El baríton Matthias Goerne, l’organista Juan de la Rubia i la Freiburger Barockorchester són els artífexs d’un dels concerts amb més al·licients de la temporada musical, que ja encara la recta final.

A les obres per a veu de Johann Sebastian Bach programades, concretament tres cantates, se sumen altres peces de Georg Friedrich Händel, en què l’instrument de tecla té un paper fonamental. Obres de gran virtuosisme, dinàmiques i emotives, que emanen una espiritualitat perfectament adequada al recinte del Palau de la Música. La veneració per les composicions barroques, i molt especialment les de Bach, acostuma a trobar un marc incomparable en aquest temple de la música. I encara més en aquesta ocasió, previsiblement, tenint en compte el caràcter referencial dels músics convidats, tots ells amb reputació internacional i trajectòries consolidades.

LLEGIR MÉS

Que un dels quartets més apreciats internacionalment nasqués a Barcelona, i que per tant actuï amb certa freqüència als escenaris de la ciutat, és una sort incalculable, un motiu de felicitat que no podem deixar de subratllar.

El Quartet Casals ha rebut les màximes distincions discogràfiques i ha actuat a les principals sales de concerts del món (sense anar més lluny, aquest mes a la Philarmonie de Berlin, cosa que explica que la seva estreta vinculació amb l’Auditori suposi una relació de què tots es beneficien, inclosos, òbviament, els oients. Les quatre dates programades el maig per completar la integral dels quartets de Ludwig van Beethoven suposen una marató ineludible per als més melòmans. Aquesta sèrie de concerts del quartet, a més de ser una fantàstica ocasió per al considerable nombre de fidels que en coneixen i en segueixen la trajectòria, ho és també per a aquells que vulguin endinsar-se al món del quartet català. La intel·ligència i el caràcter apassionat del simfonisme de Beethoven es retroben d’una forma més explícita, si és possible, més perceptible en l’intercanvi d’embats, en la prodigiosa i visionària arquitectura dels seus quartets.

LLEGIR MÉS

Últim mes per assistir a l’exposició retrospectiva de Lita Cabellut (fins al 27 de maig a Espais Volart, de la Fundació Vila-Casas), anteriorment recomanada.

L'artista d’Osca és una de les creadores més rellevants de l’actualitat i amb major reconeixement internacional, com demostra el gens casual fet d’haver entrat el 2015 a la llista que Artprice elabora dels principals 500 artistes contemporanis (ocupa el lloc 333, cosa que l’ha convertit en l'artista femenina espanyola més cotitzada). La seva obra destaca per una personalitat poderosa, evident ja en l’inqüestionable domini tècnic, que s’obre en les últimes dècades a una major experimentació, en què combina diferents tècniques pictòriques. Ha reconegut la seva passió pels grans clàssics (entre els quals hi ha Velázquez, Rembrandt i Goya), però la seva obra s’afirma com a rotundament contemporània, en la mesura que aconsegueix plasmar amb nervi algunes de les principals inquietuds que concerneixen el paper de la dona com a artista.

LLEGIR MÉS

A tall d’inventari personal, el cúmul d’objectes de Francesc Torres, recopilats sota criteris que només pot comprendre completament l’implicat,

es mostra com a una veritable càpsula del temps, permet resseguir els avatars de la vida efectivament dividida. L'exposició “Campana hermètica. Espai per a una antropologia intransferible”, al MACBA fins a l’11 de setembre, no només il·lustra episòdicament la realitat més íntima de l’artista, sinó que convida a una reflexió respecte a la memòria, ancorada en records materials, que funcionen pràcticament com a missatges en una ampolla: rastres del que hom ha estat, tan comprensibles i indicatius com caducs i inservibles en el moment en què es retroben. Fascinant descobrir retroactivament l’afinitat envers un mateix, aparentment oblidada i, no obstant això, constitutiva del present.

LLEGIR MÉS