VIA 57 West, edifici d'apartaments en forma de piràmide, arquitectes del Grup Bjarke Ingels, riu Hudson. Foto de: imageBROKER / Alamy Stock Photo

Bjarke Ingels, l’arquitecte tocat per Barcelona

El que se sap menys de l’arquitecte del moment, Bjarke Ingels, –escollit per la revista Time com una de les 100 persones més influents del món– és que sempre explica que ho deu tot a Barcelona. Va estar-se a la ciutat d’Erasmus el 1996, seguint les classes d’Enric Miralles a l’ETSAB. Des del 2017 –coincidint amb el referèndum– Bjarke Ingels ha tornat a viure intermitentment a Barcelona, i el seu Instagram és ple de racons de la ciutat vistos a través dels seus ulls d’arquitecte.

Q

uan l’arquitecte danès Bjarke Ingels era petit, solia enfilar-se a la teulada de la bucòlica caseta del llac dels seus pares, fins que l’esbroncaven i li deien que fes el favor de baixar. «La vista perfecta, des de dalt d’aquell terrat, quin malbaratament de recursos tant gran! Crec que això va inspirar l’arquitectura que faig», explica al documental Big Time. Amb 30 anys, Ingels va començar a projectar edificis de sostres caminables, i aquest any, que n’ha fet 44 convertit en l’última gran promesa de l’arquitectura mundial, inaugurarà un projecte encara més espectacular, la nova central tèrmica de Copenhaguen, amb una pista d’esquí a la teulada.

Ingels podria haver aixecat una central estàndard, però per què no anar més enllà? I és així com van decidir que la central més verda del món es convertiria en un turonet artificial. La idea és fantàstica, perquè a Copenhaguen tenen neu una pila de mesos l’any, però no tenen muntanyes i han de fer centenars de quilòmetres per esquiar. D’aquesta manera, amb l’excusa de la central, els danesos tindran una pista verda, una blava i una negra de regal.

Tota l’arquitectura de Bjarke Ingels intenta anar més enllà i capgirar la norma i el que és habitual, aportant segons i tercers usos impensables a infraestructures quotidianes, i capgirant les nostres expectatives, com un Da Vinci de l’Autocad. En aquest sentit, el portfoli de BIG –el nom de l’estudi també reflecteix aquesta ambició desmesurada– és ple d’idees insòlites, com l’expansió del Gammel Hellerup Gymnasium, amb un camp de futbol al terrat que s’eleva a 45 graus rere la porteria perquè les pilotes tornin soles i no calgui anar-les a buscar mai.

I el més sorprenent de Bjarke Ingels és la velocitat amb què ha construït aquesta carrera meteòrica, fins a situar-se al nivell d’arquitectes estrelles amb dècades d’experiència: a l’actualitat l’estudi BIG té més de 500 treballadors, tres oficines i desenes de projectes en marxa, alguns a petita escala, com  el nou Noma de René Redzepi o la Casa Lego de Billund, feta amb peces gegants, i d’altres més espectaculars, com la Torre 2 del World Trade Center, que serà un vertiginós joc de caixes i jardins elevats, el nou Campus Google de Cupertino o les instal·lacions del projecte Hyperloop, un mitjà de transport experimental i revolucionari que permetria transportar passatgers a 1.100 quilòmetres per hora dins de canonades al buit. Ah sí, i el projecte de Mart, és clar: el Ministeri del Futur de Dubai (no és conya, això existeix) ja li ha encarregat que pensi com seria una colònia al planeta vermell si d’aquí 100 anys hi estiguéssim instal·lats.

Curiosament el que se sap menys de l’arquitecte del moment –escollit per la revista Time com una de les 100 persones més influents del món– és que sempre explica que ho deu tot a Barcelona. Va estar-se a la ciutat d’Erasmus el 1996, seguint les classes d’Enric Miralles a l’ETSAB, i a banda d’aprendre espanyol i lluir un bronzejat insòlit per un danès, aquell any va obrir el seu primer despatx a la capital catalana, al carrer d’en Carbassa (l’aventura va durar 6 mesos). Des del 2017 –coincidint amb el referèndum– Bjarke Ingels ha tornat a viure intermitentment a Barcelona –el seu primer fill, nascut la setmana passada, és barceloní de naixement–, i el seu Instagram és ple de racons de la ciutat vistos a través dels seus ulls d’arquitecte. De fet el 2016 ja va presentar una proposta de remodelació del Camp Nou, finalment descartada per la directiva, i a l’actualitat prepara tres projectes a la capital catalana que es podrien anunciar ben aviat.