Agenda cultural juny Barcelona 2019

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I 
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 06 / 19 

METROPOLIS

Aribau Multicines, 15 de juny

El degoteig diari de notícies relacionades amb la intel·ligència artificial -comprensible, donada la real la possibilitat de crear y recrear formes de vida digitalment o en laboratori- ens remet inevitablement a una de les primeres plasmacions artístiques a propòsit del futur dels avenços de la ciència, pel·lícula en efecte visionaria, realitzada ja fa gairebé un segle. Es tracta de la Metropolis de Fritz Lang que, seguint una pràctica feliçment recuperada els últims temps, serà projectada a la pantalla gran de la Sala 5 del Cinema Aribau amb música en directe, concretament amb les composicions electròniques de l'artista conegut com a Morales.Un espectacle radicalment contemporani i també fantasiós, obert a cosmovisions diverses, ja que el regust distòpic d'aquesta cinta futurista s'amaneix amb referències a relats mitològics.

Gustavo Dudamel

Palau de la Música, 27 de juny

Una de les orquestres que més impacte va causar la temporada passada va ser la Münchner Philarmoniker, per la meravellosa versió que oferí

de la grandiloqüent i emotiva Setena simfonia d'Anton Dvorak. Al plaer que suposa tornar-la a sentir, també al Palau de la Música, se suma el protagonisme de Gustavo Dudamel, director carismàtic i molt buscat a les principals sales de concert de tot món. Per si no fossin suficients ingredients, l'obra programada és la monumental Segona simfonia de Gustav Mahler, periple espiritual amb què s'abisma més enllà dels límits del postromanticisme, esbossant les portes d'una nova i trencadora forma de compondre que s'evidenciarà ja incontestablement en el monument simfònic següent, l’enorme Tercera.

BEETHOVEN: SIMFONIES 1, 2, 4

L'Auditori, 7 de juny

A Jordi Savall se’l tendeix a relacionar amb la Música Antiga, encara que allò que caracteritza les seves aventures interpretatives -recuperant de vegades partitures poc o gens conegudes-

és l'afany per desentranyar des de la seva actualitat la coherència que les articula. El repte d'interpretar a Beethoven -qui en les simfonies 1, 2 i 4a busca sortir-se de l'element clàssic amb una fúria nova- posarà a prova les millors virtuts de Le Concert des Nations, conjunt que en temporades següents prosseguirà la interpretació d'aquest far del romanticisme, que marcaria com cap altre les generacions per venir.

SIMFÒNICA DE VIENA

L'Auditori, 19 de juny

Tancament magnífic de la temporada d'Ibercamera, amb la programació d'un concert d'alt voltatge tenint present el programa i els intèrprets: l'Orquestra Simfònica de Viena i el violinista, exercint de director també en la present l'ocasió, Leonidas Kavakos.

Un músic reconeixible pel seu rictus implacable i -en l'àmbit estrictament musical, que és l’important- pel rigor del seu fraseig. La peça concertant escollida -el més popular, postclàssic però encara equilibrat concert de Felix Mendelssohn- es completarà amb aquella declaració de principis que Johannes Brahms, després de molts anys acomplexat per la llarga ombra de Beethoven, va aconseguir fer pública. És la Primera simfonia una obra poderosa i plena de contrastos tímbrics, melòdicament rica de començament a fi, en definitiva, una ocasió excel·lent per acomiadar-se fins a la temporada vinent. Una temporada amb alguns moments previsiblement espectaculars entre els quals per descomptat la vinguda, “finalment”, de l'enfant terrible Theodor Currentzis interpretant a Mahler.

Quartet Casals & Alban Gerhardt

Palau de la Música, 19 de juny

Més habituals de l'Auditori, és un veritable plaer poder escoltar en la present edició de la Diada Pau Casals, celebrada al Palau de la Música, a un dels quartets més importants a escala mundial.

El Quartet Casals ha estat premiat per les seves gravacions i ha rebut un reconeixement unànime de la crítica internacional per les seves actuacions en els principals escenaris. El programa el conforma un dels mestres del gènere del quartet, W. A. Mozart (amb la seva obra coneguda com "la caça") després del que s'afegirà un cinquè músic, Alban Gerhardt, per interpretar un dels quintets més sensacionals de tots els que s’han compost, com és l'enorme, complex i etern Quintet per a corda de Schubert, de qui es recorda una memorable versió amb Pau Casals tocant un dels dos violoncels.

MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR  MES SEGÜENT >

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 06 / 19

Miralls

Cosmocaixa, fins al 26 de gener de 2020

La fascinació pel reflex de la imatge pròpia ha donat peu a narracions i faules des de l'antiga Grècia, sent en la modernitat quan la manipulació de les superfícies, de la mà de la ciència assoleix una infinitud de possibilitats. L'exposició del Cosmocaixa representa una meravellosa entrada al món de la reflexió especular, la indagació en els mecanismes de la qual que fan possible la representació més o menys fidel -o explícitament deformada- del que considerem real. En paraules dels organitzadors, la proposta sona encara més temptadora: "T'atreveixes a creuar a l'altra banda del mirall, tal com va fer l'Alícia de Lewis Carroll? 'Miralls' et convida a explorar la realitat que hi ha ‘dins’ i ‘fora’ d'aquests objectes".

