Agenda cultural juliol Barcelona 2018

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 07/ 18 

CUCULAND SOUVENIR

Teatre Grec - 6 de juliol

El Grec Festival és, any rere any, una excel·lent notícia per als barcelonins. La calor de les nits caniculars es fa més fàcil de suportar gràcies a un programa de música i arts escèniques d’alta qualitat, algunes propostes de les quals són reveladores de les últimes tendències. A més, presenta un adequat equilibri entre els esdeveniments protagonitzats per artistes locals i internacionals, que provenen de països amb una gran cultura musical i teatral. Són molts, en aquesta edició, que mereixen ser recomanats. Ens centrem en Cuculand Souvenir, espectacle creat per Roberto Olivan, per ser una obra espectacular, atrevida i molt entretinguda, que fins i tot permet traslladar en un to crític la nostra manera habitual de passar el temps i, en conclusió, gaudir d’un entreteniment induït tecnològicament. La denúncia d’un determinat infantilisme es produeix com si fos un circ, i principalment a través de la dansa, la qual cosa suposa en si mateix una pirueta fascinant. És ingent la quantitat de maneres de captar l'atenció de l'espectador, i interpel·lar-lo. Els seus artífexs no hi planyen recursos per meravellar als ulls i, igualment, animar a una revisió en positiu de la consciència crítica pròpia.

WEST SIDE STORY

L'Auditori, 18 i 19 de juliol

El musical West Side Story, que es va convertir en pel·lícula l’any 1961, s’ha entès com una actualització de Romeu i Julieta, la tragèdia shakespeariana que escenifica les conseqüències d’un amor impossible.

Els temes que va crear Leonard Bernstein per a l’ocasió ―Maria, Tonight, Somewhere, I Feel Pretty o, per descomptat, America― han transcendit al seu temps, i formen part de la nostra memòria auditiva. En aquest concert de l’OBC, fora de temporada, els oients que assisteixin a l’auditori podran visionar la pel·lícula ―a una pantalla, sobre l’escenari― i alhora delectar-se en directe amb l'atractiva barreja de ritmes llatins i la sensibilitat pròpia del final del romanticisme, que Bernstein va conèixer perfectament per la seva condició de divulgador musical i, sobretot, per la seva condició de director especialitzat en la música de Mahler. Les melodies de la seva West Side Story es posen al servei de l'acció dramàtica d’una forma magistral, són encomanadisses i traslladen aquell anhel infinit: la forma d'amor tristanià, irrealitzable, que els músics de l’OBC aconseguiran fer tangible a través de la música.

ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA

Teatre Lliure de Montjuïc, 27 i 28 de juliol

Si a Ensaio sobre a Cegueira Saramago desenvolupava una faula amb matisos morals arran d’una sobtada epidèmia de ceguesa ―que trastocava per complet l’habitual comprensió del món i,

òbviament, les relacions humanes― en el seu posterior Ensaio sobre a lucidez narra com la nova comprensió porta els ciutadans a votar en blanc. El retorn a la caverna platònica, del primer episodi, coneix un segon moment, no exempt de problemes, tal com evidenciarà la interessant escenificació teatral, en el marc del Festival Grec, per la companyia La Danesa. Els organitzadors de l'empresa expliquen: “El muntatge ens proposa una visió sarcàstica i còmica d’un poder capaç de mostrar la seva cara més brutal en els moments més foscos i que busca en enemics externs la responsabilitat d’uns resultats electorals que no comprèn”.

FESTIVAL BACHCELONA: BACH PER A NENS

Petit Palau, 22 de juliol

L’organista Ton Koopman, una de les llegendes vives de la música antiga, s’ofereix a oficiar un concert pensat per a nens i en certa manera ―en la part coral― protagonitzat per ells, en el marc del Festival Bachcelona.

El neologisme proporciona indicis inequívocs del propòsit fonamental d’aquest certamen, centrat en l’obra de Bach i organitzat en diversos escenaris de la ciutat de Barcelona, com ara el Petit Palau (Palau de la Música Catalana) o el Recinte Modernista de Sant Pau (Sala Pau Gil), en què tindrà lloc un altre interessant concert de cambra. En el concert de Koopman s’incorpora actuació escènica, i en la part musical disposa del BZM Ensemble i cors formats per joves, el Cor Sant Esteve i el Cor Benjamin Britten de l'IEA Oriol Martorell. El programa està format per danses barroques, inspirades en el món màgic del Quixot. Especialment pensat per entretenir i atiar la ductilitat mental dels nens. La seva admirable capacitat per absorbir i integrar continguts ―moltes vegades mitjançant el joc― combinarà el rigor i l'equilibri de les formes clàssiques amb una explosió de la fantasia, que els assistents ―nens o adults― gaudiran.

JONC & MANUEL VALDIVIESO

Palau de la Música, 9 de juliol

L’entusiasme no és l’únic que brolla dels músics que conformen la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). L’any passat, amb una partitura tan intricada i enorme com la Simfonia núm. 3 de Gustav

Mahler, ja vam poder comprovar al Palau de la Música les qualitats que atresoren: una tècnica excel·lent, i un compromís genuí amb la música, admirablement administrada per Manuel Valdivieso. Aquesta temporada es repeteix escenari, director i fins i tot compositor, protagonista d’aquella vetllada màgica. En aquesta ocasió serà la Simfonia núm. 1, també anomenada Simfonia Tità en referència a la seva inspiració original, la novel·la de la formació de Jean Paul. Més enllà del caràcter programàtic, i dels possibles ecos biogràfics que s’hi hagin volgut trobar, es tracta d’una obra que des del darrer romanticisme ―des d’un romanticisme que difícilment es pren ja seriosament― s’atreveix a mirar més enllà. Sens dubte incorpora elements reconeixibles i temes de gran emotivitat, però també combina registres alts i baixos, i accentua el caràcter teatral i artificiós de la creació. Una simfonia que comença subtil, amb el so callat del cosmos, es desplega en meravellós escàndol, nodrida de melodies populars i declamacions grandiloqüents. Junt amb aquesta obra, l'any en què celebrem el naixement de Leonard Bernstein ―un dels intèrprets del simfonisme mahlerià més brillants i apassionats― es programa el seu Divertimento for Orchestra. Una composició que reuneix aquella pluralitat de registre en els seus diversos moviments. De fet, les referències temporals es reemplacen pels noms de les danses, com a recopilació divertida ―a tall de suite― d’alguns balls populars durant les primeres dècades del segle XX, entre els quals es troben: Vals, Samba, Blues, Mazurka, o Turkey Trot. Balls que, en la seva espectacular orquestració ―amb la lluïda activitat dels instruments de metall i percussió― fan recordar el món de West Side Story. Un concert per descobrir el talent de les pròximes generacions de músics i per gaudir en present ―tal com acrediten els concerts de les temporades passades― amb versions vibrants de dues grans obres del repertori simfònic.

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 07 / 18

FARAÓ. REI D'EGIPTE

CaixaForum Barcelona, fins al 16 de setembre

Faraó. Rei d’Egipte és l'exposició més recent i impressionant que resulta de la col·laboració de CaixaFòrum amb el British Museum. Una mostra que inclou més de 150 peces de gran valor arqueològic, entre les quals es troben estàtues monumentals, treballs d’orfebreria o relleus de temples. Junt amb la característica iconologia de l’antic Egipte, reconeixible en suports i materials diversos, el criteri de la present exposició aconsegueix que el visitant participi en una narració històrica que alhora el porta a entendre la fascinació històrica que han despertat aquests governants. Els organitzadors destaquen, en aquest sentit, que “encara que els faraons regnessin aproximadament entre els anys 3100 i 30 aC, els regents posteriors, grecs i romans, van seguir presentant-se a ells mateixos com a faraons”.

Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real

Fundació Joan Miró, fins al 30 de setembre

Que l’abstracció pot ser tant o més expressiva que la representació figurativa no és, a hores d’ara, cap secret.

Amb tot, exposicions com ara la protagonitzada per Kader Attia a la Fundació Miró, eloqüentment anomenada Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real, posa sobre la taula com de fructífera i satisfactòria resulta la dialèctica entre l’absència a priori de sentit (representat) i la profunda empremta que imprimeix l'experiència estètica, tan si es presenta de forma clara i distinta, com una figura, o mitjançant la seva manipulació o elusió explícita. La “cicatriu” metafòrica s’entén com a ferida curada però mai pretèrita del tot, en la mesura que constitueix la persona que la porta. Relleu perceptible i enigmàtic, es reflecteix a l’obra Mirrors. Però també s’intueix a instal·lacions com ara J’accuse, que mostra rostres només aparentment reconeixible sobre bases metàl·liques a tall de tamboret. De fet, el que apareix és la deformació real de la realitat negada, que inevitablement roman. Retorna en l'acte creador de l'artista algerià, guanyador de l’última edició del Premi Joan Miró, que atorga la Fundació Joan Miró i l’Obra Social “la Caixa”.

Itō Shinsui. Tradició i modernitat

Fundació Joan Miró, fins al 22 de julio

Darrer mes, després de prorrogar el termini de l'exposició a la Fundació Miró, per gaudir d’una mostra centrada en l’obra d’Itō Shinsui (1898-1972), mestre d’un dels corrents gràfics

més populars en l’art japonès del segle XX, el shin hanga. L’interès per les tradicions foranes, especialment aquell dirigit a cultures mil·lenàries, està present en l’obra dels principals creadors de l'avantguarda, i Miró no n’és l’excepció. Les formes reposades dels objectes, una certa tendència a representar la quietud atemporal de la realitat que subtilment mostra la variació, porta a la “desfiguració” en l'artista català, mentre que Shinsui ―connectats des de l'antítesi― es manté pròxim a les formes bellament tancades sobre si mateixes, i opta per una captació estable ―en cridanera quietud― del que és fugitiu.

A SENSE OF WONDER. CARLES CONGOST

Fabra i Coats, fins al 22 de juliol

A Sense of Wonder és el títol de l'exposició de Carles Congost en què es reuneixen alguns dels seus treballs més recents:

obres en format vídeo que aborden el món de la música, concretament de l'art, des de perspectives diverses; la serietat, els aires de transcendència conviuen amb el sentit de l'humor. I haurem de pensar de nou en aquella coneguda cita freudiana, que afirma que de broma es pot dir tot, fins i tot la veritat. El contradiscurs de l’humor, com ara la ironia, permet reflectir algunes de les situacions més insòlites que tenen lloc eventualment en el món de la creació. Parafrasejant el títol de la mostra de videoart, es convida l'espectador a meravellar-se pel sentit, que assoleix de la manera més inesperada, a través de la improvisació o una forma d'atreviment gens acomodatícia. L’exposició pot visitar-se fins al 23 de juliol al privilegiat espai de la Fabra i Coats, antiga fàbrica convertida en centre d’art contemporani, que durant l'any ha acollit exposicions, activitats pedagògiques i concerts, com en el paradigmàtic cas del Festival Mixtur, que les engloba totes.

EL SEXE A L'ÈPOCA ROMANA

MAC, fins al 2 de setembre

Una de les primeres informacions que trobem al web del museu, respecte de l'exposició El sexe a l’època romana, és el seu caràcter explícit, i va dirigida, es diu

a “un públic adult”. Advertència justificada si tenim en compte l’habitual cautela, en la major part de mostres artístiques, fins i tot quan hi ha cossos nus. En aquesta exposició, que pot visitar-se al MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya) des del 21 de juny, diversos objectes ens recorden el gust per la desinhibició de la cultura romana des de la República fins al segle IV. La sexualitat era celebrada per mitjà d’objectes rituals per ser necessària per a la reproducció i la perpetuació de les generacions, però també es promocionava com a reclam. Poques societats antigues van ser tan conscients de la importància de l’impuls eròtic com ho va ser la romana, i poques ho van explotar de manera tan intensiva i pragmàtica. L'exposició, que disposa d’uns vuitanta objectes provinents de museus de la península —la majoria dels quals s’han trobat a excavacions locals— es divideix en cinc seccions: “Sexe i matrimoni”, dedicada a les relacions entre homes i dones, en el context de les ètiques hel·lenístiques; “Sexe, seducció i bellesa”, centrada en la qüestió de l’atracció física; “Pràctiques sexuals”, en què apareixen diverses fonts que acrediten els costums íntims; i, a tall d’ampliació d’aquesta secció, es plantegen també les possibilitats de relació fora de la parella fixada legalment, amb persones d’un altre sexe o del mateix; finalment, l’última secció es recrea en la intervenció dels déus en la sexualitat, per il·lustrar amb formes humanes algunes de les aventures més cridaneres. A més de les peces en qüestió, fragments de clàssics llatins, experts en la matèria amatòria —Ovidi al capdavant, però també l'estoic Sèneca, Plaute o Suetoni— acompanyen el visitant, i faciliten la contextualització de les obres, i en suma una major comprensió de la gestió del desig i la moralitat per part de la societat romana, al llarg dels segles.

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: