Ofiines Diagonal Francesc Macià
REDUIR ELS TEMPS DE DESPLAÇAMENT I VIURE PROP DEL TREBALL ÉS SINÒNIM DE QUALITAT DE VIDA.

Barcelona, ​​davant el repte de relocalitzar les oficines al centre de la ciutat

Les empreses s'han d'adaptar a un canvi de paradigma: ubicar-se on resideix el talent. Segons CBRE, assistim a un canvi de model que prioritza evitar els temps de desplaçament i radicar les oficines a l'interior dels barris per poder anar a treballar caminant o en bicicleta en només quinze minuts.

Treballar al costat de casa, però no a casa. Tot apunta que aquest concepte acabarà imposant-se en els pròxims anys i que obligarà a reconfigurar els models de ciutat i les formes d’organitzar-se de les grans companyies, que passaran de tenir una única gran seu central a múltiples ubicacions més reduïdes, però més properes a les llars on resideixen els seus empleats. És la visió amb la qual ja treballen grans consultores immobiliàries i els departaments de recursos humans de les empreses de major dimensió, que, gràcies a la pandèmia, han pogut comprovar els avantatges del teletreball, però també els seus inconvenients.

Fins ara hem separat el nucli geogràfic de vida del de la feina, el que ens ha obligat a moure’ns diàriament en cotxe o en transport públic, però això ja s’ha acabat. El talent avui el que vol és treballar al costat de casa, és la gran aspiració mundial, perquè treballar prop del teu domicili, en un radi de quinze minuts, és el que significa realment tenir qualitat de vida. És un moviment molt profund, perquè xoca amb tot el que hem fet fins ara, topa amb el model de ciutat que hem desenvolupat. El gran desafiament és veure com revertim aquest model i reintegrem els centres de treball als barris”, reflexiona Xavier Güell, director de l’oficina de la consultora immobiliària CBRE a Barcelona.

Diagonal 22@ Barcelona
CBRE defensa la construcció de molts més habitatges al [email protected] per reequilibrar els usos. ©Paola de Grenet

Segons Güell, la capital catalana ho té tot per sortir triomfadora d’un canvi de paradigma que la realitat postpandèmica accelera. “Barcelona té la mida ideal per tornar a portar els centres de treball al lloc on resideixen les persones; hem de reequilibrar els barris, és a dir, construir més habitatges on pràcticament només hi ha oficines, com en el [email protected], i habilitar més oficines on es concentra la població, com a l’Eixample. Hem de reintegrar els dos usos de manera harmònica perquè la gent pugui anar a treballar caminant o amb bicicleta, amb el consegüent benefici mediambiental. Avui, els criteris de sostenibilitat són claus en les decisions que prenen les empreses”, explica l’expert en una entrevista amb The New Barcelona Post.

El director de CBRE, que assessora ja als seus clients en aquesta direcció, es mostra convençut que la “centrifugació” de les oficines a la perifèria o la dualitat entre pols d’habitatges i de parcs empresarials és ja un model esgotat, per la qual cosa ara cal treballar en el reequilibri d’usos. “Les empreses han d’ubicar-se en funció del lloc on viuen els seus empleats, és un canvi de concepte radical, perquè abans les persones anaven on hi havia les empreses, però ara les empreses aniran on estan les persones, és a dir, el talent”, emfatitza.

Les empreses han de situar-se en funció del lloc on viuen els seus empleats; és un canvi de concepte radical, perquè abans les persones anaven on hi havia les empreses, però ara les empreses aniran on estan les persones, és a dir, el talent

“En aquest context, Barcelona té una gran oportunitat per retornar les oficines al centre; en els pròxims anys veurem la reconversió d’edificis en oficines, és un moviment que per als inversors té molt sentit i ja ho estem començant a veure amb algunes operacions”, avança l’executiu de CBRE. Segons Güell, durant molts anys el centre de la ciutat va viure el furor per transformar tota mena d’immobles en hotels. Amb la moratòria, aquesta via està esgotada, per la qual cosa tots els projectes s’han centrat en usos residencials. No obstant això, la nova normativa que obliga a construir un 30% de VPO en les noves promocions desincentiva als inversors, de manera que “construir oficines al centre torna a tenir sentit”.

Segons l’opinió del consultor, en els anys vinents veurem “relocalitzacions” d’oficines, és a dir, empreses que en el seu dia van marxar i ara tornaran al centre per apropar-se als treballadors. Aquest moviment no significa, segons Güell, que els parcs empresarials a la perifèria deixin de tenir sentit. “Aquests immobles perifèrics seguiran sent útils, ja que són ideals per a empreses que donen feina a molts treballadors que no viuen al centre de la ciutat; precisament eviten que entrin innecessàriament vehicles al centre”, argumenta.

Oficina Barcelona Mobile World Capital
Els espais físics d’oficines no desapareixeran tot i que el teletreball ha fet un salt de gegant amb la pandèmia. ©Vicente Zambrano González

Però, en un context postpandèmic, continuaran sent necessàries les oficines? “Tinc la plena convicció que si; les oficines físiques tenen tot el sentit del món, seguiran sent necessàries perquè el teletreball no s’imposarà, serà una eina més perquè l’espai físic guanya al teletreball en comoditat, tecnologia, interacció social, creativitat i creació d’equips”, afirma l’expert de CBRE. “Les corporacions han de canviar el xip i adaptar-se al que vol el talent, treballar a quinze minuts de casa, no a l’inrevés”, subratlla.

El teletreball no s’imposarà, serà una eina més perquè l’espai físic guanya al teletreball en comoditat, tecnologia, interacció social, creativitat i creació d’equips

Cal tenir en compte que la superfície disponible en ciutats com Barcelona és molt reduïda, de manera que serà molt difícil que les empreses trobin al centre de la ciutat tots els metres quadrats que necessiten. Segons Güell, la tecnologia, el teletreball parcial i els nous dissenys de les oficines fan que avui ja no siguin necessaris tants metres quadrats com abans, però, segons ell, el més important és adoptar un model fractal, és a dir, segmentar els espais de treball i tenir dos edificis de 5.000 metres quadrats en lloc d’un de 10.000 metres.

Plaça Catalunya Barcelona
Bacardí va decidir traslladar les seves oficines centrals de Mollet del Vallès a l’edifici El Triangle de Plaça Catalunya.

Les empreses han d’adoptar una estructura fractal, és a dir, replicar-se a si mateixes de manera descentralitzada en unitats operatives més petites i ben interconnectades. Hauran d’establir un pla de localització de les seves oficines multicèntric i situar-se en les zones que concentrin una major densitat d’empleats“, explica. Per exemple, una empresa que ara ocupa 6.000 metres quadrats al [email protected] podria passar a ocupar només 2.000 metres al [email protected], 3.000 metres quadrats a l’Eixample i 1.000 metres més a Sant Cugat.

Limitacions

Güell admet que aquest model no és aplicable a tots els sectors econòmics i que és utòpic pensar que el 100% dels empleats arribaran a les seves empreses caminant. Però demana la col·laboració de les administracions públiques perquè promoguin i facilitin els canvis d’usos per a assegurar que Barcelona se situï en una posició privilegiada en aquesta capacitat global per atreure talent. “Les ciutats són el centre d’aquest procés de transformació, el nou paradigma posa a les persones en el centre de l’equació i això suposa que l’èxit de les empreses i les ciutats es mesurarà per la seva capacitat d’atraure talent“, conclou.

Hi ha qui opina que la covid-19 pot provocar tot el contrari, que la gent deixi les ciutats i vagi a viure en zones que fins ara patien despoblació. “Dubto molt que es produeixi un gran èxode de gent; dependrà de cada ciutat i afectarà més a aquelles que no sàpiguen reinventar-se. Però, hi ha una cosa molt clara: és a les ciutats on passen les coses”.


Els aprenentatges del teletreball: alliberar-se del tediós ‘commuting

El confinament que hem viscut el 2020 ha generalitzat el teletreball i ja podem extreure algunes conclusions. El principal avantatge per als empleats és que el teletreball elimina els temps de desplaçament, l’anomenat commuting, segons l’argot del sector. Segons les dades registrades per l’aplicació de transport Moovit, a Barcelona els desplaçaments a la feina en transport públic tenen una durada mitjana de 50 minuts, un període una mica inferior als 62 minuts de Madrid. Per la seva banda, estudis de la consultora Nielsen constaten que el 41% dels espanyols triga més d’una hora a arribar al seu lloc de treball, el que suposa perdre més de dues hores al dia, és a dir, una jornada laboral completa a la setmana ficats en un cotxe, un tren o un autobús.

El commuting, per tant, incideix directament en la qualitat de vida, de manera que el teletreball que s’ha posat en marxa de forma massiva per la covid-19 s’ha viscut com un alliberament per part de molts ciutadans. Una mostra d’aquest efecte alliberament és una enquesta realitzada aquest estiu per CBRE a més de 10.000 persones en 18 països. A la pregunta sobre quin és el principal avantatge del teletreball, el 92% dels enquestats van assenyalar el no haver de desplaçar-se diàriament a l’oficina i evitar els embussos i les aglomeracions al metro. Aquesta resposta es va imposar clarament als avantatges que suposa la reducció del risc de contagi o l’increment de la conciliació familiar.

teletreball
El teletreball té molts avantatges, però també inconvenients que poden passar factura a la salut.

No obstant això, treballar des de casa té una cara B vinculada, fonamentalment, a la nostra salut física i mental. El gran risc de convertir una llar en una oficina és el sedentarisme — una de les principals causes de mort al món segons l’OMS — i el fet de no tenir espais de transició entre les diferents facetes de la vida. També es perd tot l’aspecte relacional i d’estímul a la creativitat que aporten les oficines físiques, que, a més, estan dotades de molta més tecnologia que la que tenim a casa.

S’imposa, per tant, un model híbrid, és a dir, sistemes laborals que combinin dies de teletreball amb jornades d’assistència a l’oficina. Segons CBRE, aquest model híbrid també evolucionarà, ja que no acaba amb els inconvenients ni del teletreball ni de la feina presencial, només els limita a un nombre determinat de dies a la setmana. Quina és la solució llavors? Segons Xavier Güell, la solució davant d’aquest nou paradigma és “el model fractal”, és a dir, un model d’empresa que es replica a si mateixa de manera descentralitzada en unitats més petites i interconnectades, el que es tradueix en un “canvi total de paradigma en la manera d’ubicar i dimensionar els espais de treball de les empreses”.

Les empreses hauran d’ubicar-se on viuen els seus empleats. ©Vicente Zambrano González

En aquest escenari cobren protagonisme els barris, ja que són “la dimensió més harmoniosa i compatible amb la vida diària de l’ésser humà”. Segons CBRE, el model fractal basat en els barris ofereix beneficis en matèria de salut, sentiment de comunitat, sostenibilitat, qualitat de vida, productivitat, conciliació i atracció i retenció de talent.


Un nou paradigma: el talent, al centre

Tota aquesta revolució té al talent com a gran protagonista, ja que la digitalització i l’ús intensiu de tecnologia fa que avui l’element realment diferenciador sigui el factor humà, és a dir, tot allò que no puguin fer les màquines. “Abans, vivíem en un món capital centric, és a dir, les empreses anaven on estava el poder i el capital i les persones havien d’anar on hi havia les empreses, ara el centre s’ha revertit: passem al model people centric, on el centre és el talent i, gràcies precisament a aquesta tecnologia, les persones poden treballar des d’on vulguin, per això les empreses han d’anar allà on estigui el talent, és a l’inrevés”, subratlla Güell.

I on anirà el talent? Al lloc que li ofereixi una major qualitat de vida, un millor balanç entre vida laboral i familiar i on un pugui evitar-se els temps de desplaçament. En aquesta cursa, Barcelona, ​​pel seu clima, comunicacions, xarxa d’universitats i escoles de negoci, gastronomia, infraestructures científiques, model urbanístic i dimensió de ciutat parteix d’una posició clarament guanyadora. Aprofitem-la.