Agenda cultural món juny 2021

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

01 / 06 / 21

Projecte Demos

París, Philarmonie, 7 de juny

Amb la idea de contribuir a la "democratització cultural", la Philarmonie de Paris ha organitzat un esdeveniment amb artistes de primer nivell -entre els quals la pianista Khatia Buniatishvili, una de les il·lustres defensores del projecte, el violoncel·lista Jean-Guihen Queyras, o la soprano Sabine Devieilhe- que es reuneixen de forma altruista per recaptar fons que fomentin la creació d'orquestres Demos. Un projecte iniciat en 2010, que s'adreça a nens i nenes de 7 a 12 anys, a qui se'ls facilita l'aproximació a la música i una formació que no només és tècnica. L'atenció que reben i l'aprenentatge d'un instrument comporta grans beneficis per a la formació personal, com s'ha comprovat en diversos contextos, en les darreres dècades. El concert presenta un programa molt entretingut, amb fragments d'obres fonamentals i recognoscibles, que seran gaudits per tots els públics. Ens referim, per exemple, al final de la Simfonia del nou món de Dvorak, la Rapsòdia hongaresa núm. 2 de Liszt, el Cànon de Pachelbel i fins i tot l'emotiva Hallelujahde Leonard Cohen, en versió per a orquestra. Però, a més del programa, no podem passar per alt el que potser és el punt fort de la vetllada: la possibilitat de donar veu i sentir als joves intèrprets que procedeixen de les primeres fornades del projecte, i que interactuaran braç a braç amb aquelles figures de la interpretació musical. Un privilegi compartit, que testifica l'abast de la música.

MAHLER I BERG

París, Philarmonie, 16 i 17 de juny

"Dues obres mestres elegíaques: primer el Concert de Berg escrit per a la filla d'Alma Mahler, que va morir als 18 anys, després la Simfonia núm. 5 de Mahler, de la qual Visconti, a Mort a Venècia, va interpretar com un símbol de morbositat postromàntica", expliquen els organitzadors

de l'esdeveniment. En efecte, són dues peces de gran emotivitat, belles i feridores. Revelen alguns dels camins compositius més atrevits, transitats en una època convulsa, entre el malestar fin de siècle i l'avidesa de desenvolupament industrial i tecnològic. El concert per a violí d'Alban Berg, "En memòria d'un àngel", es troba articulat segons la teoria dodecafònica. Consta de dos moviments, el primer dels quals pretén ser una mena de retrat de Manon, la filla que Alma va tenir amb l'arquitecte Walter Gropius, mentre que el segon -expliquen els organitzadors- es troba "marcat per la tragèdia i el fatum, evoca la malaltia i la mort, fins a la cita redemptora d'un coral de Bach". Per la seva banda, la Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler consta de 5 moviments imponents: "emprèn un viatge a través de les ombres, amb la seva marxa fúnebre introductòria, a la llum recapitulativa del finale. Enmig, el lirisme estàtic de l'il·lustre Adagietto desborda amb la seva harmònica sumptuositat i l'expressió de dolor en el procés de superació". Els artífexs d'aquest concert -en dues sessions consecutives, els dies 16 i 17 de juny- seran els músics de l'Orchestre de Paris sota la direcció del llegendari Michael Tilson Thomas, bon coneixedor del repertori. Sense oblidar, per descomptat, la intervenció d'un dels virtuosos francesos més internacionalment apreciats, el violinista Renaud Capuçon, qui assumirà el paper de fil conductor en la captivadora peça d'Alban Berg.


DONIZETTI AL REAL

Madrid, Teatro Real, del 2 al 13 de juny

No serà precisament una de les òperes més conegudes de Gaetano Donizetti, qui va explotar la seva facilitat per a la melodia i el sentit gioccoso en una comèdia com L'elisir d'amore, però Le convenienze ed inconvenienze teatrali, suposa, amb tot, una mostra representativa d'aquest mateix geni, pel que fa a la il·lustració musical

d'una trama en què la metaficció abunda. En el cas d'aquesta òpera, que el Teatre Real de Madrid presenta com Visca la mamma -Helmut Käutner, director de cinema alemany, així la nomenà en la seva producció de 1969-, un encàrrec operístic donarà peu a una sèrie de situacions curioses. Els organitzadors ho resumeixen amb la següent pregunta retòrica: "Una òpera en la qual la prima donna és un baríton?". La qüestió és que aquesta farsa de "teatre dins del teatre", estrenada a Nàpols el 1827, ens mostra els "contratemps patits per una companyia d'òpera de segona fila en muntar en un teatre de províncies el gran drama seriós Romolo ed Ersilia, i en el qual les insuportables tensions entre les dues cantants principals només es resoldran mitjançant la decisiva intervenció de la mare d'una d'elles". Coproduïda junt amb l'Opéra de Lió i el Grand Théâtre de Genève, la posada en escena ha estat pensada per Laurent Pelly, molt apreciat pel públic arran de la seva versió, algunes temporades enrere, de La fille du regiment.

UNA CELEBRACIÓ BARROCA

Londres, Barbican, 20 de juny

Icònica com poques, l'obra de Vivaldi més cèlebre -Les quatre estacions- és tot menys avorrida. Inclús si les seves melodies són tremendament familiars, no deixa de fascinar l'oient per la varietat cromàtica de la partitura i la riquesa dels tempi, summament contrastats, a la recerca d'una

suggestió sonora que juga a fons la carta de la sinestèsia, com per evocar els elements i formes naturals que se citen en cada època de l'any: "ventades hivernals, dies boirosos d'estiu, gossos que borden i ocells que canten: poden escoltar-se tots ells en l'obra més popular de Vivaldi, interpretada aquí per l'Acadèmia de Música Antiga i la violinista Rachel Podger", expliquen des del Barbican. La reobertura de què sens dubte és un dels principals centres culturals de Londres i d'Europa, suposa una excel·lent notícia que, d'alguna manera, es pot celebrar -com retorn a la "normalitat"- gràcies a la programació d'un concert que completen 2 concerti grosso de Corelli, especialment atractiu tenint en compte els intèrprets convidats. En l'ocasió present -com s'ha assenyalat- serà la violinista Rachel Podger, guardonada el 2018 per Gramophone amb el premi de "Artist of the Year", qui assumeixi el paper protagonista, flanquejada pels músics de l'Academy of Ancient Music, conjunt especialitzat en versions amb criteris d'època, que durant dècades Roger Hogwood va posar en el primer pla de la interpretació musical.


SPINOSI A BERLÍN

Berlín, Philarmonie, 17-19 juny

La veu de contratenor Philippe Jaroussky és admirada arreu del món. De fet, també a Barcelona ha rebut els elogis de públic i crítica. En l’escenari de la Berliner Philarmonie, sens dubte, un dels principals del vell continent, cantarà algunes àries virtuoses d'òperes de Vivaldi i Rossini, amb l'acompanyament musical del conjunt

amfitrió -la Filharmònica de Berlín- que no està especialment acostumat a interpretar el repertori barroc. Òbviament s'espera una adaptació en nombre d'efectius i pautes interpretatives, i així com la característica precisió i energia, que serà en aquest cas canalitzada pel director Jean-Christophe Spinosi, especialista -ell sí- en interpretacions amb criteris historicistes. De fet, més enllà de les àries per a contratenor, el públic que assisteixi al concert físicament o mitjançant la plataforma Digital Hall -de forma telemàtica, sigui o no sincrònica- podrà apreciar el desplegament de vivacitat i eloqüència en la simfonia de Haydn al·ludida amb el sobrenom de "l'ós" i molt especialment en la gloriosa composició final de Wolfgang. A. Mozart, la Simfonia nº 41, coneguda per la posteritat com ‘Júpiter’ pel seu poder i caràcter majestàtic, que culmina amb un inoblidable moviment -molto allegro- en fuga.


MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

01 / 06 / 21

Frida Kahlo i Diego Rivera

Amsterdam, Cobra Museum, fins al 26 de setembre

Amb el suggestiu títol Frida Kahlo and Diego Rivera: a love revolution el Cobra Museum ofereix una exposició amb algunes de les millors obres d'art de Mèxic, mai abans exposades als Països Baixos. A més de poder contemplar una selecció de pintures de Frida Kahlo (Mèxic, 1907-1954), concretament vint-i-tres -entre les quals es troben algunes de les seves obres més icòniques- la mostra incorpora també dibuixos i fotografies, que ensenyen amb major proximitat la faceta creativa de l'artista, així com la seva relació amb Diego Rivera -de qui s'ofereixen una trentena d'obres- i l'ambient cultural de l'època. El comissari de l'exposició, Stefen van Raay, ha explicat que "amb aquesta exposició, el Museu Cobra aborda temes urgents com el compromís polític i social, la lliure expressió, l'emancipació i el gènere. Temes que són tant més importants en la nostra societat en aquests temps convulsos. Esperem inspirar el públic del nostre museu amb el fascinant treball de Kahlo i els seus contemporanis".

SEBASTIÃO I LÉLIA SALGADO AMB J.-M. JARRE

París, Philarmonie, fins al 31 d'octubre

Amb uns mitjans que poc tenen en comú amb els de les exposicions immersives, en què predomina la tecnologia digital, l'exposició de Sebastião i Lélia Salgado recrea la veu i el testimoni de les comunitats ameríndies fotografiades gràcies a una banda sonora de luxe que acompanya el recorregut, una veritable

"simfonia mundial" -expliquen els organitzadors- imaginada per Jean-Michel Jarre a partir dels sons de bosc. S'alia de manera meravellosa la dimensió natural amb l'artifici de la creació musical, per oferir als visitants l'experiència de ser-hi, dins la vegetació o vivint entre els grups ètnics -deu en total- que Salgado va retratar després de conviure-hi durant setmanes. En efecte, "l'exposició ressalta la riquesa de l'univers sonor amazònic en reunir les impressionants fotografies de Salgado amb una creació original de Jean-Michel Jarre realitzada a partir de sons concrets de bosc. El murmuri dels arbres, el crit dels animals, el cant dels ocells, o fins i tot l'estrèpit de les aigües que brollen des de dalt de les muntanyes, recollides in situ, al cor de la selva amazònica, configuren un paisatge sonor adaptat a la ruta de Salgado". Les més de 200 fotografies que es recopilen, complementades per projeccions, ressalten la fragilitat dels ecosistemes naturals. Els organitzadors apunten, més enllà de la bellesa dels paisatges naturals plasmats, que les imatges documentals permetran "escoltar les veus dels que habiten el bosc i comprendre la riquesa de la seva cultura. Amb la força d'aquestes imatges, Sebastião i Lélia Salgado esperen estimular el pensament i l'acció a favor de la preservació d'aquest inestimable patrimoni de la humanitat".

ESCULTURES D'ANTONIO LÓPEZ

Madrid, Reial Casa de Correus, fins al 20 de juny

Conegut sobretot per la seva obra pictòrica, aquest mestre de la pintura hiperrealista ha donat mostres així mateix de la seva originalitat com a escultor. En els exteriors de la Reial Casa de Correus de Madrid poden contemplar-se dues escultures

enormes que representen un cap de nadó -la néta de l'autor als sis mesos d'edat- sota el títol Carmen desperta i Carmen adormida, "fidels retrats de la nena, que simbolitzen l'energia de l'inici de la vida a través d'aquests trets infantils, executats a gran escala". El contrast entre el tema de l'obra i la seva monumental materialització no només permet apreciar trets d'una altra manera inadvertits, sinó que trasllada reminiscències d'aquesta veritat intuïda per alguns artistes romàntics a propòsit de la veritable alçada dels nens, del seu caràcter semi-diví, que per exemple va portar Philip-Otto Runge a representar-los com a figures belles i gegantines, plenes de felicitat i poder. Encara que en el cas d'Antonio López només s'aprecien els rostres, no els seus cossos, en moments contrastats -en actituds diferenciades, segons si és de nit o de dia- al mateix temps s'endevina aquella plenitud. El visitant podrà acostar-se a les obres caminar i envoltar-les, mirar-les en perspectiva, alineades o superposades. En suma, relacionar-se amb aquest conjunt escultòric d'incalculable pes específic, contundent i entranyable.

MATTHEW BARNEY

Londres, Hayward Gallery, fins al 25 de juliol

El videoartista Matthew Barney ha reconegut en diverses ocasions com les seves creacions deriven d'experiències viscudes per ell en primera persona. Una mena de recreació audiovisual la narrativa de la qual no procedeix o avança d'una manera eminentment intel·lectual - "penso instintivament", ha reconegut- i que busca

plasmar els límits de la pròpia autocomprensió, en exercicis de funambulista no només metafòrics. A la Hayward Gallery del centre cultural Southbank els assistents podran gaudir de la projecció d'una obra de més de dues hores de durada, en la qual el creador explora les fronteres del que és verbalitzable, i per tant del mateix llenguatge audiovisual. El títol Redoubt incideix en la repetició del dubte, de la suspensió d'un judici que es torna autoconscient en un grau elevat, però qui sap si menys ambigu.

MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: