Agenda cultural món agost 2022

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

01 / 08 / 22

AGOST AL CONCERTGEBOUW

Amsterdam, Concertgebouw, 2 d'agost

Una de les sales de concert més actives -si no la més activa- durant aquest mes d'agost és sens dubte la de la capital holandesa, amb concerts pràcticament diaris de molt alt nivell, que compten amb solistes tan prominents com Isabelle Faust i directors com Daniel Harding, donant alhora l'alternativa a diferents joves orquestres. En aquest sentit, la primera data que recomanem correspon al concert del dia 2 d'agost: la Jove Orquestra Nacional dels Estats Units d'Amèrica (NYO-USA), embarcada en una gira europea amb parades a Amsterdam, Berlín, i Lucerna -entre altres ciutats importants- sota la direcció de l'aclamat director Daniel Harding. El futur de la música orquestral nord-americana es mostra en un programa ric en al·licients, amb partitures tan magnífiques com la Cinquena Simfonia de Gustav Mahler o l'elegíac Concert per a violoncel d'Elgar -que la malaguanyada Jacqueline Du Pré va popularitzar, llegant a la posteritat versions inoblidables- amb el protagonisme, en aquest cas, de la jove virtuosa Alisa Weilerstein.

L'endemà, el dia 3 d’agost, tindrà lloc un concert força interessant, potser no tant per les obres -una de les més populars del repertori, Les quatre estacions de Vivaldi i altres obres concertants- sinó pels intèrprets convidats, especialistes en música barroca, amb la violinista Rachel Podger al capdavant. Altres dels plats forts del mes, amb criteris interpretatius d'època, correspon al concert que ofereix l'incansable Philippe Herreweghe al capdavant de la Concertgebouworkest i el seu conjunt el seu conjunt coral predilecte, el Collegium Vocale Gent, amb què encararà una partitura tan enorme i mítica com La creació de Haydn, el dia 25 d'agost. Un altre dels moments importants del mes, haurà esdevingut uns dies abans -concretament el 18- amb la interpretació del Concert per a violí de Beethoven per por Isabelle Faust, amb la direcció de Gustavo Gimeno. Al capdavant de l'orquestra local, de primeríssim nivell i una llarga història d'èxits, també interpretarà una de les partitures preferides del públic, la Novena simfonia (“Del nou món”) d'Anton Dvorak. Finalment, per tancar el cercle iniciat amb la visita de la Jove Orquestra Nacional dels Estats Units d'Amèrica, cal recordar la invitació de dues joves orquestres més, la dels Països Baixos (Jeugdorkest Nederland), que tocarà programes diferents -molt interessants, tots dos- el 5 i 16 d'agost, i la Jove Orquestra de la Unió Europea, que el dia 26 tocarà, entre altres peces, La consagració de la primavera d'Igor Stravinsky, amb la generosa direcció del mestre Gianandrea Noseda. D'altra banda, no podem oblidar la visita de la Ukrainian Freedom Orchestra, el dia 11, que tocarà obres capitals del repertori, juntament amb la d'un compositor ucraïnès -Valentín Silvéstrov- que obrirà la vetllada.

 

ERYKAH BADU

Nova York, Prospect Park, 5 d'agost

En un dels mítics emplaçaments de Brooklyn, el Prospect Park, al qual fa referència la pel·lícula Blue in the Face -realitzada per la curiosa dupla formada pel cineasta Wayne Wang i el novel·lista Paul Auster, reunits un cop més després

de l'èxit de Smoke-, tindrà lloc el concert d'Erykah Badu. Cantautora, productora discogràfica i actriu nord-americana, la seva música evidencia la influència del R&B, el soul de la dècada de 1970 i el hip hop de la dècada de 1980. Als 90 va començar a vincular-se a artistes com D'Angelo i Maxwell, arribant a ser qualificada de "Reina del Neo Soul". Un concert en què el carisma de la cantant, els últims discos del qual va produir la no menys mítica discogràfica Motown, sortirà inevitablement a la llum.


‘FESTIVAL GIGANTE’

Madrid (Alcalá de Henares), del 25 al 27 d'agost

El nom escollit per a aquest Festival de final d'estiu, a la localitat d'Alcalá de Henares, difícilment causarà indiferència, semblant especialment idoni als amants del pop i el rock espanyol i l'escena indie. Doncs el

cartell d'artistes que hi participen en efecte se centra de forma gairebé exclusiva en artistes que van aconseguir la fama per aquestes latituds, alguns amb una trajectòria de diverses dècades. Pensem per exemple en el grup L'Habitació Roja, Dorian o Lori Meyers. Entre els artistes d'èxit més recent, cal esmentar la presència de Rigoberta Bandini, que ha anunciat una aturada en la seva frenètica activitat per als propers mesos, després de complir amb els compromisos prèviament adquirits. Altres noms destacats -a més de curiosos- de l'extens elenc de participants, al llarg dels tres dies de Festival, són Miss Cafeïna, La cabra mecànica, Ladilla russa o Joe Crepúsculo.

