Un dels artistes més generosos que es recorden als últims temps torna a Palau, on va actuar en època de confinament parcial, assumint el risc d'haver de fer una quarantena perllongada en retornar a Anglaterra. Paul Lewis és un pianista amb una trajectòria plena de reconeixements internacionals i gravacions reeixides -moltes d'elles per a la prestigiosa Harmonia Mundi- i, en aquest sentit, suposa un honor assistir als seus concerts.

En el marc del 53 Voll-Damm Jazz Festival són diversos els esdeveniments recomanables en aquest mes d'octubre, com ara el protagonitzat el dia 21 per Melissa Aldana -una de les últimes figures del jazz a sumar-se a la família de la Blue Note, discogràfica paradigmàtica- o el concert del guitarrista danès Jakob Bro, que va participar el 2004 en el projecte de Paul Motian Garden of Even (2006),

donant-se a conèixer al món arran de la gravació per la carismàtica ECM. Al trio que lidera -i que porta el seu nom- se li sumarà el saxo tenor Mark Turner, per recrear melodies amb un magnetisme difícilment expressable, d'una senzillesa que acaba per desplegar-se i tornar-se més i més envoltant: "Moltes de les meves composicions són com una cançó. Però dins del marge que estableixo en una melodia poden passar moltes coses", ha explicat. Tant Melissa Aldana com el mateix Jakob Bro acturarán a l'auditori del Conservatori del Liceu, i oferiran masterclasses no només reservades a músics professionals o en formació. Tot aquell que disposi d'entrada podrà aprendre amb les seves explicacions i exemples musicals, en el que no deixa de ser una infreqüent i privilegiada aproximació a la interpretació i creativitat musical. També en aquests dies, i en aquesta mateixa ubicació, recomanem el recital per a piano sol de David Peña Dorantes, el dia 26, qui -a propòsit de l’evocadora introspecció que porta per títol identitat- ha escrit: "La cultura és el que confereix sentit humà a les nostres vides. Conjugar la diversitat i la unitat, el particular en l'universal, és el que ens farà lliures i ens farà iguals. Però, abans, hem de ser conscients de la nostra pròpia identitat".

LLEGIR MÉS

Encara que el primer que s'adverteix en la pàgina de presentació sota aquell títol [sic] és el retorn d’Hortal a la galeria en què va exposar per primera vegada en un llunyà 2006, també es recorda la seva recent exposició retrospectiva al museu Can Framis de la Fundació Vilacasas, amb un títol que també incideix en la recurrència i el canvi (Allò era Abans, això és ara). En la present es percep la característica recerca

Pràcticament durant cinc mesos, fins a principis de març de 2022, es podrà gaudir a la Fundació Miró d'una immersió en l'art de l'escultura durant el segle XX, amb referències així mateix a obres del passat i la presència alguns "objectes sense autoria" que, des d'una perspectiva que els organitzadors consideren "asincrònica i heterogènia", al mateix temps permeten il·lustrar "com l'escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat".

Aquest acte d'esculpir, cosmogònic -una mena de modelació de la matèria fundacional, que obre o reordena el món-, se centra fonamentalment en creadors de la nostra modernitat artística, fins i tot si els ponts amb pràctiques pretèrites -i les seves reminiscències mítiques, pel que fa a l'acte de recrear una imatge amb volum de la vida- són explicitats. Noms com el d’Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d'altres, protagonitzen aquesta mostra indispensable, que suggereix una nova concepció de la massa amb forma i l'espai que li és corresponent, que habitem i en què ens trobem recíprocament. Una relació fluctuant i en certa manera inconscient, que l'art aconsegueix explicitar per mitjans propis, escassament conceptuals, amb resultats en no pocs casos inesperats del costat de l'espectador.

LLEGIR MÉS