Un dia de març, abans de les 7 del matí, compro a l’Estació Central de Santo Domingo un boleto de abordaje de la companyia Caribe Tours i hi prenc un gran bus de vidres fumats amb destinació a Samaná, al nord de l’illa, una de les destinacions turístiques més espectaculars de la República Dominicana.
A mig camí, la nuvolada negreja: els vents alisis, en topar amb els bonys de l’illa, condensen el vapor, i tot sovint plou, a ratxes laterals. De tant en tant surt el sol. I veig gent desboscar a cops de matxet. A molts bohíos –les casetes dels camperols- crema tot el dia una bombeta damunt la porta (es veu que és habitual no pagar l’electricitat).
El paisatge és típicament africà, tropical, amb esveltes palmeres de tronc prim, i guineos –o bananers- de fulla ampla com orella d’elefant. En alguns claps dins el bosc de cocoters, apilen els cocos i els calen foc per cremar-ne l´escorça. Entre la frondosa vegetació tropical, de tant en tant es poden veure algunes esplèndides platges de sorra clara.
Travesso l’illa de sud a nord, de la costa del Carib a la de l’Atlàntic. Després de quatre hores i mitja de viatge, passant per Sánchez, Nagua i els arrossars de Cenoví, arribo a Samaná, la seva màgica badia. Quan la guagua s’atura a destinació, una esquadreta de morenos cavalcant petites motos japoneses envolten espectacularment la sortida del passatge, oferint-se com a taxi.
A la parada vénen taronges ja pelades, blanques. Els cocoters s’inclinen fins a la ratlla de l´aigua, transparent, de color turquesa. El gran atractiu de Samaná són les balenes geperudes, que es poden veure cada any entre mitjan gener i mitjan març. Procedents de les aigües fredes de l’Atlàntic Nord (algunes d’Islàndia, a 5.000 quilòmetres lluny) vénen a parir aquí després d’un embaràs d’onze o dotze mesos. I també aquí queden novament embarassades. I se’n van amb la proximitat de l’estiu.
Tot i que en aquest temps ja han començat a enretirar-se, i en queden poques, m’embarco en una llanxa planejadora per anar-les a veure de prop amb un petit grup d’italians. Encarem les ones a tanta velocitat que sovint quedem com a suspesos en l’aire fins a caure amb una planxada violenta. M’aferro com puc a la borda per no sortir disparat. A proa, un vailet com un simi, culivat, fa de contrapès i guaita.
“Ecco lá!…Ecco lá!…” –crida algú al cap de mitja hora de navegació. La llanxa minora, i finalment apaga el motor. És un monstre! La balena deu fer uns quinze metres de llarg i passa tan a tocar nostre que en sentim nítidament l’esbufec amb què expulsa l’aire dels pulmons. Navega, amb elegància tranquil·la, potser només a uns dos quilòmetres per hora: arqueja el llom, serpenteja amunt i avall, treu el morro, es capbussa i pren impuls amb l’ajut de la cua musculosa.
Quant deu pesar? Potser seixanta tones… Al seu flanc navega el balenó, que deu tenir només uns quinze dies, tot i que ja fa quatre o cinc metres… És també fosc, de pell llisa, amb les aletes i la panxa blanca. Mama durant el primer any l’espessa llet de la mare i, com ella, té al cap uns nyanyos que segons sembla els serveixen per orientar-se tot captant els estímuls de l’entorn.
Per dinar ens aturem al petit illot de Cayo Levantado. I sota un encanyissat a la platja tasto la llagosta cuita amb llet de coco. Però el peix d’escata ni me’l miro. La terrible ciguatera (que provoca un ferotge dolor muscular i un considerable desgavell neurològic que pot durar tres, quatre o cinc mesos) es transmet per la ingesta d’algun peix que, al seu torn, ha consumit una espècie d’alga tòxica (per protegir-se dels depredadors: la natura és sàvia…).
De retorn, el foraborda rugeix encara més rabiosament, trencant les ones sense manies. Massa tard, llegeixo en alguna banda: “Una embarcació poc marinera és perillosa. La majoria de les balenes es troben a mar obert, on hi ha fort onatge, i no a la part inferior de la badia, on el mar és més tranquil. Utilitzi tan sols embarcacions sòlides i segures que aguantin l’onatge i no arrisqui la seva vida navegant en embarcacions que no tinguin, almenys, una ràdio marina i un salvavides per a cada passatger”. Sí, cal prendre precaucions. Però l’avistament de balenes a Samaná és una experiència que no s’oblida.
