Qualsevol dels milers de turistes que es van submergir divendres als escenaris de Fira Gran Via, es va trobar a primera hora amb un públic entregat a les palmes i als quejíos, entre molta suor. No era la típica música electrònica que més tard oferirien grans artistes del panorama internacional com Bonobo, Moderat o The Blaze. C. Tangana s’estava menjant el primer concert de la nit amb la seva immensa proposta d’espectacle, Sin cantar ni afinar tour, una barreja de videoclip en directe i festa sense límits.
Entre brilli brilli i camises festivaleres, hi havia un predomini dels locals i tots ells estaven completament entregats, fins i tot, embogits. Com per no estar-ho. Grans temes com Demasiadas mujeres, Ingobernable, Tú me dejaste de querer, Comerte entera, Me maten, Los Tontos o Llorando en la limo s’acompanyaven d’una realització que semblava d’un producte audiovisual, amb C. Tangana sent el protagonista del seu propi sarau a l’escenari, entre taules de bar, músics i secundaris, tots ells, a les ordres d’una trama que feia de fil conductor. El públic era el convidat casual a tot allò. Fins i tot, podia anar a la seva, quan El madrileño els hi permetia petits plaers, com posar les llums en Slomo perquè es traslladessin en fraccions de segon a una discoteca i anessin al seu rotllo.
Molts dels forans que s’havien endinsat entre la massa no van trigar a sortir-se, conscients que allò era el que es diu typical Spanish i força intens. Alguns es quedaven a escoltar, si bé és cert que una mica més estàtics que la gran majoria, però també fascinats pel desplegament musical amb el qual C. Tangana complementava cada cançó. És a dir, els ja habituals convidats de luxe que l’acompanyen en aquesta gira i que es van donar a conèixer internacionalment amb el Tiny Desk, com La Húngara, El Niño de Elche o Antonio Carmona. Va faltar el de Castelldefels, l’aclamat Alizzz.
El mateix Puchito estava una mica sorprès d’estar tocant la seva música en un festival com el Sónar. En un recés entre cançons, es va dirigir al cambrer que els estava servint una copa darrere d’una altra —i també bevent-se-les—, estranyat per ser ell i la seva colla els que eren allà. I és llavors quan es va posar a buscar records. “El primer concert que vaig donar en la meva vida en un festival va ser en el Sónar”, va dir, “era a dos quarts de quatre de la tarda i no hi havia ningú”. El tipus de declaracions amb les quals els fans s’entreguen amb fervor al seu artista preferit per recordar-li que ell, ara, ja és el cap de cartell.
Un cas de creixement exponencial que no només servia per a ell sinó també per a l’altra gran protagonista de la nit. Una altra emergent en el Sónar de fa uns anys que ha tornat com a líder indiscutible: Nathy Peluso. Sabent que els dos artistes tocaven la mateixa nit, les travesses abans d’entrar al concert eren per saber si: a) Cantarien junts Ateo; b) Quin dels dos seria el que es presentaria en el concert de l’altre. Conscients que era un dubte que perseguia el públic, C. Tangana i Nathy Peluso van donar una resposta aviat, amb l’aparició de la cantant argentina establerta a Barcelona en la quarta cançó del concert de El madrileño. Poc a dir de la bachata còmplice que van protagonitzar a l’escenari, reproduïda amb intensitat pel públic. Era igual que no hagués donat temps d’anar per beguda i que la calor i la suor, tant la pròpia com l’aliena, envaïssin tota l’atmosfera. Amb Ateo, un només pot deixar-se anar.
Però aquesta no va ser l’única vegada que Nathy Peluso va provocar l’eufòria al Sónar. Ja ho havia fet la nit abans, protagonitzant el concert inaugural del festival, i ho va tornar a fer després del concert de C. Tangana. En uns pavellons firals més enllà i a l’aire lliure —molt necessari—, Nathy Peluso es va marcar la seva altra festa. Sinuosa, sensual, irresistible. No importava que Pucho i el seu crew haguessin deixat el llistó tan alt que fins i tot hi havia qui es preguntava si valia la pena seguir a Fira. El show de l’argentina combinava perreo amb ballet, saltar la corda i passos de classe de body pump. Tot seduïa i escalfava l’ambient.
El públic, cada vegada més animat amb el pas de les hores i les successives consumicions, li intentava seguir el ritme baixant fins on les cames els deixaven, però aviat es van adonar que això de Nathy Peluso no és humà. “Barcelona, us convido a passar una nit màgica”. Màgica i el que ella volgués i decidís amb Celebré, Sana sana, Sugga, Puro veneno, Business woman, Mafiosa o Corashe. I no va faltar el ja universal I’m a nasty girl, fantastic. Sabent que als locals no hi ha millor manera de guanyar-se’ls que amb un clàssic, l’artista multidisciplinària va tancar el seu concert amb la seva versió de Vivir así es morir de amor de Camilo Sesto. I, bé, ja es poden imaginar com van retrunyir les seves estrofes en la nit hospitalenca. “Barcelona, t’estimo”, va concloure entre llums de mòbil.
Sabent que als locals no hi ha millor manera de guanyar-se’ls que amb un clàssic, l’artista multidisciplinària va tancar el seu concert amb la seva versió de Vivir así es morir de amor de Camilo Sesto
Amb tot, els que havien arribat al Sónar gairebé per accident, ateus de la música electrònica, rendits després d’escoltar C. Tangana i Nathy Peluso, no van poder fer res més que quedar-se i deixar-se portar per les múltiples atraccions del festival. Ambientat en un espai desnaturalitzat i industrial, els decibels i els rius de gent envaïen cada racó de Fira Gran Via, desproveïda dels seus omnipresents senyors encorbatats de congressos i els seus expositors i moquetes més seriosos. La nit del divendres no només actuaven grans noms, sinó que també hi havia espai per deixar-se portar al Sonar Car, cobert de cortines vermelles tipus Twin Peaks, i fer-ho durant sis hores ininterrompudes. Fins i tot, hi havia opcions d’oci amb les quals treure adrenalina —si algú encara en tenia—, com els autos de xoc del pavelló 3, just on acostumen a situar-se els millors estands del Mobile a l’hivern.
I, no volent ser menys que altres festivals de la ciutat, tampoc van faltar les cues. En alguns moments, va semblar missió impossible poder carregar la polsera, amb files llargues que avançaven lent i els seus integrants sabent que, quan les superessin, haurien de tornar a esperar per sopar i poder beure alguna cosa, una necessitat sempre bàsica, més amb una onada de calor. Així mateix, amb C. Tangana obrint la nit, es va viure una mica de descontrol per arribar a temps al seu concert, amb aglomeracions poc habituals al Sónar a primera hora, segons reconeixien els més experts. L’artista, com a bon coneixedor dels disgustos que et dona la vida, va retardar la seva sortida en escena, alegrant l’espera amb l’Achilipú de Dolores Vargas o alguna canço del Morad. Per aquells que haguessin volgut que aparegués el raper de La Florida amb Puchito després d’aquesta prèvia, el podran veure aquest dissabte al Sónar de Dia. Com en el seu moment van estar C. Tangana i Nathy Peluso.