París, Philarmonie, 31 d'agost

París, Philarmonie, 31 de agosto

Un concert a tenir molt en compte, organitzat a la parisenca Philarmonie, que reuneix Jacob Banks, a qui la crítica ha destacat per la seva ànima poderosa i sensible, i la banda londinenca Kokoroko, que continua amb la dinàmica d’èxits

que va iniciar el 2019; quan van ser inclosos com la gran revelació de l'any gràcies a un primer EP amb el tema deliciosament oníric -"Abusey Junction"- i a concerts càlids i festius, inclosa una actuació a Jazz at La Villette que va deixar molts dels assistents amb ganes de més. Després d'un obligat parèntesi de dos anys, Kokoroko torna a l'activitat amb un disc anunciat per al 5 d'agost, Could We Be More, testimoni humanista i col·lectiu d'un grup perfectament situat entre l'energia de l'afrobeat i la dolçor del jazz amb tons soul. Per la seva banda, la novetat de Jacob Banks, Lies About the War -un esperat segon àlbum- demostrarà la seva energia i sensibilitat, que arriba a un públic cada cop més nombrós i entusiasta. Banks, que va deixar la Nigèria natal per Birmingham a l'edat de 13 anys, amplia en el seu nou treball els horitzons musicals -per si mateixos amplis- alhora que reafirma la seva visió de la composició, com “un art d'explicar històries que transporten”.


PALOMA FAITH

Londres (Hatfield Park), 5 d'agost

Lluny del centre de l'enorme metròpoli londinenca, en un preciós parc de la localitat d’Hatfield, s'han programat una sèrie de concerts a l'aire lliure, entre els quals el protagonitzat per Paloma Faith. Filla de mare anglesa i pare espanyol, encara que formada íntegrament

al Regne Unit, va arribar a guanyar un Brit Award i assolir el doble platí en vendes. A propòsit de l'extensa gira d'estiu -amb 23 dates- ha manifestat que, després de la presentació del seu darrer àlbum Infinite Things, “resulta molt estimulant veure tots de nou on the road pel Regne Unit. M’encanta tornar a tocar en viu i estic més que emocionada amb l’anunci de la meva gira d’estiu del 2022”. Concerts en què interpretarà una varietat d'èxits del seu repertori, clàssics com "Only Love Can Hurt Like This" o "Lullaby", així com noves cançons del seu cinquè àlbum d'estudi. Aquest ha estat un any atrafegat per a la cantant, que ha llançat el seu documental de la BBC Paloma Faith: As I Am, rebent elogis de crítics i fans per la seva visió de la vida d'estrella del pop i discussions obertes sobre la maternitat. També enguany es va iniciar al món del disseny d'interiors amb el llançament de la seva col·lecció Paloma Home, a més de filmar la temporada 3 de Pennyworth i la preqüela -en format sèrie- de la pel·lícula Dangerous Liaisons de Stephen Fears. No són ni de bon tros les seves primeres incursions al món de les sèries o el cinema. Potser, en aquest sentit, alguns recordin la seva meravellosa i desconcertant intervenció a la pel·lícula Youth de Paolo Sorrentino.


EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

01 / 08 / 22

‘COMIC. SOMNIS I HISTÒRIA’

Madrid, Caixaforum, fins al 29 d'agost

La rància i sempre tendenciosa separació entre alta i baixa cultura és història, com ho prova la mostra que el Caixaforum dedica al còmic, un gènere suposadament vinculat al consum de narracions il·lustrades per un sector concret de la població, que en realitat ha contribuït a la gènesi de la cosmovisió contemporània, en gran manera gràcies a la controversial reivindicació del pop-art. Els organitzadors de l'exposició expliquen, en aquest sentit, que “el sector del còmic és considerat el novè art i compta amb una llarga tradició al mercat de l'art”. La mostra suposa un recorregut per alguns dels còmics més reeixits, aprofundint en les raons de tal èxit i mostrant els passos requerits per a la seva gestació, “des de la conceptualització i el dibuix fins a la impressió final de l'obra”. Les implicacions socials d'aquesta expressió artística són posats en relleu a partir de l'exhibició d'obres com The Yellow Kid de Richard Felton Outcault, Little Nemo in Slumberland de Winsor McCay, Terry and the Pirates de Milton Caniff, Tintín d'Hergé, Flash Gordon d’Alex Raymond, The Spirit de Will Eisner, Sin City de Frank Miller, The Amazing Spiderman de John Romita, Watchmen de Dave Gibbons i Alan Moore, Arzach de Moebius i Corto Maltés d'Hugo Pratt, per esmentar només alguns dels pioners i més cèlebres creadors. Més que un entreteniment buit, o passatemps, la transcendència real d'aquesta forma d'art s’evidencia en la mostra. Es tracta, per tant, d'una exposició que “s'acosta al còmic com a eina de pensament i com a mitjà capaç d'intercalar el tall de la discontinuïtat a les lògiques de les històries”. No en va, raonen des de Caixaforum, "al llarg del segle XX i fins a arribar a l'actualitat, el còmic ha constituït un mirall de la realitat capaç de captar els canvis a la societat i els models d'imaginació".

CECILIA VICUÑA

Nova York, Museu Guggenheim, fins al 5 de setembre

La generosa mostra que el Museu Guggenheim dedica a l'artista, poeta, activista i cineasta xilena Cecilia Vicuña (nascuda el 1948, Santiago) és la primera realitzada fins ara de forma monogràfica a Nova York. Amb obres que

es remunten als anys 60, l'exposició evidencia “l'amplitud de la pràctica multidisciplinària, que inclou pintures, obres en paper, tèxtils i pel·lícules”. A més d’una instal·lació centrada en la tradicional mostra d'artesania indígena coneguda com a quipu, realitzada a base de cordes i nusos. El títol de l'exposició Spin Spin Triangulene -expliquen els organitzadors “és una creació poètica basada en nous descobriments científics que l'artista relaciona amb la rotonda espiral del Guggenheim i el quipu, per emfatitzar la connexió entre la ciència i el coneixement indígena que Vicuña ha observat des de la seva primera trobada amb la cibernètica quan era una jove estudiant a Xile”. En aquesta obra, però també a les realitzades mitjançant eines i suports diferents, “Vicuña explora temes de memòria, llenguatge, ciència i espiritualitat i coneixement indígena”.

LEE MILLER AL ‘DIAMANT NEGRE’

Copenhaguen, Royal Danish Library, fins al 14 de gener de 2023

A la seu de la Biblioteca Reial de Dinamarca, amb una arquitectura imponent i un sobrenom inconfusible (“El diamant negre”), es pot visitar una generosa mostra centrada en la fotògrafa Lee Miller. Si el 2018 va poder gaudir d'aquesta

pionera del surrealisme a la Fundació Miró de Barcelona, aquesta vegada és el meravellós espai de la capital danesa que també ha dedicat exposicions a altres noms importants de la fotografia, com Bill Brandt -que, al seu torn, pràcticament va “estrenar” el KBr de la Fundació Mapfre, també a Barcelona- el lloc escollit per gaudir amb l'obra de qui els organitzadors fan referència amb els termes següents: “fotògrafa, model, dona de negocis, cuinera, autora i corresponsal de guerra, Lee Miller va ser una artista que va trencar les normes i una dona del seu temps. Va viure una vida intensa en un món de canvis sorprenentment ràpids, cosa que va capturar a les seves fotografies: informes de guerra de la Segona Guerra Mundial i composicions surrealistes que incloïen el paper canviant de la dona com a tema. Amb enorme coratge, Miller es va llançar a una gran quantitat de projectes, però sobretot era una fotògrafa fantàsticament bona”. Tan cert és que va anar més enllà de les normes vigents a la seva època, com que la seva tècnica i creativitat destaquen de manera palmària, en l'aproximació a allò no-dit que artísticament explora el surrealisme; és a dir, apropant-se al llenguatge de l'inconscient des de la fotografia, en la línia del que ha fet Man Ray per, de manera summament original, posar en primer pla i il·luminar qüestions aparentment incomprensibles. Per això ha estat considerada -recorden els organitzadors– com una de les artistes “més fascinants i enigmàtiques del segle XX. Les seves fotografies, els textos i la correspondència donen testimoni d'una persona que va desafiar les convencions sobre el fet de ser dona i artista. Era irònica, divertida, impacient, impulsada per les pròpies necessitats, però també profundament involucrada en la seva època”.

IN THE BLACK FANTASTIC

Londres, Hayward Gallery, fins al 18 de setembre

Els responsables de l’Hayward Gallery, al centre cultural Southbank, sintetitzen de manera sensacional el contingut de la mostra que ha merescut els elogis més alts dels principals mitjans de comunicació del Regne Unit: “Una exposició d'11 artistes contemporanis de la diàspora africana, que recorren a la ciència-ficció, el mite i l'afrofuturisme per qüestionar el nostre coneixement del món”. In the Black Fantastic és un fascinant

desafiament a la cosmovisió considerada tradicional, un repte plantejat gràcies a diferents formes d'art: instal·lacions, pintura, fotografia, vídeo, escultura i mitjans mixtos. Tot això es posa en joc per a -en paraules dels organitzadors- crear “experiències estètiques immersives que porten l'espectador a un nou entorn en algun lloc entre el món real i una multiplicitat de mons imaginaris”. Mentre que alguns artistes pertorben la nostra comprensió del passat, altres ens conviden a imaginar futurs fantàstics. En aquesta exposició, la fantasia es converteix en una zona d'alliberament creatiu i cultural; un mitjà per abordar el racisme i la injustícia social, tot evocant noves maneres d'estar al món. Comissariada per Ekow Eshun, l’exposició ofereix al visitant obres d’artistes com Sedrick Chisom, Ellen Gallagher, Hew Locke, Wangechi Mutu, Rashaad Newsome, Chris Ofili, Tabita Rezaire, Cauleen Smith, Lina Iris Viktor, Nick Cave i Kara Walker.

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: