Classe d'artteràpia. Foto de Jimena Ibáñez

Artteràpia: tots som artistes

El llenguatge de l’art és el llenguatge de l’ànima. Gràcies a aquest, podem fer manifest allò que no es veu, una emoció, un pensament, una paraula. Quan desenvolupem un procés artístic, som sincers, imaginatius, valents davant del llenç buit, el full en blanc o la roca en brut, es desperten un seguit de qualitats que es converteixen en instrument per a desenvolupar-nos en la vida. La qualitat no verbal que ofereix l’art permet l’expressió d’un missatge autèntic on no és possible l’autoengany

[dropcap letter=”E”]

l paradigma de la societat actual tendeix a reduir la constitució humana al cos físic, i ens oblidem d’aquest lloc on viuen les emocions o els nostres més profunds anhels. La creixent tendència a la mecanització en tots els àmbits humans, la desconnexió dels ritmes naturals, el acumular coneixements pensats per altres sense aprendre a desenvolupar un pensar individualment viu, l’atenció gairebé robotitzada que presenta la medicina convencional, la diversitat de substàncies tòxiques en la indústria alimentària, etc. ens presenta un escenari on l’ésser humà ha perdut importància. Vivim en una societat que tendeix a la deshumanització i per conseqüència a l’egoisme; passem més temps consumint pantalles que capvespres. És en aquest escenari on apareixen i s’instal·len desequilibris com depressions, ansietats, insomnis, síndromes d’hipersensibilitat química, trastorns i al·lèrgies alimentàries, càncer, TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat), o bé l’anomenada demència digital i l’addicció a Internet de què parla el psiquiatre i neurocientífic Manfred Spitzer.

L’art ens restitueix la condició humana, reconstrueix el camí cap al sentit de ser humans. Tots portem l’anhel de llibertat, l’impuls d’estimar i la capacitat de crear; tots som artistes! Tenim el compromís de consentir que així sigui, de donar una mirada a allò invisible que viu en nosaltres, per conèixer-el, transformar-nos a nosaltres mateixos i en conseqüència, a la societat. L’art no és una distracció, ni un luxe exclusiu d’uns pocs, sinó una necessitat humana; només cal reconèixer-nos com a éssers creatius i és aquí on l’artteràpia juga un paper important com a mitjà de diagnòstic, auto-coneixement i canvi. La teràpia artística reconeix el poder i la necessitat de la dimensió creativa. Se serveix de diferents arts, com la pintura, el modelatge, l’escultura, el moviment i la música per a construir un pont cap a l’interior de l’individu, facilitant no només l’expressió sinó també la impressió, a l’ànima, d’allò que pot mancar. El món dels colors és l’expressió directa del món anímic, un treball conscient amb el color, com parent de les emocions, exercirà un efecte sobre la fisiologia harmonitzant allò que ha perdut el seu equilibri. Mitjançant l’artteràpia es pot influir sobre les funcions físiques, vital-psicològiques, mentals i intel·lectuals. En aquest tipus de treball terapèutic és més important el procés que el resultat, és aquí on l’obra d’art ja no és el llenç sinó el propi ésser humà modelant a si mateix en la recerca de l’harmonia.

Material d’art. Foto de So Flow a Unsplash.

L’efecte curatiu de la creació artística es fa possible gràcies al fet que, a l’activitat artística, s’evidencien lleis que podem observar i percebre en les persones mateixes, per exemple a manera d’elements que enforteixen o debiliten, uneixen o dissolen, estimulen o calmen, que donen forma a imatges o escolten; i que també trobem en processos patològics com desequilibris. S’acompanya i anima els pacients, mitjançant les teràpies, a intervenir ells mateixos activament i creativa al procés patològic i a explotar el seu accés als recursos curatius. D’aquesta manera, el procés de donar forma al seu propi destí, i al desafiament que constitueix la malaltia, és un dels temes centrals en el transcurs d’una artteràpia que servirà de base per a la curació.

D’aquesta manera l’artteràpia acompanya la medicina, la pedagogia i la teràpia social. La teràpia a través de l’art ofereix atenció hospitalària i ambulatòria en teràpies, clíniques, centres de rehabilitació, institucions de salut i educació especial, institucions terapèutiques socials, en el sistema penal i en el context de situacions traumàtiques. En alguns països europeus, els fons de l’assegurança mèdica cobreixen el cost de la teràpia artística per prescripció mèdica. També actua com a medicina social en grups de persones amb un objectiu comú com ho són els equips de treball, per millorar la qualitat de les relacions, desenvolupar la confiança i la comunicació veritable, en la resolució de conflictes i en despertar la capacitat creativa.

En algunes institucions de Barcelona, s’aplica l’artteràpia com a part activa del tractament, per exemple, a l’hospital Sant Joan de Déu on és una valuosa eina de coneixement dels nens. A La Santa Creu i Sant Pau també està present dins dels serveis d’oncologia mèdica i la Unitat de cures pal·liatives. Hi ha diverses iniciatives independents suportades per entitats estatals com el cas de la Comissió de Veritat, Memòria i Reconciliació (per a víctimes del conflicte armat a Colòmbia) a la que dóna suport l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) juntament amb l’ajuntament de Barcelona, i en psicoteràpia hi ha centres que acompanyen a infants, joves i adults donant prioritat als recursos que ofereix l’art, com ho és el Centre de psicoteràpia Psique i Art. L’artteràpia és, doncs, un valuós element d’auto-coneixement, de transformació individual i col·lectiva. És un espai de trobada amb el diví que viu en nosaltres.