Barcelona més enllà de Gaudí

Els arquitectes de la ciutat ens descobreixen espais de Barcelona que, més enllà del seu tarannà funcional, sorprenen per la seva extraordinària bellesa.

E

n Josep Maria Alventosa i en Xavi Morell (www.alventosamorell.com), amb diferents cases edificades, nombroses reformes i guanyadors de concursos per construir el CEIP Cappont a Lleida, Habitatges de VPO a Tàrrega o el Showroom de Gaggenau a Barcelona, ens recomanen visitar els Jardins Martí i Pol al museu de can Framis, els habitatges a Ciutat Vella a càrrec de Josep Llinas i els de pescadors de José Antonio Coderch. “Creiem que tots 3 projectes tenen un mateix leitmotiv, el d’aconseguir millorar l’entorn a través de la seva intervenció. El primer, i més conegut, aconsegueix generar un espai de relaxació i serenor en un entorn dominat pels grans edificis d’oficines i el ritme frenètic del dia a dia a la zona de Plaça de les Glòries. Els altres dos es troben en una trama urbana molt densa, Ciutat Vella i la Barceloneta, i milloren les qualitats de l’espai públic i la seva relació amb l’entorn. Més llum, més ventilació i millors perspectives. Són projectes d’èpoques molt diferents (1951, 1989, 2007), on la voluntat principal és millorar l’espai públic per millorar l’espai privat”, ens expliquen.

Les sis arquitectes de Cierto Estudio, Marta Benedicto, Carlota de Gispert, Ivet Gasol, Anna Llonch, Lucía Millet i Clara Vidal també destaquen els habitatges per a Pescadores Grupo Almirante Cervera de Coderch. “Són un referent per nosaltres. Projectes com aquest ens generen el desig de crear espais comunitaris amb sinergies entre veïns i plens d’activitat. Aquesta atmosfera, per exemple, és un dels objectius que busquem en la nostra  proposta La Comunitat Habitacional, un projecte d’obra nova de gran envergadura d’habitatges socials a la Plaça de les Glòries”, remarquen. Una visita que no s’ha de perdre perquè, com també expliquen: “La qualitat espacial interior dels pisos és magnífica i la integració de la comunitat amb l’espai públic és exemplar. S’accedeix a l’interior de l’illa, la Plaça del Llagut, des del carrer de la Maquinista. És una joia poc turística i de gran riquesa arquitectònica”.

Es curiós que la Torre Collserola sigui una de les icones que apareix en tot skyline de Barcelona però segurament una de les menys visitades pels locals

Les fundadores de Cierto Estudio, que també fan reformes d’interiors i, fins i tot, s’han creat el mobiliari del seu estudi, ens conviden a visitar els Jardins de la Vil·la Cecilia a Sarrià. “Es tracta d’un dels petits oasis dissenyats per José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, una mostra de modernitat i genialitat a parts iguals. Les tanques, on hi consta el nom dels jardins, són una autèntica meravella! Ens inspira la fantasia de la seva arquitectura i ens influencia la particular atenció pels detalls, crucial per nosaltres en termes arquitectònics i de mobiliari”.

Josep Puigdomènech, soci de Meritxell Ribé – The Room Studio, ens trasllada a indrets cosmopolites, com la Torre Collserola i la Plaça de la Rosa dels Vents, espais que concorden amb la seva vocació de concebre els projectes com un tot harmònic: arquitectura, interiorisme, tecnologia i domòtica. Puigdomènech i Meritxell Ribé són autors d’obres residencials i comercials, com el showroom Espai Travessera, la reconversió de l’antic taller d’automòbils Espai París i diferents habitatges a la part alta de la ciutat. “Dissenyada per l’arquitecte britànic Norman Foster per donar cabuda a totes les telecomunicacions que Barcelona requeria amb motiu de les Olimpíades de 1992, la Torre Collserola és una construcció única per admirar la ciutat. Disposa d’un mirador al qual s’accedeix a través d’un ascensor panoràmic, oferint vistes de tota l’àrea metropolitana en 360º i a més de 500 metres d’altura. Són unes vistes que només podem equiparar a les que es veuen des d’un avió, i amb l’avantatge que ho podem fer tranquil·lament. Es curiós que sigui una de les icones que apareix en tot skyline de Barcelona però segurament una de les menys visitades pels locals”, explica Puigdomènech, qui, en els seus moments de lleure, acostuma a sortir a córrer.

Els patis d’illa de l’Eixample, amb les galeries posteriors, les columnes i baranes de forja, les plantes baixes, algunes amb jardí… Són espais dinàmics, vitals, on conviuen hotels al costat de finques règies, oficines i edificis públics

La Plaça de la Rosa dels Vents és una parada obligatòria per a ell per la tranquil·litat i el microclima que ofereix. “Et dona una perspectiva radical de la ciutat, tenint d’una banda les vistes al mar Mediterrani i una brisa marina que et fa desconnectar completament. Al mateix temps estàs al costat d’un edifici imponent des de la seva base com és l’Hotel W, amb tota la seva façana de cristall que sembla confondre’s amb el cel”.

Marta Casas, l’ànima de l’estudi d’arquitectura i interiorisme Mimouca Barcelona, amb diferents projectes d’habitatges a la Ciutat Comtal, és una enamorada dels patis d’illa de l’Eixample, amb les galeries posteriors, les columnes i baranes de forja, les plantes baixes, algunes amb jardí… Són espais dinàmics, vitals, on conviuen hotels al costat de finques règies, oficines i edificis públics. Són un reflex de la vida de la ciutat en la seva part més íntima. Sempre em colpeix la seva capacitat d’atrapar la llum, la seva diversitat arquitectònica, els seus colors”.

Casas acostuma a caminar pel Passeig Picasso. “És un passeig senyorial, amb arcades molt esveltes d’inspiració francesa que permeten una doble planta en les façanes interiors. Aquestes façanes corresponen a edificis d’habitatges construïts a principis del segle passat per a la burgesia del Born. Destaquen els llums suspesos en forja i vidre de gran bellesa, que provoquen un ambient més acollidor en fosquejar. S’hi poden trobar comerços molt emblemàtics de la ciutat com Jaime J. Renovell de venda de llegums i fruita seca a orri. Em colpeix la seva solemnitat, la seva elegància, la combinació de pedra i forja”.

Sense cap mena de dubte, Barcelona és una metròpoli que mai deixarà de sorprendre’ns.

Imatges destacades:
1. Museu Can Framis. Foto de Josep Azuara Robles
2. Jardins de Vil·la Cecília.
3. Torre de Collserola. Marc Dmoz a través de Flickr.
4. Passeig Picasso. Foto de Aikaterini Filippakopoulou