La data prevista per l’estrena a Barcelona de T’estimo si he begut era el març de 2020. Però, recorden què va passar? La pandèmia del coronavirus va irrompre arreu del món i amb ella tot va saltar pels aires. No va ser una excepció el muntatge amb què, des de feia temps, treballaven tres de les companyies de teatre més importants del país. El destí, capritxós com sempre, va decidir que aquell no era el moment idoni perquè l’obra veiés la llum i va instar a tots els membres que la conformaven a esperar fins a la tardor d’aquell any sonat per poder-la fer rodar per Catalunya, Balears i València.
S’imaginen què hauria passat si s’hagués estrenat quan tocava? Diuen que tot té el seu moment i el seu lloc. I que si les coses no passen quan han de passar és perquè, potser, és millor que no passin. Un any i set mesos després del que estava previst, el dissabte 9 d’octubre de 2021 T’estimo si he begut va fer la seva primera funció a Barcelona i l’obra no deixa d’exhaurir totes les entrades a cada sessió.
Per l’estrena oficial al Teatre Poliorama es va triar el dijous, 14 d’octubre, una data especial perquè es compleixen 25 anys que la companyia 3XTRES és al capdavant de la seva gestió. Enguany, encara és una data més significativa perquè T de Teatre i La Brutal se sumen com a nous socis d’aquest espai escènic de La Rambla.
L’obra és, abans d’apujar el teló, una fita per tres motius. D’entrada perquè és la primera vegada que Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre fan un muntatge junts. Segon, perquè també és la primera vegada que Empar Moliner puja a l’escenari els seus relats. Alguns els ha escrit per l’ocasió, d’altres formen part dels seus llibres T’estimo si he begut i Tot això ho faig perquè tinc molta por, guardonats respectivament amb el Premi Mercè Rodoreda i el Premi Lletra d’Or, l’any 2005. I tercer i últim motiu, l’espectacle és una fita perquè, avui, és l’únic musical en català a Barcelona.
La comèdia dirigida per David Selvas explica un seguit d’històries que tenen com a punt de trobada el Bingo Poliorama. Des d’allà, un grup de divertides i singulars treballadores es converteixen en les seves narradores. Algunes d’aquestes històries, diuen, són reals. D’altres, són fruit de la seva imaginació. Però, com pràcticament tot a la vida, sempre hi ha una part de veritat i una de ficció.
L’espectacle és una fita perquè actualment és l’únic musical en català a Barcelona
Empar Moliner diu que els seus personatges “són molt desgraciats”. Potser ho diu perquè en tots els relats se’n riu d’ells i de la seva sort. I en el fons, qui sap, potser també es riu d’ella mateixa. Moliner ens presenta històries de tota mena, un punt tràgiques però també còmiques. Com per exemple els pares que van a denunciar a comissaria que al seu fill li fan bullying a l’escola i acaben exposant-se com els seus principals botxins. Moliner també diu que els seus personatges “no són ni carismàtics, ni agraciats”. I en això estem d’acord, perquè per sobre de tot, el que són és quotidians. En ells, hi veiem el reflex de persones que coneixem. I en altres casos, a qui reconeixem és a nosaltres mateixos.
T’estimo si he begut és una caricatura de la vida, de les seves contradiccions i del seu absurd. De l’amor, del sexe i de les relacions. A vegades ho pots tenir tot, a vegades no tens res i a vegades tens una cosa, però vols una altra. I així en una roda que no deixa de girar i a la qual nosaltres anomenem vida i David Selvas Bingo! I és que no és casual que les històries tinguin en comú aquest històric tipus d’establiment. El missatge de fons de l’espectacle és que la vida és com un bingo: el destí té un bon grapat de números a repartir i a cadascú de nosaltres li toca un diferent. La pregunta és: tindrem sort?
“David considera al públic intel·ligent, per això fa aquest humor”, explica Empar Moliner. T’estimo si he begut és una invitació a jugar i temptar a la fortuna. Alguns marxaran a casa havent-ho perdut tot. Altres, només seran capaços de cantar línia. I alguns afortunats podran presumir d’haver guanyat la partida al destí.
Els actors que donen vida a aquest particular muntatge són Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca, Rosa Gàmiz, Marc Rodríguez, Mercè Martínez i Ernest Villegas. Tots demostren la seva qualitat artística sobre l’escenari. Però destaca especialment Mercè Martínez, que desborda el seu paper i fa una actuació sublim. El músic que posa la banda sonora és Andreu Gallén amb sis cançons compostes ad hoc per a l’ocasió, que fan que surtis del teatre sense poder treure-te-les del cap.
La primera aliança entre Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre aprova amb nota. Malgrat això, és difícil excel·lir i aquest cas no és una excepció. A vegades li falta ritme i hi manca un humor més picant, atrevit. Però fer comèdia no és fàcil i aquest és un espectacle que fa riure i reflexionar, que no és pas poca cosa. Personalment, em quedo amb les històries de la feminista Rosa Gàmiz, l’hipòcrita de l’Ernest Villegas i el seu one night stand. Però també és especialment bo el relat que protagonitzen Villegas i Martínez i el seu ridícul, però entranyable amor. Què hi diuen? Ve de gust anar al bingo? Tenen temps fins al 23 de gener.
