s’encarregaran del manteniment i conservació de l’enllumenat públic a Barcelona, l’Ajuntament començarà a treballar en el nou pla de renovació integral, aprofundint en els principals objectius que va marcar l’anterior, com més seguretat, eficiència energètica i gestió intel·ligent i millor salut i qualitat ambiental, a banda de reforçar les voreres i la uniformitat lumínica, entre d’altres. L’últim pla tenia una vigència prevista des del 2018 fins al 2020, però la pandèmia ha endarrerit la seva finalització i el consistori calcula que l’enllestiran cap a l’abril.