Antoni Fabrés

MNAC, fins al 29 de setembre

Tot i la humilitat dels seus orígens, Antoni Fabres (Barcelona, 1854 - Roma, 1938) va aconseguir estudiar a l'Escola Llotja de Barcelona i obrir-se pas en el món de l'art gràcies a una pensió

que va guanyar als vint anys per traslladar-se a Roma i formar-se com a escultor. Durant la seva vida seria molt reconegut així mateix pels seus quadres, que el MNAC recopila en una exposició de gran interès. Al cap i a la fi, no és tan freqüent poder redescobrir l'obra d'artistes reeixits en el seu moment però als quals la posteritat no ha tractat especialment bé. Per contextualitzar, expliquen els organitzadors: "La historiografia ha situat l’obra de Fabrés com a continuadora de la de Fortuny pel que fa a la temàtica, l’orientalista. Però Fabrés no pot inscriure’s en cap moviment específic i, si bé va pintar temes orientalistes comuns a molts artistes de les dècades vuitanta i noranta del segle XIX, o temes com ara mosqueters i espadatxins, també va pintar molta obra dins el realisme i el naturalisme, que s’ha d’entendre com una mirada àcida i crítica vers la societat”.

Cualladó essencial

La Pedrera, fins al 30 de juny

Molts dels millors fotògrafs del passat segle han estat autodidactes, individus apassionats pel descobriment de les possibilitats de la reproducció i fixació de la realitat en paper,

d'una manera eminentment pràctica i per tant sense formació teòrica de cap mena. És el cas de Gabriel Cualladó, qui passa per ser un dels renovadors de la fotografia de la postguerra, humanitzant de manera sòbria però contundent un paisatge sovint desolador, aproximant-se amb discreció a la intimitat de les relacions humanes. “No triava temes transcendents, ni les persones a qui retratava van ser cèlebres. Les escenes captades per la seva càmera són senzilles, desproveïdes d'artifici. La seva atenció es va centrar sobre el que li resultava més proper: la família, els amics i els territoris freqüentats en el seu dia a dia, en què anava trobant la poesia”, expliquen els organitzadors. Lluny d'imposar la seva mirada, deixava que aquesta s’acomodés a la realitat, per captar amb la seva Leica allò més cridaner de la seva especificitat. De fet, ell mateix va afirmar "No intervinc en l'actitud dels subjectes que fotografio. És més aviat al revés: és «la seva» actitud allò que em dóna la clau de si la imatge m'interessa o no".

CHRISTIAN MARCLAY. COMPOSICIONS

MACBA, fins al 24 de setembre

L'artista suís-americà Christian Marclay (nascut el 1955) ha treballat la relació entre so i imatge al llarg de la seva carrera, sent la música un element comú a gran part de la seva obra. Una obra influïda

pels grans rupturistes del S. XX, l'art de Marcel Duchamp, John Cage, Fluxus i les noves formes de traslladar l'actitud creativa mitjançant el happening, tenint present així mateix les manifestacions de la cultura underground. Altres noms amb els quals cal vincular les seves inquietuds artístiques són els de John Zorn o Laurie Anderson, tots dos reconeguts experimentadors. Des del Macba expliquen: "L’exposició aborda la vessant compositiva de Marclay a través dels seus vincles amb la cultura popular i els mitjans de comunicació de masses, així com l’exploració que du a terme de les tecnologies tradicionals i digitals i les seves qualitats materials. En aquest sentit, la mostra se centrarà en la manera de compondre l’artista, que fa un ús interdisciplinari de l’apropiació, el muntatge, el remixing i la improvisació, pràctiques que en si mateixes excedeixen els límits entre el camp experimental i el popular".

ZÓBEL-CHILLIDA. CAMINS CREUATS

Galeria Mayoral, fins al 25 de juliol

La interacció d'Eduardo Chillida i Fernando Zóbel queda reflectida en la interessant exposició que la Galeria Mayoral ofereix fins al 25 de juliol.

Els llenguatges que un i altre empren són òbviament diferents, però tant en la recerca i creació d'espais per Chillida com en l'expressió no figurativa de la realitat pictòrica per Zóbel -qui va confessar la influència de Rothko- es troba una comuna aventura. Explica el director de la galeria, Jordi Mayoral, que "aquesta exposició és un diàleg inèdit fruit d’un llarg procés d’investigació, una trobada de camins creuats de dos artistes clau de la postguerra". Els organitzadors recorden que Zóbel "va evolucionar cap a l’estudi de la llum i l’evocació del record, tant el propi com de l’espectador". Ell mateix explicava: "essencialment parlo de la llum, de formes grans i de formes petites, d’allò que és lluny i d’allò que es troba a la vora. Sobretot, crec que parlo de records". De fet, també per a Chillida la qüestió de la llum és capital: "en el seu cas són jocs de matèria i buit en què la llum neix, incideix i es converteix en generadora d'espais i volums".

MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR  MES SEGÜENT >

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: