Agenda cultural món setembre 2018
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 09 / 18
Javier Perianes
Amsterdam, 23 de setembre
Afortunats els residents o viatgers que freqüenten la capital dels Països Baixos, si és que són amants de la música clàssica. Doncs són diversos els mesos que, de forma consecutiva, recomanem esdeveniments musicals al mític auditori del Concertgebouw. En aquest cas, el protagonisme recau en un dels pianistes espanyols més internacionals, o almenys el que acumula més aparicions en les principals sales de concerts. Javier Perianes interpretarà el líric, sempre evocador Concert per a piano d'Edvard Grieg. Una obra excel·lentment representativa del corrent romàntic, que en la seva versió nòrdica suggereix paisatges infinits i una natura misteriosa. L'altra gran obra programada no és menys important, amb un potencial de significació present ja al sobrenom. La Simfonia núm. 5 de Felix Mendelssohn, coneguda com "La Reforma" per haver estat composta com a encàrrec per a la celebració de la revolució luterana, compta a més amb un motiu enigmàtic, però summament familiar per als wagnerians, doncs cobra un interès prioritari al Tannhäuser. Es tracta de l’Amen de Dresden. La simfonia és una mostra del magisteri compositiu de Mendelssohn, recuperador de les grans composicions de Johannes Sebastian Bach, però inflamat per un esperit inequívocament romàntic.
DANIEL BARENBOIM
Paris, 6 i 8 de setembre
A la Philharmonie de Paris, Daniel Barenboim dirigeix una obra del seu amic Pierre Boulez, un dels compositors més importants del s. XX.
Es tracta d'una obra així mateix honorífica, de record: Rituel in memoriam Bruno Maderna. Però no acaben les referències creuades, ja que a més de la composició de Boulez, l'altra gran obra programada, la Consagració de la primavera, és una de les que més fama va atorgar a Pierre Boulez com a director. De fet, la seva versió és una de les recomanades per la crítica, una joia discogràfica que exemplifica l’excel·lent intèrpret de Stravinski que va ser el francès. L'orquestra que interpretarà les dues obres, sota les instruccions de Barenboim, no és altra que la Staatskapelle Berlin, amb la que ha col·laborat en altres ocasions el mestre argentí (que així mateix posseeix les nacionalitats israeliana, palestina i espanyola). La seva estada a París no es limita a aquest esdeveniment, ja que el dia 8 es podrà gaudir d'un concert de cambra amb el conjunt batejat Ensemble Boulez, compost amb músics del conjunt berlinès i de l'orquestra West-Eastern Divan Orchestra, i en què el mateix Barenboim exercirà de pianista. Una de les peces programades, Sur incises, és factura de Boulez, i l'acompanyen el Quintet amb piano de Schumann i el Quartet per a cordes, op. 28 d'Anton Webern.
HAYDN & MOZART
Copenhague, 6 de setembre
Juanjo Mena, actual director de la prestigiosa BBC Philharmonic, dirigeix a la Koncerthuset de Copenhaguen -sala de concert dissenyada per Jean Nouvel i situada a l’Emil Holms Canal,
espai summament agradable en aquesta època de l'any- un bell concert dedicat al classicisme vienès al capdavant de l'Orquestra Nacional de Dinamarca. El programa compta amb obres tan melòdiques i amables com el Concert per a flauta i arpa, Kv 299, de Wolfgang A. Mozart (els solistes seran Ulla Miilmann i Zachary Hatcher) i dues simfonies característiques del període, la Simfonia núm. 88 de Franz Joseph i la inoblidable Simfonia núm. 40 en sol menor, KV 550, del compositor salzburguès. Peces que semblen especialment oportunes per a un final d'estiu encara temperat, òptim per a gaudir d'una ciutat que en aquestes dates confirma la seva tradicional auto-qualificació de "wonderful".
Samson et Dalila
Nova York, 24 i 28 de setembre
La inauguració de la temporada operística al Met és una ocasió assenyalada, que protagonitzen cantants a l'alçada, com la mezzosoprano Elīna Garanča i el tenor Roberto Alagna.
Encara es recorda la intensitat del duo que van formar en la seva representació -en aquest mateix escenari- de la Carmen de Bizet. L'obra escollida en la present, Samson et Dalila, del compositor, també francès, Camille Saint-Saëns es basa en un cèlebre episodi bíblic. Explica com Samsó -fornit jutge d'Israel, però subjecte, com tots, a la humana feblesa- és seduït i acaba confessant a Dalila el secret de la seva força, en col·laboració amb els seus enemics filisteus. Dues àries cèlebres d'aquesta òpera -la més programada de Sant-Saens- revelen el calibre de l'atractiu al qual sucumbeix Samsó, es tracta de "Printemps qui commence" i "Mon cœur s'ouvre à ta voix". La posada en escena és a càrrec de Darko Tresnjak, guanyador d'un prestigiós premi Tony pel musical A Gentleman 's Guide to Love & Murder el 2014. Certament l'escenificació és magnificent, amb dissenys de colors vius que fusionen l'aire tradicional, veterotestamentari, amb una estètica moderna. Les funcions comencen a finals de setembre i s'estenen al llarg del mes d’octubre.
FAUST
Madrid, fins al 7 d'octubre
Després d’una espectacular escenificació de Tristany i Isolda a finals de 2017 per part d’Álex Ollé (alma mater de la Fura dels Baus),
la inauguració de la temporada d'òpera al Teatro Real promet així mateix emocions fortes, amb el Faust de Gounod. L'escenògraf català vehicula la intensitat psicològica del drama originalment ideat per Goethe: el famós pacte, mitjançant el qual accedeix Faust a un estatus privilegiat de sapiència, que al mateix temps representa la seva condemna. Els personatges de la trama seran caracteritzats per cantants de primer nivell, començant pel propi Dr. Faust, el sol·licitat tenor Piotr Beczala, seguint pel Mefistòfil de Luca Pisaroni i, completant el trio protagonista, la Margarida de Marina Rebeka.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 09 / 18
Alphonse Mucha
Paris, fins al 27 de gener del 2019
A partir del 12 de setembre al parisenc Musée du Luxembourg podrà gaudir-se d'una exposició essencialment icònica. Doncs més que el nom de l'artista txec en què es centra -Alphonse Mucha- el que es recorda i reconeix és una estètica modernista, íntimament associada a les metròpolis artístiques durant el canvi de segle, entre les quals la mateixa París, capital de l'Art Deco. És característic el gust per l'adorn, aplicat a totes les coses creades, des d'elements urbans (fanals, bancs...) fins a joies, com deriva natural de l'Art Nouveau o Jugendstil. Alphonse Mucha d'alguna manera participa de la transició entre les dues èpoques -la segona pot ser entesa com un desenvolupament de la primera- amb una ingent producció de cartells, generalment protagonitzats per dones longilínies de cabellera onejant, i presència d'ornamentació natural, com motius florals, amb un potencial d'atracció elevat. D'aquí que, amb el pas del temps, aquestes figures es converteixin en models de bellesa, emprades en publicitat per a la venda de diferents productes, entre els quals begudes espirituoses. Creacions que donen forma a una cosmovisió moderna, actualització dels motlles clàssics, en aquesta mesura vigents.
EGON SCHIELE
Viena, fins al 4 de novembre
100 anys després de la mort d'Egon Schiele, la seva obra -ja molt més coneguda i acceptada que en l’època de creació- continua sent polèmica, i d'una manera gairebé inevitable.
El caràcter complex de l'artista vienès es manifesta en la recurrència del seu tema predilecte, la sexualitat, especialment evident als dibuixos. No és, però, l’únic tema. Altres motius naturals llueixen meravellosament als seus quadres, com paisatges amb arbres (que semblen esquerdar el llenç, amb un peu a l'abstracció), cases de pobles, d’eloqüent irregularitat, o composicions al·legòriques, entre les quals la cèlebre Mort i donzella. En moltes d'aquestes teles aplica Schiele una extraordinària superposició de capes de color, aconseguint efectes translúcids, veladures que aporten significació i en ocasions relleu als quadres, la qual cosa demostra el caràcter visionari d'aquest torturat artista. El Leopold Museum ofereix fins al 4 de novembre una retrospectiva imprescindible.
Gerhard Richter: Abstraction
Postdam, fins al 21 d'octubre
A diferència d'altres exposicions dedicades a l'artista contemporani Gerhard Richter, la del Museu Barberini de Potsdam
-emblemàtica localitat en què es troba el bell palau Sans Souci del dèspota il·lustrat Frederic II de Prússia- se centra exclusivament en les seves obres abstractes, realitzades des del 1960 a l'actualitat. La fascinació que ha despertat l'obra de Richter resideix en gran mesura en la porositat dels límits entre figurativisme i abstracció; límits que, d'altra banda, haurien de ser molt clars -doncs la diferència rau en la representació delineada- i d’aquí precisament l'interès. L'explicitació de la desaparició de la figura fins a l'extrem es mostra en les obres reunides. Es potencia el color i un dinamisme que òbviament ja res representa sent, amb tot, de gran expressivitat. El director del museu brandenburgès, explica: "L'abstracció corre com un fil daurat a través de la pintura de Richter. Malgrat l’aspecte volàtil i divers que per alguns contemporanis evidencien els seus canvis de fase, l'obra de Richter, però, ha impulsat i transformat l'abstracció”.
Lorenzo Lotto. Retrats
Madrid, fins al 30 de setembre
Lorenzo Lotto (Venècia, 1480 - Loreto, 1557) és un nom que generalment coneixen només els especialistes en art del Renaixement. Amb tot, atresora qualitats exclusives dels grans mestres, aquells que sí han transcendit.
La finor del seu traç i capacitat per captar l'expressió dels trets humans és absolutament magistral. Un dels primers estudiosos, Bernard Berenson, va considerar que Lotto -en paraules dels organitzadors- va ser "el primer retratista preocupat per reflectir els estats d'ànim i, com a tal, el primer retratista modern". Però el desconeixement de la seva obra, fins a la dècada dels vuitanta del segle passat, és un fet no menys qüestionable, que fa d'aquesta pionera exposició -temàticament centrada en la seva habilitat com a retratista i organitzada pel Museu del Prado en col·laboració amb la National Gallery de Londres- una oportunitat per descobrir el geni del pintor venecià.
HAPPY BIRTHDAY MARILYN!
Nova York
Marilyn pot ser vista com la musa de les muses, però també com la icona sobreexplotada d'una feminitat que camina ambiguament pel filferro estès entre la fama i poder.
Una exposició a ella dedicada, en una galeria novaiorquesa que ha redefinit la relació del potencial client amb les obres d'art contemporani, ofereix diferents cares de la que potser va ser primera de les celebrities per venir, en fotografies preses entre els anys 1945 i 1962. les instantànies més cèlebres formen part de l'imaginari col·lectiu, estan gravades en l'estrat profund de la consciència, en molts casos, com a paradigma de bellesa o model de comportament desimbolt, i en definitiva socialment exitós. Però també podem descobrir, en aquesta mostra, les imatges prèvies a la seva transformació -diverses cirurgies, segons s'ha dit, prèvies al salt a la fama- que ensenyen a una Norma Jean en camisa a quadres, amb una frescor i naturalitat alienes a la seva posterior i prototípica imatge. Una jove plena de vida i somnis, semblant a tantes altres, que no obstant això -a diferència d’aquelles- va poder complir, a un preu molt alt. La mort prematura fa que la seva imatge, abundant en el miratge, romangui lligada a un model d'eterna joventut i sex appeal llargament envejats. Ironies del destí.