Agenda cultural setembre Barcelona 2018

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 09 / 18 

MASEGO

Plaça dels Àngels - 22 de setembre

Són molts els artistes i concerts interessants del BAM (Barcelona Acció Musical) dins els esdeveniments de les festivitats de la Mercè, entre els quals destaquen grups amb la carrera i nom de Mercury Rev. No obstant això, optem per recomanar el concert de Masego, artista nascut a Jamaica i instal·lat als Estats Units, que inicialment es va donar a conèixer a les xarxes amb el seu nom veritable, Micah Davis (Masego significa "benedicció" en tswana). La seva manera de barrejar música house amb saxo i teclats, per pura afició, i mogut per pretensions més aviat curioses (sembla ser, que per impressionar una noia), va cridar l'atenció d'alguns productors. El resultat és el disc Loose Thoughts (2016) que, juntament als seus temes posteriors, acumula milions d'escoltes.

Definir la seva proposta en termes musicals no és senzill, en la mesura que fusiona estils de la forma més desacomplexada, promovent ritmes i melodies que sonen com una excel·lent banda sonora per a una ciutat en essència cosmopolita, com és Barcelona. L'artista defineix l’estil de la seva música de forma combinatòria, com trap house jazz. Les etiquetes orienten, però en definitiva es confirmen limitades. El producte final és sempre únic, i en aquest cas d'allò més suggestiu. Masego s'atreveix fins i tot amb un tema dels Beatles... Millor és escoltar-lo aquí

OMER KLEIN TRIO

Jamboree, 12 de setembre

El Omer Klein Trio deu el seu nom al pianista, puntal del conjunt, que ha rebut diversos guardons. Al costat de Haggai Cohen Milo, contrabaix, i Amir Bresler, bateria, oferirà a la sala Jamboree un concert de jazz contemporani, obert a les tendències més actuals i sense renunciar a la creació de línies melòdiques.

Omer Klein ha col·laborat amb John Zorn, però no s'ha d'esperar de la seva proposta un desafiament constant, ni excessivament exigent de cara a l'oient. En lloc de dur a l’extrem les possibilitats sonores dels seus instruments (fins a una expressió que qüestiona qualsevol tipus d'expressió), cosa que el free jazz ha explotat a través d'impredictibles viaranys, el discurs es desplega de forma més pausada, suggestiva; des de cèl·lules a priori assumibles, que guanyen complexitat i al seu torn deparen grates sorpreses a l'oient. Si per "jazz" entenem llibertat, improvisació, obertura de mires i per suposat una certa manera d'entonar i articular el discurs... la proposta de l'Omer Klein Trio satisfarà l’oient. Els organitzadors expliquen, en aquest sentit: "Klein ha fet el seu debut discogràfic amb el gegant Warner Music amb Sleepwalker, un disc captivador, amb dosis d'energia i alhora lirisme; mostra fefaent de la millor tradició contemporània de l'art del trio de piano jazz".

Gustavo Dudamel

Palau de la Música, 18 i 19 de seteembre

Doble cita al Palau de la Música, per començar fort la temporada, amb la presència de Gustavo Dudamel al capdavant de la Mahler Chamber Orchestra i uns programes summament atractius, que inclouen simfonies d'alt voltatge en les dues dates.

El 18 de setembre és el dia dedicat a dues “quartes”: la de Schubert, anomenada "Tràgica" pels seus accents eventualment lúgubres -però, sobretot, per la sensació de destí que la impregna de començament a fi- i, a la segona part, l'última de totes les simfonies va compondre Johannes Brahms, una imponent construcció orquestral, que compta amb passatges tan vibrants com el moviment final, en què s'integra en l'esperit romàntic un mode compositiu barroc com el passacaglia. Al dia següent, el 19 de setembre, es podrà escoltar la Tercera simfonia de Schubert, sens dubte més lleugera i jocosa des dels seus compassos inicials, així com una de les peces simfonies més populars de Gustav Mahler, amb la qual aquella s'aparella a la perfecció: la Quarta simfonia és una espècie de periple per la natura, induït des del començament pel so del postilló, que finalitza amb l'angelical veu de la soprano, en aquest cas, la reconeguda Golda Schultz. La quantitat de registres i humors que acumula, passatges rítmics o extàtics, fan d'aquesta simfonia una obra característica del geni mahlerià i a la vegada molt disfrutable pel gran públic. Sens dubte, la visita de Dudamel suposa, novament, una fantàstica ocasió per gaudir d'interpretacions d'alçada.

La Cinquena de Mahler

L'Auditori, 28, 29 i 30 de setembre

La temporada musical de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) s'obre a l'Auditori amb una de les simfonies que han deixat una empremta més decisiva a la història de la cultura occidental,

amb permís de Beethoven, com és la Cinquena simfonia en do sostingut menor de Gustav Mahler, que de fet va ser emprada com a banda sonora de la Mort a Venècia de Lucchino Visconti. El món que construeix és una confluència de sonoritats i tradicions, articulades en cinc moviments apassionants, des de la declamació inicial de la trompeta que donarà pas a una marxa, fins al final exultant que explota el millor del nombrós planter, passant per descomptat per un Adagietto extàtic, aquell passatge que fa vacil·lar l'horitzó en un marc de suprema bellesa. El director titular de l'OBC, Kazushi Ono, és especialista en aquest tipus de peces simfòniques; obres de magnituds pràcticament insuperades, que posen en joc recursos i registres variats del conjunt orquestral, des d'una varietat d'elements de percussió a fanfàrries de metalls, sense obviar la textura i precisió requerida de les seccions de cordes o les intervencions reminiscents de les fustes. A la primera part, a manera d'introducció, es podrà gaudir alhora d'una composició simfònica de Robert Schumann -la Peça de concert per a 4 trompes i orquestra, op. 86- que no porta el nom de simfonia pel protagonisme dels instruments convocats i la llibertat dels moviments que la componen, caracteritzada per una plenitud sonora de metalls que es retrobarà en la composició de Mahler.

Nakany Kanté: Naka

La Mercè, 21 de setembre

Nit dedicada a la música africana, música prolífica i molt influent en tants artistes d’èxit internacional, que aquí se celebra amb tres fantàstics concerts. Els artistes convidats en ocasió de les festes de la Mercè han actuat en alguns dels principals escenaris, i compten amb una carrera acreditada.

El cas més evident possiblement sigui el de l'Orquestra Baobab, que va actuar al londinenc Barbican fa uns mesos, en un concert que ja vam recomanar. Un conjunt que en un dels seus discos més reeixits es reivindicava amb un punt d'ironia com "especialista en tots els estils", i que -sense marge per al dubte, i encara amb bon humor- garanteix la diversió dels assistents a l'esdeveniment. Complicat no deixar-se portar pels ritmes i l'animositat d’un conjunt, al qual hi haurà precedit la guineana Nakany Kanté (22h). Artista actualment instal·lada a Barcelona, el seu disc Naka va ser considerat per la revista Mondo sonoro com el millor disc nacional de 2016 dins de la categoria World Music. Per tancar la vetllada, ja de matinada, actuarà Seun Kuti (1.30h), fill de Fela Kuti, que va haver de cobrir el buit deixat per aquell després de la seva mort, i seguir al capdavant de la banda Egypt 80, "mantenint-se fidel -expliquen els organitzadors- a les consignes socials i polítiques d'un artista compromès, que havia barrejat sons ioruba amb el jazz i el funk".

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 09 / 18

Saul Leiter, In Search of Beauty

Foto Colectania, fins al 21 d'octubre

El títol de l'exposició de Saul Leiter, In Search of Beauty, és tan comprensible com equívoc, si s’entén en un sentit planer. Doncs no ha buscat l'experimentat fotògraf, al llarg de dècades, cap tipus de bellesa prototípica, sinó que la crea ell mateix, amb la seva pròpia mirada. La manera de compondre la imatge evidencia aquesta recerca, sent la creativitat inherent a un procediment en essència inconformista. Des de Foto Colectania, responsables d'aquesta fantàstica exposició, expliquen que "el seu llenguatge fotogràfic és el de l'abstracció: comprimeix la dinàmica espacial, obstrueix les línies de visió i renuncia a una perspectiva centrada". Fins i tot els títols de les instantànies assenyalen un detall clau, un element a priori menor, que no obstant això dota de màgia la totalitat del que és representat.

Turbulències

Caixaforum Barcelona, fins al 21 d'octubre

La funció de l'art contemporani dista de ser merament estètica, o millor dit cosmètica, si per això entenem una manera agradable de refermar-nos en el món circumdant. Els organitzadors de la mostra al Caixaforum,

que han escollit el terme "Turbulències” per al títol de l’exposició, ho deixen ben clar, en afirmar -a manera de definició- que "una turbulència provoca sacsejades i transmet inquietud. És un moviment brusc que ens aconsegueix despertar la consciència i aguditzar els sentits davant del que ens envolta". Les obres dels artistes són dissemblants en format i generacionalment, però coincideixen pel fet de suscitar preguntes i provocar el trencament d’algunes de les certeses i prejudicis que tots acumulem. Procedeixen de la Col·lecció "la Caixa" d'Art Contemporani, que en els últims trenta anys ve reunint obres dels artistes més inquiets i creatius del nostre temps, i que promouen una reflexió crítica, enfocada a la comprensió i millora del món en què vivim.

La cuina de Picasso

Museu Picasso, fins al 30 de setembre

Últim mes per gaudir de l'exposició "la cuina de Picasso", una exposició en què s'explota artísticament la sinestèsia -en la col·laboració dels sentits vista/gust- per suscitar en l'espectador experiències estètiques d'alt calibre.

Com se sap, un dels temes més característics de l'obra de Picasso és el menjar. Més enllà de la tradició de la natura morta, on es representen menjars exòtics o productes de la terra més pròxima, a l’obra de Picasso els aliments i la seva preparació per al consum tenen un paper rellevant, que incorpora i transcendeix el caràcter decoratiu, o la plasmació d’una abundància utilitzada també com a memento mori (per exemple, a El cistell de fruita de Caravaggio, amb la presència d’insectes que s’alimenten d’aquest aliment). L’experimentació inherent a la tècnica pictòrica de Picasso mostra amb una llum nova alguns productes o instruments de cuina, summament familiars, la qual cosa permet prendre consciència del deliciós i delicat artifici que és inherent a l’art culinari. No en va -adverteixen els organitzadors en la seva pàgina informativa- “la mostra compta amb la col·laboració excepcional de Ferran Adrià, que establirà un diàleg entre el procés creatiu de Picasso i la creació culinària contemporània”.

Robots. Els humans i les màquines

Cosmocaixa, fins al 31 de gener del 2019

La robòtica, la programació d’enginys artificials per realitzar tasques pròpies d'humans, no és una realitat futura, quimèrica, ni una mena de condemna, que condueixi forçosament a algunes de les visions distòpiques concebudes en el passat, des de Metropolis a Westworld, passant, obviament, per Blade Runner.

Com ensenya l'exposició al Cosmocaixa, es tracta d'una realitat present, inserida des de fa temps en les nostres vides -de formes a vegades inconscient- i que certament es projecta en el futur, obrint una infinitat de possibilitats. Ja no només per fer la vida més fàcil, o confortable, sinó per exercir tasques d'una manera més previsible i eficient. Doncs, al cap i a la fi, a les màquines se les determina per actuar en absència d'emocions i condicionants externs (deixant de banda el sorprenent cas de Hal 2000, l'ordinador de bord de l'estació espacial a la ficció cinematogràfica de Kubrick 2001. Una odissea a l’espai, les tendències homicides del qual semblen reposar en un bug o error en el sistema que provoca el patològic sentiment d'incomprensió i falta d'apreciació de les seves qualitats). En qualsevol cas, la perfecció a la que s'aspira amb la creació d'autòmats -per treballs tan diversos com la neteja o les cirurgia- no implica, però, l'absència completa de dilemes morals, com s'ha plantejat arran dels cotxes autodirigits, en cas de col·lisió. Al visitant de la present exposició se li plantegen una sèrie de preguntes fonamentals sobre la relació entre humans i robots, la possible col·laboració, confluència i fins confusió entre tots dos, com han il·lustrat algunes obres d'art dels últims segles.

Per què? Carme Solé Vendrell

Palau Robert, fins al 24 de setembre

La trajectòria de Carme Solé Vendrell com a il·lustradora de publicacions infantils compleix 50 anys, al llarg dels quals ha donat mostres de la seva qualitat humana, a través de la defensa dels drets de els nens.

Al Palau Robert, fins al 24 de setembre, poden admirar-se alguns dels centenars de volums -el total arriba a 800, segons precisa en la web- que ha il·lustrat, així com altres treballs en suports diferents, amb el protagonisme dels infants. La façana del Palau Robert mostra una sèrie de rostres, i una pregunta feridora i necessària, que planteja com d’incomprensible és el maltractament infantil: per què? A més del seu compromís amb la infància, Carme Solé Vendrell ha il·lustrat textos d'autors de l’alçada de Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Pere Calders, Miquel Martí i Pol o Gabriel García Márquez.

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: