Agenda cultural Barcelona agost 2021

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 08 / 21 

SCHUBERTIADA

Vilabertrana, Castelló d'Empúries i Vilajuïga, del 12 al 29 d’agost

Un dels Festivals amb més història i reputació -només cal donar una ullada als noms dels artistes que cada estiu hi actuen- en aquesta ocasió se celebra al triple emplaçament de Vilabertrana, Castelló d'Empúries i Vilajuïga, centrant-se prioritàriament en la figura de Franz Schubert, tant en la seva obra com en la música composta en el seu context o en altres èpoques, sempre que es trobi d'alguna manera connectada o influïda per ell. Són molts els concerts de l'edició d’enguany que mereixen ser ressenyats i recomanats. Un dels més interessants és precisament el que inaugura el Festival, el 12 d'agost. A la Basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries actuarà el baríton Matthias Goerne, un dels més importants de l'actualitat -per no dir el més important, pel que fa al repertori de Lieder- acompanyat per dues figures que són present i futur de la interpretació, havent estat ja reconeguts internacionalment. Pensem en el polifacètic i molt sol·licitat organista Juan de la Rubia i la joveníssima Maria Dueñas, una violinista que ha sorprès auditoris europeus i que podrem descobrir així mateix la temporada vinent al Palau de la Música com a solista d’un concert de Prokófiev. En aquest cas, el concert se centrarà en obres de Bach i Brahms, però altres esdeveniments més explícitament schubertians, són, per exemple, els que han programat els meravellosos cicles de lieder -Winterreise, Die Schöne Müllerin i Schwanengesang-, i que tindran lloc respectivament els dies 13, 20 i 21 d'agost

amb intèrprets de primer nivell tant en la part vocal (André Schuen, Konstantin Krimmel o Florian Boesch, els tres barítons convidats) com en l'acompanyament a piano, que com és sabut juga un paper fonamental per la seva interacció amb la veu (Daniel Heide, per partida doble, i Malcolm Martineau). Altres noms que és interessant seguir, en diferents dates: la pianista Emma Stratton, que es troba a l'inici d'una carrera prometedora; el sempre eloqüent Javier Perianes; la soprano Katharina Konradi; un tenor tan consagrat com Christoph Prégardien; o l'aclamat i multipremiat Quartet Casals.

ECLECTICISME ESTIVAL

Festival Jardins de Terramar, Sitges, fins al 13 d'agost

L'eclecticisme és un dels signes identitaris de molts festivals d'estiu, inclús si sona paradoxal. I el Festival Jardins de Terramar de Sitges (Barcelona) no és precisament una excepció. Conviuen artistes de gèneres contrastats, que de vegades es troben en moments antitètics de les seves carreres, uns revivint els seus hits més sonats i altres celebrant la seva irrupció recent en el panorama musical.

Per descomptat, hi ha també un tercer grup d'artistes consagrats, però lluny encara de l’ocàs. Més enllà de classificacions, en qualsevol cas, alguns d'ells han actuat a les principals sales de concert de la ciutat de Barcelona, i suposa aquesta una magnífica ocasió per gaudir del seu viu, en cas de no haver pogut fer-ho per les cancel·lacions obligades, durant la passada temporada. En aquest sentit, Sílvia Pérez Cruz, que es va programar per partida doble (Palau i Liceu) en el marc del Jazz-Festival actuarà el 3 d'agost al costat del conjunt Farsa Circus Band, presentarà el seu últim disc Farsa (gènere impossible), un projecte amb tretze cançons originals "amb lletres pròpies i algun poema prestat". En versió concert, aquest treball mostra la confluència de disciplines artístiques com el cinema, la dansa, la poesia o el teatre. A més de diferents esdeveniments amb la intervenció d'alguns dels conjunts de pop-rock més reconeguts pel gran públic (entre els quals Manel i Fangoria, que hauran actuat a finals de juliol, i alguns dels quals actuaran en altres festivals durant el mateix mes com en el de Portaferrada) cal destacar la proposta del violinista Ara Malikian, mestre de la fusió, que apropa la música clàssica a audiències més àmplies, i que els organitzadors defineixen com "un espectacle íntim en què manté l'energia de sempre i les emocions guanyen protagonisme de manera prodigiosa. Un magnífic recorregut sonor per les músiques de la seva vida i els diversos estils".

FESTIVAL DE LA PORTAFERRADA

Sant Feliu de Guíxols, fins al 19 d’agost

Un punt d'equilibri entre les tendències més reeixides en nombre de seguidors i la creació independent -que no participa, almenys no de ple, en els circuits obertament comercials- és el que ofereix

la graella de Festival de la Portaferrada durant el mes d'agost, amb noms com Vetusta Morla, Sidecars + Sidonie, Pau Vallvé amb el Petit de Cal Eril i Maria Arnal amb Marcel Bagés, però també Sergio Dalma, Rosari, l'orella de Van Gogh o -sens dubte més actual- Bad Gyal. Fins i tot la música de tradició folk es troba representada amb els noms d'Ivan Ferreiro i Xoel López, que en la present temporada es van presentar amb èxit al Palau de la Música Catalana. I un altre clàssic del temple modernista, La locomotora negra, farà les delícies dels amants del jazz en un concert de comiat, "amb el sempre entusiasta Ricard Gili a la sala de màquines", després de 50 anys d'activitat, i havent signat alguns treballs memorables, com recorden els organitzadors: "Un viatge de mig segle en el qual la big band, integrada des del primer dia per músics amateurs (entre els seus instrumentistes hi ha enginyers, arquitectes, biòlegs, publicistes, informàtics i advocats), ha encomanat de jazz clàssic i genuí a unes quantes generacions de catalans".

FLAMENC A LES ‘NITS DEL FÒRUM’

Parc del Fòrum, 29 d'agost

Al Parc del Fòrum, no gaire lluny de la ubicació en què un adolescent Miguel Poveda es posava davant la càmera de Bigas Luna per filmar La teta i la lluna, tindrà lloc un espectacle flamenc en què el cantaor compartirà

escenari amb Farruquito, "un artista -expliquen els organitzadors- que no només sap de ballar, sinó també del que suposa créixer en una família d’arrels flamenques i endur-se l’art al tacó. Perquè no, no tots els mortals trepitgem el terra igual". No serà aquest l'únic esdeveniment programat durant el mes d'agost pels responsables del Festival Nits del Fòrum, que així mateix gestionen el Primavera Sound. Els dies 20 i 21 els artistes convidats posaran tot de la seva part perquè el ball, en aquest cas, es desfermi de l'altre costat de l'escenari. Al web s'explica que els membres del Vodoo Club Allstars, que intervindran en la primera data, trobant-se "farts de rebre cops de porta a la cara, van decidir obrir el seu propi club amb les seves pròpies normes i els seus propis codis". Una fórmula reeixida, convertida en referent que connecta l'escena barcelonina amb les propostes més avantguardistes del continent africà. L'endemà serà el torn per a Dub Academy, que compta amb una sèrie d'artistes compromesos amb tornar als presents aquesta agitació, la "vibració al pit" -comenten els organitzadors- tan enyorada durant els mesos de tancament. Almenys, així ho entenen els amants del gènere: "el pols que connecta el roots reggae amb les noves ramificacions del dub és un idioma universal que entén qualsevol que tingui sang a les venes".

FESTIVAL DE TORROELLA

Torroella de Montgrí, fins al 22 d'agost

La 40a edició del Festival de Torroella, una de les cites ineludibles per als amants de la clàssica que puguin acostar-se a aquestes latituds costaneres o tinguin la sort de residir-hi temporalment,

s'inclou en el present any la participació d'artistes de l'alçada d’Amandine Beyer o Daniel Hope, tots dos violinistes, i de conjunts de música antiga com Il Pomo d'Oro, La Capella de Ministrers o Forma Antiqua. A més d'incloure alguna proposta atrevida i interdisciplinària, com la de Parade. El circ dels valents o la del Ballet Contemporani de Catalunya, es podrà gaudir amb la presència d'intèrprets de trajectòria acreditada i un carisma difícil d'igualar. Pensem per exemple en els pianistes Maria Joao Pires i Joaquín Achúcarro, tots dos venerats pel públic del festival en edicions anteriors. Més innovadora, potser, soni la proposta que convoca el creatiu pianista Marco Mezquida, protagonista del concert per a piano de Gershwin més conegut com a Rhapsody in Blue, i l'inici del qual -el toc cosmogònic d'un clarinet que inaugura l'ordre i l'agitació del món- remetrà a molts oients a la Manhattan de Woody Allen.

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 08 / 21

SENSUALITAT BARROCA

Museu Europeu d'Art Modern, fins al 3 d’octubre

L'obra de Roberto Ferri, que s'exposa al MEAM (Museu Europeu d'Art Modern) fins a mitjans d'octubre, traspua hiperrealisme pels quatre costats i beu sense dissimular de l'esteticisme barroc. Per descomptat, fer el mateix que es feia en un altre moment el converteix en necessàriament diferent, i el deute descarat amb certa tradició moderna -en què els cossos cobren una rellevància cabdal- probablement parla més aviat de la nostra època. Pintar com Caravaggio sense ser Caravaggio suposa en si mateix una declaració de principis, innegablement té quelcom de provocació. En certa manera és comparable al cas del Pierre Ménard, autor del Quixot de Borges, però es distancia per la tècnica i esforços requerits per a la creació de les teles (en aquell relat el seu protagonista copiava paraula per paraula una obra que no obstant això, oh miracle, lluïa tan original i impredictible com la genuïna). Amb tot, l’art de Roberto Ferri serveix en safata aquella possibilitat de revisitació, de recreació actualitzadora. El clarobscur que potencia en les seves natures vives suposa una celebració paradoxal, moderna i decadent pel flirteig amb allò kitsch. Es tracta, doncs, d’una exposició que no deixarà indiferent a l'espectador. Suggestiva pels temes i pel virtuosisme del seu artífex, que no obstant això descol·loca: des d'una perspectiva infreqüent connecta la nostra postmodernitat amb l'era barroca, en què l’artifici i la difusió de la frontera entre somni i vigília -entre aparença i realitat- es conreava amb assiduïtat per al solaç d'espectadors i lectors.

TOULOUSE-LAUTREC

Reial Cercle Artístic, fins al 19 de setembre

D'entre la generació d'artistes no acadèmics de la ciutat de París fin-de-siècle sens dubte va ser Toulouse-Lautrec un dels més originals i influents. En realitat, més que antiacadèmic, pot dir-se que en gran mesura es trobava aliè als circuits artístics, fossin comercials o no, en la bombolla del submón que li oferien els cabarets.

En aquest àmbit marginal va trobar un espai vital, i per al foment de la seva creativitat. Realitzats amb materials senzills i sense aspiracions transcendents, molts dels cartells que de fet han transcendit són obra seva, oferint imatges icòniques d'una època perduda i suposadament desacomplexada, la Belle Époque. Després de la profusa exposició que va oferir al Caixaforum, durant el present mes d'agost i fins al 19 de setembre es pot visitar al Cercle Artístic El món del circ i els personatges de Montmartre. L'ambient circense -com el cercle d'artistes del turó més bohèmia de París i els seus cabarets- suposava un espai de llibertat, aliè a les normes de la moralitat imperant. Els organitzadors destaquen la singularitat de les actituds que retratava Toulouse-Lautrec, i expliquen en aquests termes la procedència de les obres que es poden contemplar a l'exposició: "A la fi de la seva vida, i durant un breu període de convalescència al sanatori de Neuilly, als afores de París, va realitzar una sèrie de trenta-nou dibuixos, en una ostentació de memòria artística extraordinària sobre els espectacles del Circ Fernando, el seu lloc favorit, amb una perspectiva visual d'influència fotogràfica i una visió original dels personatges, estilitzant les figures d'equilibristes i trapezistes en complicades postures, que suggereixen l'enyorança del domini del cos davant de la impossibilitat del seu". Després de la mort de l'artista, un amic (Maurici Joyant) i un marxant d'art (Adolphe Goupil) es van encarregar d'editar-los i presentar-mitjançant una tècnica que els atorgava color i una major sensació de realisme. La consciència de la seva influència en els corrents avantguardistes començava a ser perceptible.

EL MILLOR DISSENY DE L'ANY

Disseny Hub de Barcelona, fins al 29 d'agost

Els guanyadors i finalistes dels premis que atorga FAD, en les seves diferents categories (Interiorisme i Arquitectura) així com els Laus de Disseny Gràfic i Comunicació Visual i els ADI de Disseny Industrial i Cultura del Disseny poden descobrir-se fins al 29 d'agost

al Disseny Hub de Barcelona. Propostes realitzades en plena pandèmia, amb consciència de la necessitat d’aprofitar els recursos i d'una nova relació amb la natura, tant pel que fa a la possibilitat d'habitar-la, de crear àmbits sostenibles per a la vida en comú, com pel que fa a la gestió i difusió visual d'informació, en un món en què les fronteres entre el que és natural i el que és artificial -l'analògic i el digital- es troben difuminades de manera no sempre predictible. Enguany es tracta de la desena edició d'aquesta exposició, en què es reflecteixen els projectes millor avaluats, per la qual cosa s'ha decidit acompanyar la mostra -expliquen des del Hub- d'un programa d'activitats: "Entitats, empreses, escoles, professionals i estudiants proposen diferents projectes i esdeveniments que destaquen per la seva aposta per la responsabilitat en el disseny, l'arquitectura i les arts, a més de l'excel·lència creativa". Més enllà de la cerimònia de lliurament de premis, s'ha planificat una conferència sobre la figura de l'arquitecte Ricardo Bofill a l'edifici Disseny Hub Barcelona, la projecció del documental «Milton Glaser: To Inform & Delight» a la Filmoteca de Catalunya i diverses taules rodones a la seu de Cosentino City a Barcelona.

LES GERMANES BROWN

KBr de la Fundació Mapfre, fins al 5 de setembre

La possibilitat d'aturar el temps i fixar la pròpia imatge, deixar-la intacta a manera de llegat significatiu per a la posteritat, aquesta és una de les principals causes de l'èxit de la fotografia durant el segle XIX.

Però juntament amb aquesta fixació artificiosa la tècnica fotogràfica també permet suggerir el pas el temps -com farà l'impressionisme, inspirat per ella- mostrant la fluctuació dels elements naturals que componen la imatge. El projecte que Nicholas Nixon va titular succinta però informativament The Brown Sisters -i que el KBr de la Fundació Mapfre exposa fins al 5 de setembre- el conformen una sèrie de retrats de grup que any rere any durant gairebé mig segle va realitzar a la seva dona i a les seves tres cunyades (l'última, a la tardor de 2020). En cada cas es produeix aquella fixació atemporal, amb el seu halo de misticisme, però al mateix temps la successió mostra el canvi, la inevitable fluctuació en els trets i actituds de les protagonistes. No hi ha més tema o trama que el mateix retrat col·lectiu, i no obstant això l'enigma d'una repetició impossible, amb variacions constants, aviva en l'espectador la imaginació sobre les respectives vides, aquestes subtrames que projectem inevitablement des de la nostra vida, des de la nostra atemporal consciència del pas del temps.

CIÈNCIA FRICCIÓ

CCCB, fins al 28 de novembre

Experimentar la fascinació viscuda pels viatgers o exploradors, en contemplar manifestacions de la naturalesa absolutament insòlites, éssers gegantins o amb formes (i actituds) mai abans percebudes, i de manera correlativa fantasiejar sobre la possibilitat de vincles impossibles entre espècies...

Tot això, i molt més, suscita l'exposició Ciència fricció de CCCB, emprant un joc de paraules, des del títol, que funciona com a declaració d'intencions. Una sèrie de preguntes falsament retòriques conviden a submergir-nos en l'estranyesa del món que sovint semblaria que no té misteri, predeterminat en el funcionament que l'ésser humà -de fet- ha projectat mitjançant l'ús pragmàtic del seu raciocini: "És possible imaginar altres històries terrestres? Podem pensar altres maneres de viure entre espècies diferents? L’exposició explora aquestes qüestions a través d’una selecció d’obres artístiques i de peces de divulgació científica. Planteja un canvi de mentalitat i de sensibilitat que qüestiona la supremacia de l’espècie humana i aposta per una visió del món entès com un ecosistema on conviuen totes les espècies". Fins al 28 de novembre hi ha temps per visitar i revisitar aquesta generosa mostra de peces, de confecció diversa: algunes explícitament interactives, com les generades per tecnologia digital, altres més aparentment contemplatives, però que desconcerten, donada la dificultat per identificar el que realment s'exhibeix. La comissària de l'exposició, Maria Ptqk, raona: "si, com sostenen Haraway i Margulis, tota la Terra està viva, és hora d’abandonar el mite de la supremacia i reprendre el contacte amb les nostres nombroses companyes terrestres". Un gir a la mirada antropocèntrica, herència de la modernitat, a la qual empeny la instal·lació de Jaume Serra Time-Life-Time, concebuda aquest mateix any i que culmina la mostra.

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: